Jaume Sisa i Carles Flavià estrenen espectacle a quatre mans

Barcelona.Les exparelles, els toros, els catalans, els diners, la burocràcia, les vídues, el matrimoni homosexual, els supermercats, les ferreteries i les rentadores són només alguns dels temes que Jaume Sisa i Carles Flavià tracten a Tan bé que anàvem , l'espectacle que demà estrenen a la sala Leopoldo Fregoli de La Seca. "Tractem l'amor i el matrimoni des d'un punt de vista revolucionari", diu Sisa.

Els dos artistes es coneixen fa més de trenta anys i en fa tres que van decidir escriure una obra a quatre mans, que s'havia de titular Com quedem. Els protagonistes eren dos personatges que reben una subvenció de la Generalitat, però que no arriben a lliurar el text. Aquest fracàs és el pretext -"l'argument", insisteix Flavià- perquè els dos artistes, en un escenari buit, només amb dues cadires i una guitarra, expliquin a l'espectador "fragments de vida", com diu el dramaturg Pau Miró -el director del muntatge, que estarà en cartell fins al 14 d'abril.

"Els he acompanyat", rectifica Miró, que ha ajudat Sisa i Flavià a esporgar i polir el seu text, que acaba de publicar, íntegre, l'Editorial Comanegra. A Tan bé que anàvem , Sisa i Flavià evoquen, sense voler ser pretenciosos i sense nostàlgia, una Barcelona que ja ha desaparegut. "El text és irònic, cínic i sardònic, però ells també són tendres", diu Miró, que defineix el muntatge com "una conversa escènica de dos personatges que estan una mica de tornada de tot però que alhora tenen un entusiasme infantil per les coses". "És una obra de veritat, que comença i acaba", aclareix Sisa. "Vaig a fer un acte d'humilitat: l'obra no sé què és, però abans era molt pitjor", diu Flavià.

Ensenyar el cul, metafòricament

Sisa i Flavià no han volgut perdre a l'escenari l'esperit de la conversa de bar amb què van decidir treballar. "El text permet anar més enllà dels personatges d'ells mateixos", explica Miró, que també avança que la química entre els dos "creix quan discuteixen". "Jo no havia treballat mai amb gent galàctica. M'ha animat que si surt malament ens barallarem i el perdré de vista", diu Flavià de Sisa. "Flavià ensenya la cigala, o el cul, en sentit metafòric, perquè explica per què es va fer capellà i per què va deixar de ser-ho", rebla Sisa. Amb tot, l'espectacle, que dura una hora i 25 minuts, els deixa poc marge a la improvisació i està esquitxat de cançons que interpretaran tots dos. Entre els temes hi ha Barcelona, que bonita eres ; clàssics de Sisa de l'època de Ricardo Solfa, com La primera comunión , i un nou tema titulat com l'obra. "Són com els personatges de Plaute o com els joglars medievals. Lliguen molt bé la tradició i la cultura popular amb l'aquí i l'ara de les aventures del seu moment", diu Hermann Bonnín, el director de La Seca.