Barcelona, referent a Buenos Aires

BarcelonaLa Biennal Internacional d’Arquitectura de Buenos Aires no és com la majoria. Les exposicions de cada edició no estan organitzades a partir d’un concepte general, sinó que presenten un ventall molt ampli de propostes. “Intentem tractar l’arquitectura i l’urbanisme com un reflex de l’esperit dels temps”, diu Roberto Converti, arquitecte i membre del comitè executiu de la Biennal, que s’ha celebrat aquest mes. “La síntesi obligada l’ha de fer el mateix espectador, que es nodreix de visions molt diverses”, subratlla.

Enguany la ciutat convidada d’honor ha sigut Barcelona, i els comissaris de l’exposició impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull titulada Barcelona, arquitectures d’una ciutat han fet una tria d’edificis que reflecteixen des de la interpretació de la tradició de l’arquitectura moderna i les diferents escales de la ciutat, amb el Fort Pienc, de Josep Llinàs, fins a l’arquitectura col·laborativa, amb els habitatges La Borda, de la cooperativa d’arquitectes La Col. Entre una obra i l’altra també hi ha la Torre Júlia, de Sergi Pons, Pau Vidal i Ricard Galiana; la recuperació del Turó de la Rovira, dels despatxos Jansana, De la Villa, De Paauw Arquitectes i Jordi Romero Associats; i la Fabra i Coats, de Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit. A més, entre els conferenciants barcelonins hi ha hagut Ricardo Flores i Eva Prats, els autors de la Sala Beckett. “La gran marca que ha deixat Barcelona a la biennal és la d’una reflexió permanent i contínua -explica Converti-. Les ciutats no estan acabades i estan vives: se’n pot debatre, criticar, redissenyar i resignificar”.

“Existeix un vincle cultural, arquitectònic i urbà amb Barcelona”, diu Miguel Jurado, arquitecte i també membre del comitè executiu. “Des de l’any 1992 Barcelona ha sigut com un far que ha il·luminat totes les idees arquitectòniques i urbanes a Buenos Aires. El que va inaugurar Barcelona dins el context mundial és que l’urbanisme és un fet de l’arquitectura, no un conjunt de normes abstractes econòmiques i tècniques”, diu Jurado, que posa en relleu les petites operacions d’“acupuntura urbana” a la ciutat per produir canvis d’escala superior. Aquesta visió de l’arquitectura com una eina social es va reflectir a Buenos Aires als anys 90 en iniciatives com 20 idees per a Buenos Aires i la renovació de Puerto Madero. “El criteri d’agafar una petita zona i intervenir-hi des del criteri de l’espai públic i voler-ne fer un pol de desenvolupament del barri que l’envolta, ho inaugura Barcelona”, subratlla Jurado.

Per a Converti, la reflexió arquitectònica és constant i “generacionalment diversa”, com es pot veure amb els arquitectes més joves de l’exposició barcelonina, com Sergi Pons, Pau Vidal i Ricard Galiana, Jansana, De la Villa, De Paauw i Jordi Romero. “No és la mateixa línia en què es va treballar en els orígens de la nova Barcelona. Hi ha unes altres consignes, revisions, crítiques i anàlisis de la societat. També unes altres economies i una autocrítica a la història de la Barcelona contemporània, i també són un reflex de la situació política actual de Catalunya”, explica Converti.

L’escala més reduïda, gairebé domèstica en alguns casos, és un tret que marca la diferència entre aquestes obres i el moment anterior. “Aquí s’ha explicat que no calen grans operacions urbanístiques per redefinir una ciutat. Oriol Bohigas va venir moltes vegades a la biennal per explicar l’inici del procés, que tenia èpica i heroïcitat, però aquella escala monumental ara transita cap a idees més intimistes, també com un reflex del fet que totes les ciutats del món estan reflexionant sobre el fet de viure-hi, sobre el treball i la producció, i una altra manera de generar la forma urbana”, conclou Converti.

La mirada d’un arquitecte català que treballa a l’Argentina

La presència catalana en aquesta biennal de Buenos Aires ha anat més enllà de la participació barcelonina. Josep Ferrando va guanyar el premi a l’arquitecte jove internacional el 2015 i enguany hi ha exposat el procés de creació d’un pavelló cultural al passeig de Costa de Vicente López. “Barcelona ha sigut un mirall. Buenos Aires té una cultura de l’espai públic i de ciutat d’usos mixtos com les europees”, afirma. La formació acadèmica també ha forjat vincles sòlids, ja que molts arquitectes argentins van anar a estudiar postgraus a Barcelona quan al seu país encara n’hi havia pocs. “Els despatxos de Miralles, Piñón i Viaplana i Martínez Lapeña i Torres han sigut grans referents”, diu Ferrando, que també és professor de la Universitat Torcuato Di Tella i l’any passat va guanyar un concurs per construir-hi un nou edifici. “Durant molt de temps hi hagut molt poca importació, i aprendre a treballar amb el que hi ha al lloc posa a prova el teu enginy”, conclou.