Atacar els monuments: artistes contra els relats oficials

BarcelonaCom construir la memòria? Com explicar el passat i com divulgar-lo en l’espai públic? I qui l’explica? Són qüestions que s’han plantejat i es plantegen la majoria de països amb un passat feixista.

1. Els contramonuments

La font invertida de la ciutat alemanya de Kassel

“Prefereixo encarar la pèrdua mostrant l’absència”, va dir Horst Hoheisel quan va explicar el contramonument Aschrott Brunnen de Kassel. Hoheisel proposa sempre solucions provocatives que apel·len a la ciutadania: és el responsable de la placa del camp de Buchenwald en què hi ha el nom de tots els morts i que té la temperatura del cos humà. La piràmide de 12 metres de Kassel va ser construïda el 1908 per encàrrec d’un mecenes jueu. Els nazis la van destruir perquè la consideraven “la font jueva”.

Hoheisel va decidir no reconstruir el monument com estava originalment. En va reproduir el motlle i el va enterrar invertit a 12 metres de profunditat. És com una imatge fantasmagòrica o il·lusòria que vol recordar l’absència de tots els jueus assassinats.

2. No a la memòria oficial

La rèplica al monument de l’Holocaust del govern hongarès

El 2014 el govern hongarès va fer construir un monument per commemorar els 70 anys de la deportació dels jueus a la plaça de Szabadság tér, a Budapest: un arcàngel -representa Hongria- atacat per una àguila que simbolitza el nazisme. “En aquest monument es representa Hongria com una víctima del nazisme i s’eludeix la seva responsabilitat en la deportació de jueus”, assegura Jordi Guixé, responsable de l’Observatori Europeu de Memòries de la UB. “Molts es van indignar i es va organitzar una manifestació civil en contra”, afegeix. Diferents persones i col·lectius hi van anar dipositant fotografies i objectes de víctimes. Els activistes s’organitzen a través de Facebook i a l’entorn del seu monument alternatiu s’hi fan activitats.

3. La casa del feixisme

Reconvertir un lloc de pelegrinatge de nostàlgics

Predappio és el poble italià on va néixer Mussolini. S’hi poden trobar botigues de souvenirs amb tot tipus de records per a nostàlgics del feixisme. A la cripta del dictador cada any es registren uns 50.000 missatges que en glossen la figura. L’actual govern no vol que Predappio sigui només patrimoni dels qui enyoren la dictadura. El 2019 vol inaugurar la Casa del Fascio, un centre de documentació i d’estudi sobre el feixisme. L’obertura coincidirà amb la desclassificació de 13.000 documents sobre les massacres que van perpetrar Hitler i Mussolini a Itàlia.

4. Conciliació a Estònia

L’artista Kristina Normand i les preguntes incòmodes

El 2007 el govern va decidir retirar el soldat de bronze d’una cèntrica plaça de Tallinn que simbolitzava la victòria dels russos en la II Guerra Mundial. A Estònia la majoria estoniana conviu amb una minoria russa. Normand té família de tots dos orígens. La retirada de l’estàtua va provocar actes vandàlics. “Normand va decidir fer una reproducció de l’estàtua i col·locar-la on hi havia l’original”, explica Guixé. Amb aquesta intervenció, segons l’artista, volia qüestionar la “veritat oficial” i fer preguntes incòmodes sobre la democràcia, la tolerància, la xenofòbia i la por.