La Beckett casa ciència i teatre en una temporada “normal”

BarcelonaLa Sala Beckett engega la segona temporada a la nova seu del Poblenou amb l’anhel de treballar i transmetre una certa sensació de normalitat, tot i que el context polític no ho posi fàcil. “Quan la gent ens ho pregunta diem que sí, que ja funciona tot de manera normal. Però farem que la normalitat no s’acabi d’instal·lar del tot en el dia a dia”, afirma el director de la sala, Toni Casares. La sala reprèn la línia de la temporada anterior, que buscava connectar el teatre amb les preocupacions socials, sense deixar enrere el caràcter multidisciplinari i experimental. Tot plegat s’articularà amb nous reptes, com ara la voluntat d’enllaçar ciència i art, i amb el compromís de seguir formant i donant suport a la creació i l’autoria contemporània.

El cervell a l’escenari

Marilia Samper parla de pobresa i malalties mentals a ‘L’alegria’

Després d’ocupar la temporada passada la plaça d’autora resident, Marilia Samper estrena l’11 d’octubre L’alegria, un muntatge que uneix pobresa i malalties mentals per donar visibilitat “a circumstàncies petites que són més habituals del que ens sembla”, explica la dramaturga. L’obra orbita al voltant de la Júlia (Lluïsa Castell), una dona que fa mans i mànigues per treballar i alhora cuidar el seu fill (Alejandro Bordanove), amb paràlisi cerebral. Al repartiment també hi ha Montse Guallar i Andrés Herrera, que interpreten dues persones pròximes als protagonistes. A través de L’alegria, Samper deixa constància “de la necessitat de recuperar el teixit comunitari per evitar una situació que cada vegada ens empobreix més”.

L’obra és un dels fruits del cicle Les condicions del cervell, mitjançant el qual la Beckett vol connectar la ciència i l’art amb conferències, lectures dramatitzades i trobades. Ho farà sota el comissariat de la vicerectora de globalització i cooperació de la UOC, Pastora Martínez, que diu que volen “treure la ciència de les institucions” i “obrir espais de reflexió sobre cures, tabús i malalties mentals”. La primera cita del cicle, l’espectacle Incògnit, es representarà el 9 i 10 d’octubre i servirà per arrencar la temporada.

El teatre de Josep M. Miró

La sala reconeix el dramaturg amb un cicle

Josep Maria Miró és, en paraules de Casares, “un dels dramaturgs catalans contemporanis més estrenats arreu del món”. Per reconèixer-lo la sala li dedica un cicle que portarà a escena dos dels seus espectacles. El 24 de gener estrenarà Olvidémonos de ser turistas, una coproducció del Teatro Español i la Sala Beckett dirigida per Gabriela Izcovich. El dramaturg explica que l’obra “és en castellà perquè passa a l’Argentina, tot i que els protagonistes són d’aquí”.

En paral·lel, la Beckett reposarà Nerium Park, la història d’una parella durant la bombolla immobiliària que va guanyar el premi Quim Masó. “Es va estrenar al Temporada Alta i després es va poder veure al festival Grec, però aquests sis mesos entremig ens van fer mal”, admet Miró, que esperava que alguna sala acollís el muntatge. La Beckett posa remei a aquella situació rescatant l’obra amb els intèrprets originals, Roger Casamajor i Alba Pujol.

Religió i sectes dels 80

Llàtzer Garcia tanca la seva trilogia amb ‘Els nens desagraïts’

Dues companyies s’instal·laran a la Beckett durant la temporada per donar forma a dos espectacles. El primer que arribarà a la sala (el 15 de novembre) és Els nens desagraïts, de Llàtzer Garcia i la companyia Arcàdia. Es tracta de la tercera part de la trilogia sobre la família que Garcia va impulsar el 2014 amb La pols i que “parla de la religió a través d’una secta que actuava a Girona als anys 80”, assenyala el dramaturg.

L’altra companyia que residirà a la Beckett és Los Montoya, un grup impulsat per Iván Morales amb l’objectiu de donar veu “a una generació molt descuidada al món del teatre, la gent que ara té entre 20 i 40 anys”, diu el dramaturg. Los Montoya prepara Esmorza amb mi, un muntatge sobre l’amor que s’estrenarà el 16 de maig. Les residències de la Beckett es completen amb la dramaturga Clàudia Cedó, proclamada autora resident de la sala. Mentre Cedó escriu una obra de nova creació, la Beckett recuperarà dos dels seus espectacles, Tortugues: la desacceleració de les partícules i L’home sense veu.

Experiments a l’escenari

Els Malnascuts preparen una obra sense actors ni text

Els laboratoris de creació de la Beckett són una font d’obres experimentals. Els veterans Els Malnascuts portaran aquest any dues de les seves propostes a la sala: Like si lloras i Pool (no water). El mateix laboratori treballarà en una obra sense actors ni text i en una altra que es representarà de manera simultània en dues ciutats. Per la seva banda, el laboratori Peripècies contrastarà el temps ficcional amb el temps real i explorarà la dissolució de les fronteres temporals amb un muntatge batejat Projecte temps.