La Fundació Joan Brossa vol rellegir l'autor des del segle XXI

BarcelonaLa Fundació Joan Brossa vol sintetitzar l'esperit català del segle XX representat per Joan Brossa des del punt de vista històric i cultural, després de veure els resultats de la projecció 'Joan Brossa: Accions i territori. Tres actes i dos quadres' que va arrencar el desembre del 2012 amb diferents activitats i de la qual se'n esperen pròximes accions.

Glòria Bordons, patrona de la Fundació Joan Brossa i especialista en l'obra del poeta, ha indicat que la finalitat és "rellegir Brossa amb els ulls del segle XXI i fer creacions i reflexions a partir del que va ser" així com "fer una mirada al passat per projectar-la sobre el present i el futur". Per a aquest any l'eix conductor seran un nom i tres llocs. Wagner, "un referent importantíssim" per a Brossa, segons Bordons; Montserrat com a símbol de catalanitat; Ceret, representatiu del que eren les avantguardes d'abans de la guerra i la vinculació amb Brossa com a representant d'aquest art d'avantguarda, i el Museu del Cinema, ja que per a Brossa era "l'art que ens ha ensenyat a mirar".

Els objectius són establir un mapa geogràfic, vital i personal de Joan Brossa, que reflecteixi la seva època, la seva ideologia, les seves amistats i les seves aficions. Re-dibuixar el territori 'brossià' a partir de la realització d'una acció significativa als indrets seleccionats en el mapa geogràfic; rellegir i actualitzar Brossa des d'una altra perspectiva i creuar mirades procedents de generacions i disciplines ben diverses. També participar en un procés de creació obert on la mateixa dinàmica del projecte generi noves realitats; registrar les accions per generar una imatge sintètica de cadascuna i reflexionar sobre el procés desenvolupat amb l'equip de treball, els participants i la ciutadania.

Glòria Bordons, el director de teatre Moisès Maicas i l'artista plàstic Toni Giró són les persones que han decidit la metodologia i les activitats. Els tres porten a terme una relectura dels textos de Brossa cadascú des de la seva perspectiva: literatura, teatre i art. Per la seva part, la Fundació Joan Brossa s'encarrega de coordinar el projecte i de donar-los-hi suport. Posteriorment, s'ha plantejat el desenvolupament de l'acció, es decideixen els actors o participants que hi intervenen, es contacta amb les persones implicades, es visiten els espais seleccionats i, finalment, es duu a terme l'acció.

'Joan Brossa: Accions i territori'

'Joan Brossa: Accions i territori' es divideix en tres actes i dos quadres i tindrà una durada de cinc anys: des de 2012 fins a 2016. Cadascuna de les seves parts es correspondrà, aproximadament, amb un any diferent. La idea és que cada any tracti de forma monogràfica una temàtica relacionada amb Joan Brossa. Bordons ha avançat que un cop fixades les accions d'aquest any el mes de març se centraran a fer el pressupost i buscar finançament per fer realitat el projecte i les accions.

L'eix conductor del primer acte va ser la biografia però no la història personal del poeta, sinó la infantesa, l'adolescència i la maduresa d'una generació que tingué una infància feliç, una joventut estroncada per la Guerra Civil i una maduresa marcada per la repressió de la dictadura franquista i les seves seqüeles. Els llocs triats van ser representatius d'uns moments històrics i alhora de la biografia i la manera de ser de Joan Brossa. La primera acció 'El combat' ; va ser als espais de la Batalla de l'Ebre; la segona acció 'Les angúnies d'en Titella' al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres i l'acció tres 'Record d'un malson' a Sant Adrià del Besòs. Bordons ha fet un balanç positiu de les tres accions realitzades fins ara i ha afirmat que "ens ha anat portant sorpreses agradables" i que "estem molt contents del resultat" tot i que es va haver d'ajornar una activitat per la pluja.