Una Björk gairebé virtual

BarcelonaBjörk deixa poc marge per a la improvisació i la interacció. Aquest dimecres era l’estrella indiscutible de la primera jornada del Sónar, tot i que el gruix de l’activitat comença dijous. Les instruccions per seguir l’artista islandesa eren incontestables: no es podia fotografiar ni l’exposició Björk digital al CCCB, ni la xerrada inaugural del Sónar +D, ni la sessió de DJ que va oferir a la nit al SónarHall, tot i que qui més qui menys va fer servir els telèfons per captar-ne alguna imatge. I no era gens fàcil. Per exemple, en la sessió ella va operar camuflada entre unes plantes, com en una mena de jardí botànic, i tot plegat semblava una instal·lació més que una sessió de DJ. ¿BjörkPlanta?

El dia Björk a Barcelona va començar al CCCB, on fins al 24 de setembre es pot visitar/viure l’exposició Björk digital, una immersió en la trencadissa emocional de la islandesa a través de la realitat virtual Björk digital. “Em fa molta il·lusió que vegeu els vídeos de realitat virtual de Vulnicura. Va sorgir de manera molt natural que m’aventurés com a soldat ras en el circ privat que és la realitat virtual precisament amb un material com aquest”. Amb aquestes paraules de Björk comença l’exposició, l’entrada a la qual costa 14,50 euros.

Més instal·lació artístico-tecnològica que exposició convencional, Björk digital arriba a Barcelona després de passar per Tòquio, Sydney, Mont-real, Reykjavík, Londres, Los Angeles i Mèxic. El nucli central de la mostra són tres sales a les quals el visitant viu l’experiència virtual. El contingut són les imatges creades per a cançons del disc Vulnicura (2015), el treball en què Björk va intentar curar-se les ferides deixades pel trencament amb la seva parella, l’artista nord-americà Matthew Barney. Potser per això tot plegat té un aire d’òpera tràgica o de tragèdia teatral en què Björk es despulla emocionalment davant el visitant en una relació de tu a tu. En aquest sentit, la interacció entre la tecnologia i el contingut líric funciona perfectament, i és difícil no participar en la reconstrucció sentimental que proposen les cançons.

Virtualitat individual

El condicionament tecnològic és absolut: per veure/viure les imatges i el so de Stonemilker, Mouth mantra, NotGet i Quicksand cal posar-se les ulleres de realitat virtual i els auriculars, i a cada sala només hi caben 25 persones assegudes en tamborets que permeten fer girs de 360 graus. És a dir, el recorregut per aquest tram de l’exposició, a més de ser una experiència radicalment individual, no és lliure; la llibertat cal buscar-la un cop immers en la realitat virtual, perquè els moviments del visitant construeixen una mirada personalitzada. “Vull sincronitzar amb tu els meus sentiments”, proposa Björk. Efectivament, esteu sols ella i tu, tot i que en cada sala hi ha una persona del CCCB que aporta les explicacions tècniques i que ajuda en cas que algú es maregi en la immersió virtual. Pel que fa al format visual, hi ha moments formalment realistes, com Stonemilker, una mena de recital íntim amb Björk filmat amb setze càmeres per Andrew Thomas Huang, i d’altres que són més abstractes, com NotGet, de Warren Du Preez i Nick Thornton Jones, i encara que l’experiència virtual de Mouth mantra, de Jesse Kanda, no sigui la més sofisticada, sí que és la més pertorbadora, perquè proposa un viatge a l’interior de la boca de la cantant islandesa, la part més vulnerable i alhora poderosa de Björk. El bloc més interactiu es viu a peu dret, també amb ulleres i altaveus, als cubicles per a dues persones. Es tracta de Family, una peça dirigida per Huang, James Merry i Björk en què pots ballar amb ella i curar les seves ferides.

Després del MoMa

L’artista islandesa va decidir tirar endavant Björk digital després de l’agredolça experiència de la retrospectiva que li va dedicar el MoMA de Nova York, que va rebre crítiques molt dures de les principals publicacions dels Estats Units, que no van estar-se de destacar-ne la buidor.

D’aquella mostra recupera el videoclip Black lake, que precisament obre l’exposició del CCCB. En una sala quadrada hi ha dues pantalles panoràmiques enfrontades, i el visitant por seguir el videoclip en una, a l’altra o a totes dues. El salt tecnològic que hi ha entre el videoclip de Black lake en dues pantalles i la resta de peces de Björk digital sembla el que hi havia entre una llanterna màgica i el cinema.

L’exposició té una part final més convencional: dues sales on es projecten videoclips de Björk i on també hi ha un espai pedagògic interactiu que permet jugar amb la música del disc Biophilia (2012). Aquesta eina, desenvolupada fa cinc anys, forma part dels temaris escolars d’alguns països escandinaus. El recorregut immersiu dura uns seixanta minuts, però la visita pot allargar-se fins a l’hora i mitja. Tot depèn de l’estona que es vulgui dedicar al joc i al visionat dels videoclips, que no són pocs i la majoria són fonamentals en l’evolució del format audiovisual en els últims 25 anys. No hi falten, per exemple, els videoclips que van fer per a ella cineastes com Michel Gondry, Spike Jonze i Stéphane Sednaoui, entre d’altres.

Björk digital està coproduïda per Sold Out i DG Entertainment (també corresponsables de David Bowie is al Museu del Disseny) amb el CCCB i el Sónar. El cost de l’exposició és de 150.000 euros, que inclouen la producció i els drets.