Sánchez esgota l'últim cartutx per exhumar Franco

BarcelonaUn dels primers anuncis que va fer Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, el juny passat, va ser l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Era tot un símbol, i Sánchez preveia que seria fàcil. Exultant, va dir que el dictador abandonaria el seu gegantí mausoleu abans de les vacances de l’any passat i que el Valle de los Caídos havia de convertir-se en un lloc de reconciliació. No esperava que la família del dictador, la fundació que defensa el seu llegat i fins i tot la comunitat benedictina que té cura del mausoleu presentessin batalla i mantinguessin un pols que encara dura.

Tot i la convocatòria d’eleccions anticipades, però, Sánchez no dona el seu braç a tòrcer. Divendres la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va confirmar després del consell de ministres que el govern espanyol ha executat l’últim tràmit per fer efectiva l’exhumació del cos i dona 15 dies a la família perquè proposi un lloc per enterrar-lo, sempre que sigui alternatiu a la cripta de l’Almudena, que per motius de “seguretat i ordre públic” no compliria la llei de memòria històrica. Si insisteixen en enterrar-lo a la catedral madrilenya, no diuen res o no hi ha consens entre els Franco, serà el govern el que decidirà on el traslladarà. Abans, però, haurà de celebrar un nou consell de ministres per acordar el lloc definitiu on inhumar-lo. Delgado va reconèixer que el procés no havia sigut fàcil: “Hi ha hagut fins a 14 reacusacions”. Ara bé, no va aclarir què passaria si la família presenta un recurs al Tribunal Suprem -com ahir mateix ja va anunciar que farà- i aconsegueix la suspensió cautelaríssima de l’exhumació. El govern defensa que els arguments jurídics de la seva resolució són sòlids. En canvi, la ministra no va vacil·lar a l’hora d’afirmar que els tècnics entrarien a la basílica per fer la seva feina malgrat l’oposició dels benedictins: “És un lloc de culte, però no exclou l’activitat de l’autoritat civil”, va dir.

Ahir Sánchez va voler pitjar l’accelerador perquè l’exhumació de Franco seria la culminació d’un compromís polític anunciat a bombo i platerets i un acte de campanya incomparable. Però no és gens clar que ho aconsegueixi abans de les eleccions del 28 d’abril. Al cap i a la fi, no ho han aconseguit 40 anys de democràcia.

Què simbolitza l’exhumació?

Trencar amb la dictadura

El destí dels cadàvers dels responsables de crims de masses com ara Slobodan Milosevic, Saddam Hussein, Ossama bin Laden i Moammar al-Gaddafi és divers, però en cap cas se’ls homenatja en un espai públic. El cos del tirà té una vida política i material post mortem i explica moltes coses sobre les societats que es creen després de la seva mort. A Franco durant 44 anys se l’ha venerat al gegantí mausoleu que va fer construir. “L’exhumació arriba tard, però és important, perquè se li treuen uns privilegis que tenia quan era viu i que ha mantingut un cop mort”, diu la historiadora Queralt Solé. La tomba de Franco per a molts historiadors és un símbol de la pervivència del franquisme en la vida pública espanyola i es connecta estretament amb la continuïtat de la impunitat per les atrocitats comeses durant el mandat de Franco, garantida per la llei d’amnistia del 1977: “Exhumar Franco és trencar amb la cultura de la impunitat, una cultura que, d’altra banda, ha naturalitzat el franquisme”, assegura el professor d’història del dret Alfonso Aragoneses. “És important acabar amb la ingomínia de tenir un monument que invoca la memòria d’un genocida colpista, és una pena que triguin tants anys perquè les dretes no ho han volgut fer i les esquerres han sigut massa tímides”, afirma Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme.

Tot i així, per a algunes víctimes no és suficient. “L’exhumació és molt poc important per a les víctimes. El que caldria és que s’exhumin tots els altres -assegura la psicòloga i especialista en la transmissió del trauma Anna Miñarro-. El que volen les víctimes és recuperar els seus familiars perquè no han pogut fer el dol. Són 80 anys sense poder-lo fer, i això és una barbaritat”.

El trasllat s’ha de fer d’amagat?

El risc d’un espectacle nostàlgic

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va demanar al govern espanyol “llums i taquígrafs” perquè no vol que el trasllat es faci de la mateixa manera com es van retirar els monuments franquistes, sense avís previ. Aragoneses també creu que el trasllat del dictador no es pot fer amb nocturnitat: “No es pot fer res d’amagat, hi ha d’haver imatges, perquè és un símbol de la superació d’una època d’afàsia i de falta de memòria democràtica”. Fer-ho a la llum del dia, però, també pot tenir el risc que s’acabi convertint en un espectacle de devoció al dictador. “S’ha de dessacralitzar, però pot ser que reuneixi els opositors al trasllat”, admet Solé.

On ha de ser inhumat el dictador?

El pols amb els nets del dictador

L’exhumació i el trasllat del dictador a un altre lloc s’han convertit en un pols entre els nets del dictador i la Fundación Francisco Franco i el govern espanyol. Entre víctimes i experts hi ha acord: el dictador no pot ser enterrat en un lloc que es converteixi en un símbol per als nostàlgics i on se celebrin homenatges. “Els familiars de Franco han tret pit perquè senten que tenen el suport dels partits de dreta i extrema dreta -opina l’historiador i responsable de l’Observatori Europeu de la Memòria, Jordi Guixé-. A un altre país haurien negociat i potser no haurien sentit vergonya, però gairebé”. El pols que ha mantingut la família amb l’Estat pot tenir moltes lectures: “Han defensat la seva decisió per sobre de l’estat democràtic. No és una rebequeria, treuen pit perquè se senten forts”, diu Solé.

Divendres el govern espanyol no va explicitar quin podria ser el destí de les despulles del dictador si, finalment, són ells els que prenen la decisió: “La inhumació ha de complir amb la llei de memòria històrica i amb les normes d’ordre públic i no puc especular”, va dir Delgado. Tot apunta, però, que el govern espanyol preferiria traslladar les restes del dictador al cementiri de Mingorrubio, al Pardo, on hi ha enterrada Carmen Polo, la dona del dictador. Quedarà pendent un altre tema molt complex: què es fa amb el Valle de los Caídos, un gran símbol feixista mantingut amb diners públics, i quin tractament es dona als més de 33.000 morts que hi ha enterrats sense nom i, ara per ara, invisibles.