BCN Film Fest, el primer festival presencial de l'era postcovid

BarcelonaEl BCN Film Fest marcarà una fita aquest dijous: serà el primer festival de cinema que celebrarà una edició amb projeccions físiques al cinema després d'un confinament atapeït de mostres virtuals. És una decisió valenta però alhora lògica tenint en compte el vincle del festival amb els Cinemes Verdi; tot i així, i fins al 2 de juliol, serà una edició estranya, sense catifa vermella ni convidats estrangers, tot i que artistes com Kristin Scott Thomas, Justin Kurzel, Emmanuelle Devos, Caroline Link i Agnieszka Holland participaran en col·loquis virtuals amb el públic després de la projecció dels seus films. Als cinemes, l'aforament serà del 50%, amb butaques assignades de manera que els espectadors no tindran ningú al costat ni davant o darrera; la mesura afecta també les parelles o famílies, que hauran de seure en butaques separades.

“Al BCN Film Fest no ens interessen les pel·lícules rares o radicals”

Sí que hi haurà convidats de Catalunya i la resta de l'Estat: David Verdaguer i Clara Segura presentaran la inaugural Uno para todos; Emma Suárez, el drama romàntic Una ventana al mar, i Àlex Brendemühl, el thriller eivissenc El buzo. També es faran activitats paral·leles: una taula rodona virtual sobre Éric Rohmer, protagonista de la retrospectiva del festival, que comptarà amb l'actor de Pauline a la platja Féodor Atkine, Quim Casas i Sílvia Quer, entre d'altres; un col·loqui presencial sobre adaptacions al cinema d'obres teatrals amb Cesc Gay, Joel Joan, Joaquim Oristrell, Josep Maria Pou, Jordi Galceran i Marta Buchaca, i una xerrada sobre negociació de drets d'adaptació al cinema de llibres amb Anna Soler-Pont, Manuel Monzón i Marta Lladó.

Pel que fa a la programació, en ficció destaquen el thriller coreà de Lee Jeong-ho The beast, el Pinocchio de Matteo Garrone i Roberto Benigni, el biopic sobre Marie Curie que ha dirigit Marjane Satrapi, el drama indie australià amb potents interpretacions El glorioso caos de la vida i la cloenda Sound of metal, en què Riz Ahmed (The night of) és un bateria de heavy metal que perd l'oïda d'un dia per l'altre i ha d'ingressar en una comunitat de sords. En documental, dues peces curioses: un film sobre el partit de futbol que van jugar el 1975 l'equip de Salo o els 120 dies de Sodoma contra el de Novecento i també Maragall i la lluna, sobre la temporada en què, sent alcalde, Pasqual Maragall es va instal·lar a casa d'una família de Roquetes per conèixer millor el barri.