Anna Cabré: “La llengua és un element suau d’identitat”
BarcelonaBrillant, col·loquial, divertida i rigorosa, la demògrafa Anna Cabré, gran impulsora de la disciplina a Catalunya, va pronunciar aquest dimecres la conferència inaugural del curs de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb una amena dissertació sobre el gran tema d’estudi de la seva vida: El sistema de reproducció català: demografia i identitat. Trencant amb l’encarcarament erudit propi del “temple de la llengua”, Cabré va fer somriure els acadèmics que comptaven, a la taula d’honor, amb el president de la Generalitat, Quim Torra.
La demògrafa va il·lustrar els assistents amb dues reivindicacions, una de sorprenent i una de més previsible però no per això menys important. La sorprenent -si més no per als qui coneixen la seva obra- va ser la del seu gran predecessor, el demògraf Josep Antoni Vandellós, autor de l’obra de referència Catalunya, poble decadent (1935), primer toc d’alerta modern sobre la baixa natalitat dels catalans. Com va confessar la mateixa Cabré, la voluntat de rebatre les conclusions d’aquell llibre van ser l’impuls inicial de la seva recerca quan el va descobrir a París el 1966. “Vandellós va concloure que un dia Catalunya estaria plena de gent, però no serien catalans. Allò em va fer enfadar moltíssim. Naturalment no vaig entendre el context en què ho deia, tot i que en el seu moment ja va ser polèmic”, va explicar Cabré, que va definir Vandellós com “un gran patriota i un demògraf i expert en estadística, molt al dia en el seu temps i malauradament mort massa jove”.
Aquell dia futur que Vandellós va preveure, segons els càlculs posteriors de Cabré, va arribar el 1964, quan els no nascuts a Catalunya van superar els nascuts. Però des d’aleshores la catalanitat s’ha mantingut: “¿Com s’ha produït aquest miracle en un país d’immigració, quan països d’emigració com Irlanda han perdut la llengua?” Cabré troba la resposta -i aquí ve la segona reivindicació- en el que considera “un identificador identitari suau: la llengua”, element “de lliure elecció i adhesió” que ha esdevingut, i és bo que segueixi sent, “una eina de cohesió social, una porta oberta per a qui vulgui”. Un tret que Cabré diferencia d’“identificadors durs” com la religió o el color de la pell.
Com que precisament ahir havia saltat la polèmcia pel nou model lingüístic escolar del Govern, els acadèmics van respirar alleujats amb la suavitat lingüística de Cabré, i el president Torra li va agrair la seva visió del “català com a llengua de futur”, alhora que ho aprofitava per aclarir: “La immersió no es toca”. Ves a saber com ho veuria avui Vandellós.
