'Hasta siempre, hijo mío', la història recent xinesa a través del drama quotidià dels fills de la Revolució Cultural

Direcció: Wang Xiaoshuai. Guió: A Me i Wang Xiaoshuai. 185 min. Xina (2019). Amb Wang Jingchun, Yong Mei, Qi Xi i Wang Yuan.

Durant les tres hores de metratge, 'Hasta siempre, hijo mío' cobreix la història recent xinesa, des dels anys vuitanta fins a l’actualitat. L’acotament temporal coincideix amb la vigència de la política del fill únic amb què el govern va voler controlar el creixement d’una nació desbordant, fins que la va derogar el 2015. Aquest fet defineix les línies mestres de la proposta de Wang Xiaoshuai, que explica com les restriccions d’un país en transició del comunisme al capitalisme han afectat els fills de la Revolució Cultural. En el film, aquesta generació es concreta en els rostres estoics del Yaojun i la Liyun (Wang Jingchun i Yong Mei, tots dos premiats a Berlín), un matrimoni que viu amb el seu fill Xingxing en un petit pis a prop de la fàbrica on treballen. Quan Liyun torna a quedar-se embarassada, es veu forçada a avortar per evitar una sanció, però després de la mort accidental de Xingxing, el buit causat per aquesta decisió es fa encara més devastador. La temptació melodramàtica que es deriva d’aquesta sinopsi és esquivada per Wang amb una posada en escena serena i respectuosa amb el dolor i, sobretot, a través d’una narració no cronològica: les seqüències s’enllacen guiades per una callada afinitat entre els esdeveniments, i els salts temporals només s’expliciten en els rostres envellits i els paisatges reformats d’una nació on tot és arrossegat en nom del progrés i el miracle econòmic.