Fernando del Paso, un Cervantes sorpresa

BarcelonaL’obra de Fernando del Paso, premi Cervantes 2015, és tan poderosa com poc coneguda: qui faci l’exercici de buscar -abans de les obligades reedicions imminents- alguna de les seves quatre novel·les a les llibreries catalanes tindrà feina per trobar-les, i encara li serà més difícil amb la seva obra assagística. Del Paso, nascut a Mèxic l’any 1935, ha sigut distingit amb els 125.000 euros del guardó “per la seva aportació al desenvolupament de la novel·la, reunint-hi tradició i modernitat, com va fer Cervantes en el seu moment”, segons feia públic el ministeri d’Educació i Cultura ahir. “Les seves novel·les plenes de riscos recreen episodis fonamentals de la història de Mèxic donant-los valor literari”, afegia el comunicat.

L’escriptor ha tingut una salut complicada des que l’any 1963 li van diagnosticar un càncer de testicle. El llavors llicenciat en biologia i economia per la Universitat Nacional de Mèxic es va posar a escriure la seva primera novel·la per superar el tràngol: “Creia que només faria José Trigo i ho vaig voler posar tot -deia l’any 2007, poc després de rebre el Premi de la Fira Internacional de Guadalajara-. És un debut d’ambicions desmesurades i d’una gran complexitat, en què el llenguatge és el gran protagonista. Hi explico el moviment dels obrers del ferrocarril de la dècada dels 50, que vivien en furgons abandonats”. Amb aquesta premissa, Del Paso viatja a través del protagonista -el José Trigo del títol- per la història de Mèxic, un repte que es tornaria a proposar més endavant en dues novel·les que ronden el miler de pàgines i que el van consagrar, Palinuro de México (1980) i Noticias del imperio (1987).

Mentre construïa el complex castell estilístic d’aquests dos llibres, l’escriptor vivia a Londres i París, on va ser productor de programes de ràdio i locutor a la BBC i a Radio France Internationale. “A Noticias del imperio vaig fer un esforç remarcable de condensació -recordava l’autor en una altra entrevista-. Només hi vaig deixar un petit percentatge del que tenia escrit. Les més de 3.000 pàgines que tenia van acabar sent menys de 1.000”. En aquell cas resseguia les gestes de Maximilià I, segon emperador de Mèxic (del 1864 al 1867) i germà de Francesc Josep d’Àustria-Hongria, marit de la controvertida Sissí.

El 1989 Fernando del Paso va ser nomenat cònsol general de Mèxic a París, un càrrec que va ocupar durant tres anys, fins que el 1992 va tornar al seu país -on no vivia des del 1969, quan es va instal·lar a Iowa per seguir el prestigiós International writing program - per dirigir la Biblioteca Iberoamericana Octavio Paz de la Universitat de Guadalajara. La dècada dels 90 és la més prolífica per a l’autor: publica els poemes de Paleta de diez colores (1992), els assajos El coloquio de invierno (1992) i Memoria y olvido (1994), tres peces teatrals -entre les quals destaca La muerte se va a Granada (1998)- i la seva última novel·la, Linda 67. Historia de un crimen (1995), una personal incursió en el gènere negre.

Sobreviure gràcies a la literatura

Del Paso ha superat dos càncers més, a banda d’un coàgul al cor i diversos infarts cerebrals, l’últim dels quals va ser a principis del 2013. Una vegada més, la literatura el va ajudar a recuperar-se: gràcies a la lectura en veu alta durant dues hores al dia de Noticias del imperio l’escriptor ha recuperat la parla. L’últim premi Cervantes s’afegeix a la nòmina d’autors mexicans que l’han rebut, la més extensa després dels espanyols: el primer va ser Octavio Paz (1981), i va ser seguit de Carlos Fuentes (1987), Sergio Pitol (2005), José Emilio Pacheco (2009) i Elena Poniatowska (2013). Organitzat anualment des del 1976, el Cervantes és el guardó literari més prestigiós en llengua castellana i, entre d’altres, l’han guanyat Juan Marsé, Mario Vargas Llosa i Nicanor Parra. Ana María Matute és una de les només quatre dones que l’han aconseguit en 39 edicions.