5 recomanacions del Festival Dart 2022

BarcelonaTorna el Dart, el festival del cinema documental dedicat exclusivament a l'art contemporani: la sisena edició arrencarà aquest dijous amb una programació presencial de 14 documentals que es podran veure a la Sala Phenomena, els Cinemes Girona, The Social Hub i el Macba fins al 30 de novembre, i una altra en format digital a Filmin amb 9 pel·lícules fins a l'11 de desembre. Dels 23 títols de la programació, 11 són estrenes a Espanya, i molts reflecteixen el compromís dels artistes d'arreu amb els problemes més candents de l'actualitat.

El documental inaugural d'aquesta edició recull el procés creatiu de l'obra més monumental d'Ignasi Aballí amb motiu de la passada edició de la Biennal d'Art de Venècia, titulada Correcció. Es tracta d'una intervenció que, com explicava el mateix artista, tensa la imatge oficial d'Espanya perquè introdueix dins el pavelló espanyol als Giardini una versió del mateix edifici alineada amb els pavellons veïns. L'obra també reflecteix els interessos recurrents d'Aballí, així que es pot considerar un autoretrat. La programació inclou un documental sobre un altre projecte monumental d'una artista espanyola, Hondalea, de Cristina Iglesias.

Vicente Ruiz (Santiago de Chile, 1958) és considerat un artista que va trencar el motlle respecte de les maneres com els artistes lluitaven contra la dictadura xilena i també com una icona LGTB. "Érem els Pinochet boys, els primers que havíem crescut en la dictadura, i vam generar una manera de viure tan radical que va transformar tota la societat", diu Ruiz. La pel·lícula, que inclou material d'arxiu i nombrosos testimonis, recorre la seva trajectòria. Arrenca amb la performance icònica El gavilán i també recull la polèmica Por la cruz y la bandera, considerada avui una fita cultural de la transició xilena. Es tracta d'una obra en què l'actriu i gestora cultural Patricia Rivadeneira va aparèixer crucificada al Museu de Belles Arts de Xile el 1992, amb prou feines tapada per una bandera xilena. Vicente Ruiz. A tiempo real es pot veure a Filmin. La programació del Dart en aquesta plataforma també inclou el documental que es va programar en sala en una de les passades edicions sobre una altra figura emblemàtica de la contracultura xilena, l'artista i escriptor Pedro Lemebel (1952-2015).

Tania Bruguera (l'Havana, 1968) es defineix com a artivista. És l'artista cubana més coneguda i al mateix temps la més vigilada pel règim cubà, pels seus treballs de denúncia dels poderosos, les eines de control i repressió i la història recent del seu país. De fet, el govern cubà li va arribar a retirar el passaport. El fil conductor del film és una sessió de teràpia de la mateixa artista: "Una de les primeres coses de què em va acusar va ser de danyar la potencial relació d'amistat entre Cuba i els Estats Units", diu Tania Bruguera. "També em va dir que no soc una artista, que només soc una dissident i una traïdora", subratlla. Tania Bruguera: A state of vulnerability forma part de la programació del Dart a Filmin.

Aquesta pel·lícula presenta quatre arquitectes pioneres del Canadà: Phyllis Lambert, Denise Scott Brown, Cornelia Hahn Oberlander i Blanche Lemco van Ginkel. Són educadores, paisatgistes i activistes mediambientals i totes tenen l'afany d'humanitzar l'entorn i fer-lo més inclusiu. La més coneguda, Denise Scott Brown, va ser víctima d'una injustícia perquè el jurat del premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, la va ignorar quan va premiar el seu soci i marit, Robert Venturi, el 1991. I més endavant l'organització va rebutjar una petició engegada per un grup d'estudiants de Harvard perquè li donessin també el Pritzker amb l'argument que no podien intervenir en la decisió que havia pres un jurat anterior.

"El poder sempre m'ha semblat sospitós", diu l'artista i activista nord-americà Trevor Paglen, conegut perquè els seus treballs alerten sobre els perills de la vigilància massiva global, la recopilació de dades i la intel·ligència artificial. Aquest documental recull el seu projecte més ambiciós: l'obra Orbital reflector consistia en posar en òrbita un satèl·lit des del desert de Nevada que quan arribava a l'espai exterior desplegava una escultura d'uns trenta metres amb forma de diamant. Amb aquesta peça Pagler volia posar de manifest les estructures invisibles que hi ha a l'òrbita terrestre. També l'impacte global de la tecnologia al segle XXI, però va topar amb el rebuig dels astrònoms.

Entre els documentals del festival que es poden veure a la plataforma Filmin també destaquen els de la degana de l'art contemporani espanyol Esther Ferrer i la surrealista Leonora Carrintgon. I les pel·lícules sobre el polèmic fotògraf Robert Mapplethorpe i la reportera italiana especialitzada en la Màfia Letizia Battaglia.