El públic del Filmets de Badalona es rebel·la contra la censura de 'L'estaca' i la canta
"Algú que es pensa que mana molt ens l'ha prohibit", va denunciar un dels músics de la banda davant el teatre Zorrilla. L'alcalde García Albiol admet que va ser un "error", "si és veritat que algú no ho va autoritzar"
Barcelona"Algú que es pensa que mana molt ens ha prohibit 'L'estaca', crec que ho heu de saber". Així es va adreçar al públic el músic Martí Serra aquest dissabte a la nit durant la clausura del festival de curtmetratges Filmets al teatre Zorrilla de Badalona. Segons va explicar Serra als assistents, dissabte al matí, "per increïble que sembli, ha vingut un senyor dient que manava molt, molt més que l'Agustí [el director del festival, Agustí Argerich], i ens ha dit que 'L'estaca' no es tocava".
Cada any, la Filmets Band toca unes notes de l'himne de Llach, un símbol de la lluita antifranquista, durant el lliurament del premi al millor curt català. Segons diverses fonts, el responsable que es va adreçar als músics era el conseller delegat de Badalona Comunicació, Albert Fernández Saltiveri.
"Penso que a aquesta persona, i qui sigui que representa, li hem de dir que les coses ja no funcionen així", va continuar el saxofonista Martí Serra, adreçant-se al públic. "Ja no ens poden dir què podem tocar i què no. Com que ell mana molt, però el festival és de Badalona i de la gent de Badalona, jo tocaré 'L'estaca' i qui vulgui que la canti amb mi". I així va ser, les 300 persones del públic del Zorrilla es van rebel·lar i van cantar la cançó. Després es van sentir crits d''independència'.
En un tuit, aquest diumenge al matí, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha qualificat d'"error" els fets.
L'acte es va retransmetre per la Xarxa de Televisions Locals. La Xarxa ha anunciat aquest diumenge que ha obert un expedient informatiu per esbrinar quin paper va tenir el gerent de Badalona Comunicació en la censura del tema.
El curtmetratge d'animació argentí 'Padre', dirigit per Santiago 'Bou' Grassi, es va endur el guardó a la millor pel·lícula, en la 40a edició del Filmets. El treball narra la vida d'una dona en el final de la dictadura argentina.
El premi especial del jurat va ser per al suís Mauro Carraro i el seu curt 'Hasta Santiago', mentre que la menció especial del jurat va ser per als holandesos Job, Joris & Marieke per 'Mute'. La secció oficial del Filmets 2014 ha comptat enguany amb 255 pel·lícules provinents de 46 països que s'han projectat entre el 17 i el 26 d'octubre.
