'Adú': Catàleg d'aventures benpensants

BarcelonaDirecció: Salvador Calvo. Guió: Alejandro Hernández. 90 min. Espanya (2020). Amb Luis Tosar, Anna Castillo i Álvaro Cervantes.

Quin grau o intensitat d'espectacle s'ha de fer amb la desgràcia aliena, amb els conflictes que avui preocupen la humanitat i sobre els quals el cinema també té, sens dubte, coses a dir? Costa respondre una pregunta així. Provem-ho d'una altra manera. ¿És possible que una pel·lícula sobre la problemàtica de la immigració sigui concebuda i executada com un gran espectacle, amb gran pressupost, grues, banda sonora a tot drap, gran desplegament de mitjans tècnics, repartiment que fa patxoca, etc.? La resposta és sí, és possible, però també és possible que el resultat grinyoli d'allò més.

És el cas d'Adú, que té una hàbil combinació d'elements fílmics però que enfarfega d'allò més i resulta un pèl indigesta en la seva innata vocació de conscienciació social i, alhora, de superproducció que no mira prim. Tot està massa recarregat en aquesta trama de tres històries que han de fer confluir els refugiats, la caça furtiva i la tanca de Melilla. Un devessall de frases lapidàries no especialment creïbles desfila per davant de l'espectador. Frases que sonen buides i prefabricades, que supuren instants de certa emoció però que es perden en un maremàgnum d'efectismes en què afloren els personatges arquetípics i el discurs benpensant de manual. No es pot ser més concís, menys grandiloqüent, més contingut, menys pantagruèlic?