George Saunders guanya el Man Booker amb 'Lincoln in the bardo'

BarcelonaL’escriptor nord-americà George Saunders va guanyar el premi Man Booker amb la novel·la ‘Lincoln in the bardo’ una història que s’inspira en la nit en què el president nord-americà va enterrar el seu fill d’onze anys. Saunders es va imposar a Paul Auster (‘4321'), Emily Fridlund ('History of wolves'), Mohsin Hamid ('Exit West'), Fiona Mozley ('Elmet') i Ali Smith ('Autumn').

L’escriptor, de 58 anys, és el segon autor nord-americà que obté el guardó que reconeix la millor novel·la en anglès i publicada a la Gran Bretanya. L’any passat el premi se’l va endur el també nord-americà Paul Beatty amb la novel·la satírica 'The sellout'. 'Lincoln in the bardo' és la primera novel·la d'aquest autor, que fins ara només havia publicat contes.

No va ser fàcil arribar a un veredicte. El jurat va estar reunit durant cinc hores i "el debat va ser ferotge", segons va explicar la seva presidenta, Lola Young. "És una novel·la original i la forma i l’estil denoten una narrativa enginyosa, intel·ligent i profundament commovedora", va diu Young. Segons l’escriptora i actriu, la prosa "explora el significat i l’experiència de l’empatia".

Edicions de 1984 publicarà la novel·la de Saunders, traduïda per Yannick Garcia, el març que ve. Saunders és també autor de 'Deu de desembre' i 'Pastoràlia', totes dues d'Edicions de 1984. En la majoria del seus contes, Saunders retrata una societat cruel, però sempre amb un punt d'ironia, i mai jutja ni condemna els personatges. Als seus contes aquest enginyer de mines que ara imparteix classes d'escriptura creativa a Siracusa, retrata el món lumpen de famílies desestructurades i d'empreses suposadament amables i acostuma a inquietar el lector amb les seves distòpies. Els seus contes no són mai plàcids.

A ‘Lincoln in the bardo' explica la tragèdia personal de Lincoln enmig d'un país immers en una guerra civil. Saunders crea un món fantàstic: el cementiri on el president nord-americà s'acomiada del seu fill és ple d'ànimes inquietes que intenten ajudar el nen a creuar el 'bardo', el que els tibetans descriuen com un altre estat de consciència, la frontera entre la vida i la mort. L'escriptor crea una cacofonia de veus i reflexiona sobre la frontera entre realitat i ficció.