Mor als 66 anys Anna Maria Moix, la poeta de la Gauche Divine

BarcelonaLa periodista i escriptora Maruja Torres ha dedicat aquest dissabte un sentit adéu a la també escriptora i editora Anna Maria Moix, que va morir a Barcelona divendres després de tres anys de lluita contra el càncer: "Ploreu-la si voleu però, sobretot, llegiu-la", ha escrit al seu blog. Torres ha recordat que va ser amiga "d'adolescència, de joventut, de maduresa i d'allò que podríem dir vellesa" de Moix.

Les últimes setmanes d'Anna Maria Moix, ha comentat, van ser molt doloroses, tot i que va donar als qui la van estimar "grans estones de compartir records, d'amistat i de rialles". "Sí, de rialles, perquè Anna detestava la compassió i, a força d'intel·ligència i ironia –a vegades molt crua– descarregava tot sentimentalisme", explica Torres, que destaca que Moix va ser "lúcida, clara i rebel fins a la fi".

Anna Maria Moix, l'única veu femenina de la Gauche Divine i germana de Terenci Moix, va morir divendres a Barcelona, la ciutat on va néixer fa 66 anys. Poeta, narradora i editora, escrivint sempre en castellà, Moix es va fer famosa per la seva participació en el grup d'intel·lectuals que, als anys 60 i 70, va plantar cara a la cultura oficial del franquisme.

La capella ardent de l'escriptora i editora s'obrirà al públic diumenge a partir de les dues de la tarda al tanatori de les Corts. El funeral se celebrarà dilluns a les tres de la tarda. Nascuda a Barcelona el 1947, Moix és autora d'una extensa obra que abraça la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l'assaig. Va ser, a més, traductora i editora.

Una de les veus més reconegudes de la seva generació, va cursar estudis de filosofia i lletres i el 1969 va publicar la seva primera obra, el poemari 'Baladas del dulce Jim'. El 1970 va obtenir el Premio Vizcaya de poesia pel llibre 'A imagen y semejanza' i el mateix any va ser inclosa a l'antologia 'Nueve novísimos poetas españoles', realitzada per Josep Maria Castellet.

Entre la seva producció narrativa destaquen les novel·les 'Julia' (1970), 'No time for flowers' (1971) i 'Walter, ¿por qué te fuiste?' (1973). Va publicar també diversos llibres de relats, entre els quals destaquen 'Las virtudes peligrosas' (1985) i 'De mi vida real nada sé' (2002), així com l'assaig 'Maria Girona: una pintura en libertad' (1977) i els contes infantils 'Miguelón' (1984) i 'La Niebla' (1987).

Moix va traduir l'obra d'autors com Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris i Mercè Rodoreda i comptava amb nombrosos reconeixements, com el Premi Ciutat de Barcelona els anys 1985 i 1994, per 'Las virtudes peligrosas' i 'Vals negro', respectivament. El 2006 va ser reconeguda, també, amb la Creu de Sant Jordi. Moix va participar al 1996 en la creació del Foro Babel –a favor de l'ús del castellà a Catalunya– juntament amb Félix de Azúa, Juan Marsé, Albert Boadella, Javier Mariscal i Joan de Sagarra, entre d'altres.