Els Globus d’Or llancen ‘Boyhood’ cap als Oscars

BarcelonaEl desdoblament de les categories de millor pel·lícula, actor i actriu (drames per un costat, comèdies i musicals per l’altre) sempre han fet difícil proclamar un únic triomfador dels Globus d’Or. Però tot i que supera la següent premiada en només un premi, Boyhood surt llançada dels Globus d’Or cap a una victòria als Oscars. Amb els premis de millor drama, actriu secundària (Patricia Arquette) i director, el film de Richard Linklater va imposar-se la matinada de diumenge a Birdman, que només va endur-se els premis d’actor de comèdia i guió.

Si els pronòstics no fallen -dijous s’anunciaran els candidats als Oscars-, Boyhood ja té tres quartes parts de l’estatueta daurada al sac. Abans de la gala, la casa d’apostes Bet365 pagava 1 dòlar per cada 6 d’apostats a Boyhood ; després, només 1 per cada 14. I si Birdman encapçalava el grup de perseguidors abans de la gala, la inesperada derrota com a millor comèdia davant d’El Gran Hotel Budapest ha girat la truita i ara és el film de Wes Anderson qui lidera la caça de Boyhood. I a molta distància. A Bet365 es paguen 14 dòlars per cada un apostat a favor d’El Gran Hotel Budapest.

La victòria d’ El Gran Hotel Budapest va propiciar un dels discursos més originals de la nit: Wes Anderson va assegurar que no volia malgastar el temps amb agraïments a un grup de persones -a les quals, tanmateix, va anomenar a corre-cuita- abans de centrar-se en l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (organitzadora dels premis) i enumerar “els captivadors noms” d’alguns dels seus membres. La fama d’extravagant precedeix Anderson: en el parlament inicial de la gala, Amy Poehler i Tina Fey van explicar que havia arribat a la cerimònia “en una bicicleta construïda amb parts d’antigues tubes”.

El retorn de Keaton

Val a dir que Birdman no se’n va de buit dels Globus d’Or. El premi a millor guió i el de millor actor de comèdia per a Michael Keaton és una bona collita. I Keaton té tots els números per repetir premi la nit dels Oscars; la sorprenent victòria d’Eddie Redmayne com a actor dramàtic pel seu papercom a Stephen Hawking a La teoría del todo refreda les opcions de Benedict Cumberbatch per The imitation game, que va perdre en totes les categories. El discurs de Keaton -amb moment d’emoció i gola ennuegada en parlar del seu fill- i la seva condició d’actor recuperat després d’anys d’obscuritat sumen punts: als acadèmics els encanten els retorns triomfals.

Keaton no va ser l’únic a portar a col·lació els fills al discurs d’agraïment. Patricia Arquette el va agrair a tothom que va ajudar-la a cuidar el seu fill quan era una actriu de vint-i-pocs anys obrint-se camí a Hollywood. “El de mare és el millor paper que he interpretat”, va rematar. Una estona abans, en acceptar el premi com a actriu dramàtica de televisió, Maggie Gyllenhaal aplaudia “la riquesa de personatges femenins reals” en el cinema i la televisió actuals. La frase s’aplica a la perfecció al paper que intepreta Arquette a Boyhood : una dona que, com tantes, comet errors; lluita per la seva felicitat i la dels seus fills. Una biografia sense perfil tràgic ni obstacles insalvables, però no per això menys extraordinària. Richard Linklater també ho va fer notar en el seu discurs: “Vull dedicar el premi als pares i les famílies que passen pel món fent-ho tan bé com poden. Ningú no és perfecte. Tots tenim debilitats”.

‘Je suis George’

La teoria de Linklater s’ensorra per culpa de George Clooney, esclar. L’actor segueix instal·lat en una perfecció que comença a fer ràbia. En rebre el premi Cecil B. DeMille va fer un discurs equilibrat amb humor, emoció i compromís: bromes sobre les filtracions de Sony, declaració d’amor a la dona i un record final per a la manifestació de París de diumenge coronat per la frase “Je suis Charlie ”. Clooney sempre ha funcionat en el context relaxat dels Globus d’Or, encaixant les bromes i tornant-les amb gràcia. Enguany ha sigut objecte d’una de les millors de la nit, quan Tina Fey recordava el currículum de la seva dona. “És una advocada de drets humans que ha treballat en el cas Enron, amb les Nacions Unides i investigant crims de guerra a Gaza. Així que aquesta nit li fan un homenatge al seu marit”.

Amb la gràcia i ritme habituals, Fey i Poehler han presentat la gala per tercera i -en principi- última vegada. En el discurs inicial han remenat l’aferde The interview (“Corea del Nord considera el film un acte de terrorisme, i no és la pitjor crítica que ha rebut”), van comparar Emma Stone amb un Big Eyes de Margaret Keane i van acabar amb la broma més incorrecta de la nit: atribuir a uns somnífers de Bill Cosby el son de la Bella Dorment. La broma va provocar un murmuri ofès de part del públic i l’aplaudiment entusiasta de Lena Dunham.

Després del discurs, Poehler i Fey van compartir protagonisme amb un nou membre de l’Associació de la Premsa Estrangera: una falsa corresponsal de Corea del Nord. El gag de la foto amb Meryl Streep que Benedict Cumberbatch sabotejava per la via del photobombing semblava preparat per competir amb la selfie dels Oscars, però l’absència de la imatge a les xarxes socials fa sospitar que Michael Keaton, fotògraf improvisat, no va disparar prou bé.

L’aparició de Ricky Gervais va recordar els temps no gaire llunyans en què les bromes del presentador feien tremolar els presents. “Ningú em vol veure insultant celebritats riques, belles i privilegiades, oi?”, va deixar anar amb un somriure entremaliat. “Esteu per damunt de la llei. Com ha de ser”. La cerimònia va deixar més moments per al record: un Prince impassible presentant el premi a la millor cançó, l’acudit televisiu de Chris Pratt i Anna Faris (“Ningú ho sap però som un matrimoni mixt: jo sóc CBS i ell NBC. Però educarem el nostre fill com a HBO”) i una Frances McDormand que pren el relleu de Tommy Lee Jones com a cara de pocs amics oficial dels premis. I un gag, el de Kristen Wiig i Bill Hader, que apunta a una nova generació de còmics del Saturday night live per presentar l’edició del 2015 dels premis.