5 reines i l’assaig d’una meravella simfònica per a la Mercè

BarcelonaAnna Colom, La Húngara, Bea Pelea, Samantha Hudson i la generositat de Maria del Mar Bonet van protagonitzar la tercera jornada musical de les Festes de la Mercè. Tot plegat va començar dissabte al migdia a la Fabra i Coats, l’espai de la programació d’Acció Cutura Viva, amb la barcelonina Anna Colom, un altre talent sorgit de l’Esmuc. Corista de Rosalía, Colom té un projecte propi amb el qual remena músiques d’arrel d’anada i tornada que han fet forat, o en faran, en el flamenc. Modula la veu amb naturalitat, adaptant-la sense estridències als fandangos de Veracruz, a les sevillanes de Lebrija, a la zamba argentina, a la bulería, a la jota, als cants de treball veneçolans, a la guajira... Hi ha un coneixement profund i ganes de fer un camí propi.

Havent dinat tocava fer via cap al Centre de Formació de Persones Adultes Madrid, al barri de Porta, per assistir a l’assaig de Maria de Mar Bonet i el cubà José María Vitier amb l’orquestra simfònica del projecte musical comunitari Vozes. Aquest diumenge actuen a la seu del districte de Nou Barris (19.30 h) i dissabte era el moment de compartir experiències i retocar intuïcions. La partitura de Vitier és exigent, però no espanta els nens de Vozes, que fa dies que treballen perquè tot soni meravellosament. Per cert, el gest de Bonet col·laborant-hi és admirable, una prova més de la seva categoria artística.

I de Porta al Moll de la Fusta, a l’escenari Besòs, programat pel Festival Bam, on a les 18 h hi actuava La Húngara, la llegenda de la rumba flamenca que ha regalat el seu talent a C Tangana. Precisament la interpretació de Tú me dejaste de querer, el millor tema del disc de Tangana, va tancar una hora de xou exemplar en molts aspectes, com ara per la capacitat de la cantant andalusa per dominar l’escena i per estar pendent del públic. Artista de cap a peus va veure que una nena de sis anys se sabia les cançons, i la va convidar a cantar Mi niño Manuel, el tema que La Húngara dedica al seu net; però en comptes de fer-la pujar a l’escenari, la qual cosa podia haver-la intimidat, la va mantenir entre el públic, a prop de la mare, i així van fer la peça a duo. Agraïda per la resposta del públic (també del que seguia el concert des del passeig), va farcir el repertori d’èxits i cap al final va lligar Todo tiene su fin (Los Módulos via Medina Azahara) i Qué cara más bonita (Bordón 4) en ple èxtasi de romanticisme rumber.

El vespre del BAM al Moll de la Fusta era festiu de mena, i va continuar amb el reggaeton eroticoromàntic de Bea Pelea. La malaguenya establerta a Barcelona, que va estrenar el tema Mi amiga, que ha fet amb La Zowi, sap comunicar des de la simpatia i creix en rimes d’acció com les de Loka («Si tú quieres pelea, mami, yo voy con to’ / Me vais a comer el toto entre los dos / la calle no perdona, la calle soy yo»). Llàstima que el format encara pandèmic de cadira i mascareta sancioni especialment ritmes com el reggaeton. Per tancar la festa, el xou final estava reservat per a Samantha Hudson, una garantia de celebració hedonista queer sense prejudicis. I així va ser el xou de l'artista de Mallorca, que va obrir foc amb Maricón i tot seguit va combinar elements propis del cabaret (la manera d'involucrar el públic en l'espectacle) amb cançons com Chicote.