L'Estat pagarà 6,5 milions anuals durant 15 anys per l'art de la baronessa Thyssen
El govern espanyol ha trigat deu anys a tancar el lloguer de la col·lecció amb Carmen Thyssen i el seu fill Borja
MADRIDMentre els periodistes esperaven a la sala F del Museu Thyssen de Madrid, a la D es culminava una de les operacions culturals més polèmiques dels últims anys, coneguda popularment com el pacte de la Moraleja, que deixa en mans de l'Estat de manera temporal la col·lecció d'art del museu. Rere els agents de seguretat que blindaven la sala on s'estava produint l'operació s'albirava una taula llarga on tres persones signaven uns documents. Eren el ministre Miquel Iceta, la baronessa Carmen Thyssen i el seu fill Alejandro Borja Thyssen. El gest es repetiria minuts després davant els focus de les càmeres i de manera simbòlica. El detall, que ha passat desapercebut per a la majoria dels que esperaven impacients a la sala F, és un reflex del que per a alguns catedràtics de la història de l'art han sigut aquests últims deu anys de negociació: poca transparència i cap valoració del preu conjunt de les obres per part de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del ministeri de Cultura. "Forma part de les negociacions prèvies", apunten des del ministeri de Cultura.
La signatura d'aquest dimecres és la cirereta del pastís d'un acord que el consell de ministres ja va aprovar l'estiu passat: un lloguer per valor de 6,5 milions d'euros anuals, durant quinze anys, que permet que 330 obres valorades en 1.700 milions d'euros es mantinguin al museu. "Avui la cultura a Espanya és més gran: Kandinski, Gauguin, Pissarro, Monet o Rivera són noms que a partir d'ara i durant quinze anys acompanyaran una col·lecció que de per si és molt impressionant, i ara se'n garanteix la difusió", ha celebrat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, després de la signatura. De les 330 obres que formen part de l'acord, per ara n'hi ha 179 d'exposades, i la Fundació Col·lecció Thyssen-Bornemisza "té l'obligació" de mantenir exposades al públic el nombre d'obres de la col·lecció més gran possible, en funció de la capacitat de les sales.
L'Estat hi destinarà durant els pròxims quinze anys un total de 97,5 milions d'euros, que la baronessa reconeixia que eren un baló d'oxigen per als hereus de la col·lecció. "He demanat tranquil·litat per a mi i els meus hereus", explicava en una entrevista a la revista ¡Hola! Entre els quadres més desitjats hi ha el Mata Mua, de Paul Gauguin, assegurat en 250 milions de dòlars, segons ha informat el ministeri de Cultura. De fet, és aquesta l'obra que ha propiciat el desenllaç d'aquest dimecres, ja que per al ministeri de Cultura era "imprescindible" el seu retorn a Madrid. Un any i mig després que l'obra de Gauguin sortís d'Espanya i estigués tancada sota pany i clau a Andorra, el quadre va arribar aquest dilluns a les nou de la nit, just a temps per a la signatura i malgrat els problemes logístics del camí. També hi ha obres com El Martha Mckeen de Wellfleet, d'Edward Hopper, i El pont de Charing Cross, de Monet.
La lletra petita
La col·lecció estarà exposada en una nova zona del museu i les obres que en formen part es podran prestar a exposicions temporals amb un topall de fins a vint obres cedides simultàniament. Com en tots els contractes, el document signat també inclou lletra petita, que fins aquest dimecres no s'ha desvelat, malgrat ser un acord públic. La clàusula més important és que la baronessa podrà disposar, fins i tot vendre, lliurement de tres obres a excepció del Mata Mua, segons es recull a l'esborrany del contracte entre les parts al qual ha tingut accés l'ARA.
Pel que fa als drets de la Fundació, encarregada a partir d'ara de gestionar la col·lecció, tindrà el dret d'explotació comercial i de reproducció de les 330 peces que conformen l'acord. Això vol dir que la baronessa i la seva família es queden, per exemple, amb els beneficis del marxandatge que es pugui vendre a la botiga del museu.
Els diners del contracte es dipositaran anualment a les societats –Omicron Collections i Nautilus– que té la baronessa a Andorra i que fins ara tenien la seva seu fiscal en un paradís fiscal. Malgrat que és el seu fill el principal beneficiari, "els arrendadors estan representants de manera irrevocable per Omicron", segons es recull al contracte, és a dir, per la baronessa.
Què passa si hi ha una contraoferta? En cas que la baronessa o el seu fill rebin una oferta d'un comprador i ho notifiquin, el ministeri de Cultura tindrà dos mesos per notificar si vol o no exercir el dret d'adquisició preferent, és a dir, compra, de la col·lecció, segons consta al contracte. Tanmateix, i abans que decaigui el contracte signat, el govern espanyol també pot notificar la seva intenció de compra. Una decisió, però, que obriria un nou procés de negociació amb els Thyssen.
Amb tot, alguns dels motius que poden fer caure el contracte signat aquest dimecres són l'impagament d'una de les anualitats –si l'Estat falla en un pagament, cosa que provocaria de facto la rescissió del contracte– o l'incompliment "greu" de les obligacions per part del museu pel que fa a l'exposició o exhibició de les obres.
