63 recomanacions perquè les arts siguin presents a l'educació

Barcelona"Assegurar la presència de les arts en tots els nivells educatius i amb càrrega curricular significativa. Tendir a un reequilibri en la temporalització de les àrees de formació, cap a una equivalència entre ciències, humanitats i arts, a raó d'un 33% cadascuna". Aquesta és una de les 63 recomanacions incloses a la Carta de les Arts a l'Educació que ha presentat aquest dimarts el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Es tracta d'una ambiciosa declaració d'intencions que neix del propòsit de "dotar la ciutadania d'una capacitat bàsica d'expressar-se artísticament, creativament", tal com explica el secretari del CoNCA, Jordi Font, que considera el llenguatge artístic com a "factor essencial per al desenvolupament de la persona". "Cal començar per induir l'alfabetització artística en l'educació obligatòria", afegeix Font. I no només. Una de les recomanacions és "incloure totes les especialitats artístiques" tant a primària com a secundària, i una altra que la presència de les arts també sigui "suficient" i "assequible a tot l'alumnat" en l'oferta educativa fora de l'escola.

Darrere la Carta de les Arts hi ha dos anys de feina que van desembocar primer en un seminari de models comparats en què van participar experts d'Àustria, Alemanya, Finlàndia i el Regne Unit, països que serveixen com a model en què emmirallar-se. Després va venir la celebració l'abril del 2022 del primer Fòrum de les Arts a l'Educació (amb més de 400 inscrits), organitzat per un consell rector en què, a més del CoNCA, estan representats els departaments d'Educació, Cultura i Universitats; les quatre Diputacions; la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM); l'Ajuntament de Barcelona; la Coordinadora de Fundacions; la Fundació Jaume Bofill, i la Fundació Interarts. "Els mestres també hi són presents, a la comunitat del Fòrum de les Arts a l'Educació", assegura Nuria Iceta, membre del plenari del CoNCA.

Un punt de partida

"És un punt de partida", diu la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, concretat en 63 recomanacions agrupades en sis blocs: recursos i condicions legals; formació, educació inclusiva, equitativa i intercultural; canvis organitzatius, funcionals i culturals dels centres; seguiment, coneixement i recerca, i cooperació entre les administracions. La primera recomanació, per ordre d'aparició en el redactat, és "establir una línia de finançament específica", i l'última, "la creació d'un programa interdepartamental d'educació artística, integrat pels departaments d'Educació, Cultura i Universitats", que desenvolupi polítiques públiques referides a "les arts a l'educació obligatòria; els ensenyaments artístics i la formació artística al llarg de la vida; l'ordenació dels ensenyaments artístics superiors, i la formació de formadors".

La carta del CoNCA constata dèficits com la poca presència artística en la formació inicial dels mestres generalistes i situacions poc comprensibles com l'exclusió dels graduats en art dramàtic i dansa del màster de formació del professorat de secundària. "En el batxillerat escènic la dansa la imparteix professorat d'educació física, literatura i música", recorda Font, la qual cosa suposa "un gran perjudici per a la qualitat d'aquests ensenyaments". Pel que fa al dia a dia després de la carta, Núria Iceta explica que "d'aquí un any es farà una trobada de seguiment, i d'aquí dos anys un altre fòrum". Ara com ara el CoNCA té diversos compromisos generals de les administracions que van participar en el Fòrum. La manera com es concretin dirà si la Carta de les Arts a l'Educació és, com diu Jordi Font, "el pòrtic d'una nova etapa" o només una declaració d'intencions que desapareixeran com llàgrimes en la pluja.