105 milions per al foment de la lectura

BarcelonaEl govern català ha aprovat aquest dimarts el que el conseller de Cultura, Santi Vila, considera "el més transcendent que haurem engegat en aquesta legislatura". Es tracta d’un pla de foment del llibre que en el quadrienni 2017-2020 destinarà 105 milions d’euros a una vintena d’estratègies per "prestigiar el lector i l’hàbit de lectura".

Es passarà de destinar els 9,2 milions d’euros del 2016 a les polítiques que afecten lectors, autors, biblioteques, llibreries i editorials a destinar-hi 32 milions l’any quan s’arribi al 2020. Aquest 2017 ja s’hi invertiran 19 milions que estan pressupostats. El principal punt fort del pla és que "aspira a ser recordat pel seu pragmatisme", diu Vila. Hi ha una clara voluntat d’acció: s’anuncien 56 accions concretes, la majoria de les quals s’aplicaran aquest mateix 2017, i pràcticament totes tenen un pressupost assignat, cosa que no passava en l’anterior pla. El principal punt feble és que no s’hagi treballat conjuntament amb la conselleria d’Ensenyament, la principal reivindicació del sector i l’eina clau per fer créixer els índexs de lectura (actualment, un 68% de catalans diuen que llegeixen al menys un llibre al trimestre). Vila assegura que "Ensenyament ja té el seu pla acadèmic reglat", però confia que els objectius del pla els interessin tot i que s’hi acosten "amb unes preocupacions diferents".

Com a mostra de la importància que volen donar al sector, el conseller Vila va reafirmar la creació a finals d’any de la direcció general del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura, que obligarà a redistribuir algunes de les funcions de la Institució de les Lletres Catalanes "sense posar-la en crisi". També es crearà d’immediat un òrgan assessor i consultiu, el Consell Nacional de la Lectura, on hi haurà 20 representants acadèmics i 13 de les administracions (Generalitat, diputacions i municipis) que avaluaran el pla any rere any. I encara hi haurà un tercer agent, un comissionat que tindrà perfil públic i vetllarà per la coordinació i aplicació de les polítiques. Tenint en compte que la legislatura s’esgotarà a finals d’any, Vila diu que els nomenaments dels dos nous càrrecs els deixarà per al pròxim conseller. També admet que, amb aquests canvis a la vista, "les accions concretes del pla potser es podran modificar, però no les orientacions".

"Fredor" amb l’Ajuntament de Barcelona

"Al pla hi poden haver absències, però hi ha poques ocurrències. Hi ha més ciència que comunicació", afirma Santi Vila. És evident que la frase va dedicada a la polèmica que ha protagonitzat l’Ajuntament de Barcelona amb la seva campanya de difusió de la lectura, part de la qual va ser retirada abans d’engegar-la per l’oposició del sector. "Ens en vam assabentar per la premsa", lamenta el conseller, que afirma que l’Ajuntament no els va informar de la campanya en la comissió bilateral constituïda entre els dos organismes. Tampoc els van anunciar la ubicació i usos de la Casa de les Lletres, presentada per Jaume Collboni el mes passat. "Ho hem rebut amb certa fredor. No coneixem la solvència de la proposta", diu Vila. I afegeix: "Ens havíem conjurat a treballar-ho junts. Ara no podem plantejar una alternativa, però si ho volen fer amb nosaltres haurà de tenir sentit per a tot Catalunya, no només en l’àmbit local. Si hi ha consens, col·laborarem". L’últim desencontre amb el consistori té a veure amb la biblioteca provincial. "És un projecte que conec per Twitter, però si el problema és que és obsolet hem de reorientar-lo abans de renunciar-hi", opina Vila.

Deu propostes destacades del pla de Lectura 2020

1. El carnet únic. Després d’anys de lluitar per unificar catàlegs i un sol carnet per a totes les biblioteques, la conselleria es compromet que aquest reclam històric sigui una realitat a principis del 2018 i s'alineïn la xarxa de biblioteques de la Generalitat i la Diputació.

2. Inversió milionària a les biblioteques. Les partides més grans del pla es destinaran a la compra de fons per a les biblioteques. El 2017 serà de 5 milions i s’incrementarà un milió d’euros per any fins al 2020. L’objectiu és que cada 10 anys les biblioteques renovin del tot el catàleg. També es recuperen les inversions per construir i millorar biblioteques –l’objectiu és arribar al 100% de població; ara s’arriba al 64%–. Aquest 2016 la partida era de zero euros, mentre que el 2017 s’hi dedicaran 2,7 milions. El 2020 seran 6 milions.

3. Nit de la Lectura. S’impulsarà una versió de llibres de la Nit dels Museus. Les llibreries i biblioteques obriran en horari nocturn amb activitats culturals a tot Catalunya. Se celebrarà al setembre, potser durant la Setmana del Llibre en Català.

4. Campanya institucional. Hi haurà una campanya de difusió del pla que costarà 300.000 euros i que partir de l’any que ve s’encarregarà a un cineasta català de renom. La d’enguany, que ja ha arrencat, es titula Llibrèfils i fa referència a la descoberta d’una espècie de bojos pels llibres. Eudald Carbonell la protagonitza.

5. Acords amb TV3 i iCat. A més de subvencionar continguts de llibres en mitjans –es crea una nova línia per a la promoció audiovisual de 300.000 euros, que es pagaria amb l’impost de la taxa audiovisual–, també es preveuen dos acords directes amb TV3 i Catalunya Ràdio, a uns 100.000 euros per any. El conseller hi aporta capital a contracor –"és anòmal", diu– ja que considera que la cultura està per defecte inclosa en les funcions i subvencions ordinàries dels mitjans públics.

6. Regalar llibres als nens... i als adolescents. La Generalitat manté el programa ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’, pel qual es fa arribar un val de 13 euros a tots els nens d’aquesta edat. La partida és de 500.000 euros. També es crea una altra campanya finalista per a adolescents: ‘Fas 16 anys. Explica un llibre’. En aquest cas es convida els adolescents a fer la ressenya d’un llibre en el format que vulguin i les 16 millors de cada mes rebran un xec de 300 euros per gastar en cultura. "A l'adolescència s'acostuma a abandonar l'hàbit lector i cal un pla específic", justifica el conseller.

7. Reforçar les fires estratègiques. A més de fer un mapa de les fires de llibres, es reforcen quatre fires: la Setmana del Llibre, el Saló del Còmic, el Litterarum de l’Ebre i la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya. També s'incrementa el suport a llibreries.

8. Municipis lectors. Es recupera un programa pilot impulsat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil que havia quedat cancel·lat per la crisi i vol generar "més i nous lectors", diu Vila. Es tracta que als municipis lectors s’incideixi en especial en la lectura, sobretot a les escoles. Els 4 municipis que van fer la prova pilot van millorar substancialment els resultats. El 2017 hi haurà 20 pobles més i el 2018, 20 capitals de comarca. Es mantenen altres programes com ‘Lletres a les aules’, de la ILC, destinada a instituts.

9. Biblioteques centrals de vegueria. Per adequar el mapa de biblioteques a la divisió territorial, es premiarà algunes biblioteques perquè tinguin influència més enllà del seu entorn més pròxim a altres centres. L’exemple que ja existeix és la Carles Rahola de Girona.

10. Ajut a les traduccions. S’obre una nova línia dotada amb 300.000 euros per subvencionar les traduccions al català, perquè siguin competitives amb les de castellà. Això se suma a l’ampliació gradual de les ajudes al sector editorial per a la producció (700.000 euros), la internacionalització (200.000 euros), la comunicació (100.000 euros) i les aportacions reintegrables (aniran d'1,8 a 2,7 milions).