Joan Brossa, poeta inèdit
Glòria Bordons, la principal estudiosa de l'obra de Joan Brossa, està cansada. Cansada de perseguir els responsables d'Edicions 62 perquè compleixin la seva promesa d'editar l'obra completa del poeta. La filòloga fins i tot va cobrar l'edició i la introducció del primer volum, que havia de sortir el 2003. Fins i tot va corregir les primeres galerades, revisades pel corrector habitual de Brossa, Andreu Rossinyol. I ara es recorda com si fos ahir de la promesa feta en públic per l'editor de 62, Xavier Folch, d'editar tot Brossa, amb el cos del poeta encara calent, el gener del 1999. I se'n recorda perquè l'editorial Arola publicarà a la tardor tres volums inèdits de l'autor de Poesia rasa , a banda d'engegar l'edició de les frustrades obres completes un cop s'hagin posat d'acord en el format.
El poeta, al morir, el 30 de desembre del 1998, va deixar un bon grapat d'obra inèdita. A pocs mesos del traspàs, va sortir Sumari astral (1999), i més tard, arran d'una mostra antològica a la Fundació Miró de la seva obra plàstica, el 2001, es van reeditar Passat festes , Antologia de poemes de revolta i un volum de poesia visual. El 2007, es va publicar un altre inèdit, El dia a dia . I encara queden unes quantes perles al calaix. De fet, són tres poemaris. El més antic, indica Bordons, és del 1968 i porta per títol Fora de l'umbracle , "producte del Maig del 68", mig visual, mig textual. Arola també publicarà Gual permanent , del 1977, una peça polièdrica filla de l'època, amb un títol que juga amb la recuperació de la Generalitat, la provisional de Tarradellas. Finalment, el segell tarragoní editarà Mapa de revoltes , un volum que Bordons situa entre el 1979 i el 1981.
Són tres llibres que permetran al poeta tornar a estar d'actualitat. I que coincidiran amb el traspàs de la seva obra i arxiu al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), que al setembre té previst incorporar ja part de l'obra plàstica de Brossa en la seva col·lecció permanent. Bordons creu que això és una fita molt important que permetrà veure l'obra de l'artista des d'un altre angle. Sobretot perquè el que més interessa els curadors del Macba és l'obra anterior a 1960, també amb força material inèdit. "Són peces molt subtils, minimalistes, conceptuals, allunyades de les obres més lúdiques que faria després", matisa l'estudiosa.
I és que a Bordons el molesta una mica l'etiqueta de "poeta visual i poc més" que li han penjat a Brossa. Diu que sempre es parla d'ell i de Dau al Set com si hagués començat allà la seva carrera plàstica, quan dins el grup d'Antoni Tàpies, Joan Ponç i Modest Cuixart, Brossa "era el poeta i el dramaturg". Per això no entén per què en les antologies escolars de literatura catalana, curiosament, sempre surten els dos mateixos poemes, el visual Poema-revólver , i el textual Eco , que no representen ni de bon tros l'obra del poeta.
Descàrregues digitals
L'edició de l'obra completa permetrà redescobrir la poesia i el teatre de l'autor. Bordons no sap encara quin format donar-li. Fa uns anys ja es va publicar, a càrrec d'Edicions 62, tot el seu teatre, que comprenia sis volums, avui en dia introbables. I ara podrien sortir coses noves, com les accions musicals que feia amb Josep Maria Mestres Quadreny i Carles Santos, o les performance de màgia amb Hauson. De fet, l'interès d'Arola per l'obra completa de Brossa sorgeix arran de la publicació a la revista Els marges de les últimes obres teatrals de l'autor. Jordi Marrugat, membre del consell de la publicació, dirigeix una col·lecció a Arola i va posar els editors sobre la pista del poeta.
Bordons creu que l'edició de llibres molt gruixuts no és gaire viable, i potser aposta perquè el teatre, per exemple, estigui en deu o dotze volums, més comercials i de més fàcil accés. La resta de l'obra, podria publicar-se en volums petits, o bé tirar pel dret i permetre que es puguin descarregar a través d'internet. "El que importa és que l'obra de Brossa estigui a l'abast del lector", diu Bordons. I més quan la seva cotització internacional està en un punt alt.
L'estudiosa recorda, per exemple, que la mostra que es va organitzar el 2006 al Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro va registrar la visita de 100.000 persones, i la bona acollida que està rebent la seva poesia a França després que l'any passat es traduïssin els Poemes civils . Ella mateixa serà d'aquí poc a Londres per parlar de Fora de l'umbracle .
La tardor que ve serà la de Joan Brossa. L'edició dels tres inèdits permetrà visualitzar la poesia d'un autor polifacètic que no ha passat de moda i que amb la implicació del Macba en la conservació i difusió de la seva obra gaudirà de noves lectures. L'obertura del nou Espai Brossa a La Seca, al barri del Born barceloní, li oferirà un espai estable i dinàmic a la ciutat. Bordons, de fet, avança que la Fundació Brossa, en procés de desmantellament per culpa de la mala gestió, podria instal·lar-se a l'edifici que albergava la fàbrica de moneda de la Corona d'Aragó. D'aquesta manera, es tancarà el cercle brossià, amb una editorial (Arola), un museu (Macba) i un teatre (La Seca), que dedicaran una part dels seus esforços a l'obra d'un dels artistes catalans més interessants i originals del segle XX.
