José Manuel Lara: "La independència de Catalunya seria un mal irreparable"

BarcelonaAquest diumenge, el president de Planeta, José Manuel Lara, acompanyat del jurat dels famosos premis, han presentat la que serà la 61a edició del guardó més ben dotat de la literatura.

Després d'assenyalar els dos grans reptes que té el sector dels llibres a Espanya, que són la necessitat de rebaixar l'IVA del llibre digital del 21 al 4% i la lluita contra la pirateria, Lara ha tornat a reflexionar sobre la possible independència de Catalunya, a preguntes dels periodistes.

Lara ha repetit diverses vegades la demanda de "diàleg" a totes les parts. La seva anàlisi de la situació és que hi ha un 80 o 90% de persones a Catalunya que no se senten bé en el marc econòmic d'Espanya, però hi ha un 75% de catalans que se senten tant catalans com espanyols. "I això no és un caldo de cultiu per a la radicalització", ha remarcat. Però ha afegit: "Si en una casa de 4 germans un se sent maltractat, seieu a parlar amb ell o marxarà de casa. Des de fa 5 o 6 anys [en una conferència en què va alertar de la desafecció de Catalunya amb Espanya] no hi ha hagut diàleg, i no en culpo cap de les dues parts".

Lara ha sigut contundent, però, amb la possibilitat d'una Catalunya independent. "La independència suposa un cost que no pot pagar cap dels dos [països]. Dialoguem o acabarem malament". "Jo no me n'aniré d'aquí, ni les editorials catalanes del grup, però potser de dilluns a divendres me n'aniré a treballar fora. Les editorials franceses són a París, no són a Roma! Per lògica. Si hi ha dos estats, no té cap sentit que les editorials espanyoles no estiguin a Espanya".

"És perillós jugar amb els sentiments nacionalistes perquè després no els pots controlar, i si no els pots satisfer és molt dolorós", ha afirmat. I ha afegit que "no em crec la independència de Catalunya dins de la Unió Europea, perquè hauria de ser per unanimitat", i no serà així perquè "el problema de la divisió podria sorgir en altres estats".

El premi més ben dotat

432 novel·les s'han presentat al 61è Premi Planeta de novel·la. La procedència és bàsicament Espanyola i catalana, i un centenar d'originals vénen d'Amèrica. El guardó està dotat amb 601.000 euros per a l'obra guanyadora i 150.250 euros per a la finalista. El secretari del jurat ha afirmat que, quant a gèneres, hi ha majoritàriament novel·la històrica –actual o antiga–; policial; 'thriller' polític, novel·les que recreen conflictes sentimentals i conflictes socials o novel·les rurals.

"Una tendència en alça de la novel·lística contemporània és un llibre que parteix dels gèneres tradicionals però construeix un nou terreny, que en podríem dir "el de la 'plaça major'", on van a parar tots els lectors. Els autors van a trobar el lector majoritari, amb un gènere que té alguna cosa de tots els gèneres", ha afirmat Emili Rosales. Juan Eslava Galán, també membre del jurat, ha dit que el nivell de les novel·les era "altíssim, com l'any passat": "Hi ha quatre novel·les que podrien ser dels millors premis Planeta de la casa. No n'hi ha cap de templers", ha dit per descartar autors.

"Hi ha novel·les policials que reflecteixen la societat espanyola; una que es remunta als temps de Jesucrist, molt documentada i molt equilibrada; una de metaficció, perquè avui el cinema 'informa' molt la novel·la moderna, com deia Borges; hi ha una novel·la realista situada al 1914, que retrata el caciquisme que hi havia; una d'un detectiu al segle V abans de Crist; una de quasi documental de la Rússia prerevolucionària; un 'thriller' bèl·lic, un drama rural que recorda Borges o Lorca i una novel·la que penetra a l'ànima femenina.