L’elixir per a una llarga vida (al segle XIX)

Girona“35 grams de sèver i 4 grams d’arrel de genciana, de ruibarbre, de zeoària, de safrà, d’agàric blanc, d’electuari leriacalmagno i alcohol de 60º”. Són els ingredients d’un elixir per a una llarga vida que van trobar escrit a mà en un paper, guardat dins d’una farmacopea –un codi de medicaments oficial– del 1884. El document, que conté també la recepta que s’havia de seguir per preparar-lo, forma part del fons bibliogràfic de la farmàcia de l’antic Hospital Santa Caterina de Girona, que ara la delegació de la Generalitat a Girona ha catalogat i es pot consultar a l’Arxiu Històric.

En total, són 162 obres en 239 volums que permeten resseguir els coneixements mèdics, farmacològics, químics i biològics que tenien els gironins al llarg de 300 anys. “Sobretot hi ha llibres impresos, però també hi ha un centenar de manuscrits amb diferents receptes i sis dietaris manuscrits que permeten conèixer el dia a dia del que es feia en aquesta farmàcia. El fons sobretot és interessant per veure que era una biblioteca viva, i això és important perquè obre noves portes a nivell bibliogràfic, de context històric i social”, destaca la responsable del fons patrimonial de la Biblioteca Carles Rahola, Míriam Oviedo, que s'ha encarregat de la catalogació i conservació dels exemplars.  

El fons bibliogràfic estava guardat en els armaris de l’antiga farmàcia, que avui dia encara conserva el seu aspecte històric tot i haver-se transformat en la seu de la Generalitat a Girona. Està formada per dues estances amb les parets folrades d'estanteries de fusta altes, amb portes de vidre que permeten veure els recipients que antigament guardaven les plantes i elixirs que utilitzaven els metges i infermeres de l’hospital: n’hi ha que són de ceràmica blanca i blava, o d’altres de vidre de diferents mides. A les etiquetes, noms com Ster Lacert, S.Althae, Dictam. Cret. o Cafeine. 

L’exemplar més antic que es conserva data aproximadament del 1670. És un testamentum mèdic escrit per Adrian von Mynsicht (1603-1638) en el qual descriu receptes i fórmules mèdiques i farmacològiques. “No es conserva la portada i, per tant, no hi ha el peu de la impremta ni la data exacta. Però per les similituds amb altres llibres d’aquest mateix autor creiem que és del 1670”, concreta Oviedo. 

Una altra de les joies del fons és un exemplar escrit a mà amb 417 elixirs datats d'entre el 1885 i el 1930. “Al ser un manuscrit és un exemplar únic, amb un valor considerable, que permet veure les receptes magistrals que es preparaven aquí”, afegeix la responsable. 

A la recerca d'investigadors que estudiïn el fons

Els llibres que formen part del fons estan escrits en llatí, castellà, francès i, pocs, en català. La majoria parlen de tractaments mèdics i de receptes farmacològiques, però també n’hi ha de dedicats a la química i a la biologia. Per exemple, es conserva un manual per tractar les ferides fetes per animals rabiosos –quan encara no s’havia descobert la vacuna contra la ràbia–, escrit per Josef Antoni Capdevila, imprès el 1787 i dirigit als alumnes del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Així mateix, forma part del fons un “catàleg de luxe”, imprès el 1885, que recull els diferents pots de ceràmica i de vidre, i els instruments farmacològics que s’utilitzaven, il·lustrats amb dibuixos a color. Ovideo ha destacat que es tracta d’un llibre que es pot trobar en poques biblioteques patrimonials: “I això encara eleva més la seva raresa. A més, gràcies a les il·lustracions, ens podem imaginar quin aspecte devien tenir les farmàcies de l’època”. 

Altres exemplars són valuosos per les característiques i qualitats de la seva impressió: per exemple, n’hi ha un que està enquadernat amb pergamí, un altre dedicat a la botànica amb tot d’il·lustracions detallades de plantes i arbres, o un dels tres únics exemplars que es van imprimir a la ciutat, el Tyrocinium pharmaceuticum theorico-practicum, galeno-chymicum, del 1755. “Només hem trobat tres llibres impresos a Girona, els altres dos són religiosos i només hi ha aquest de científic. I té interès perquè ajuda a saber quina mena de llibres s’imprimien a la ciutat aleshores”, ha subratllat Ovideo.

Ara que tota la ciutadania podrà consultar qualsevol dels 162 llibres, la responsable de la Biblioteca Carles Rahola espera que investigadors estudiïn el fons per aprofundir en l’evolució dels tractaments mèdics i farmacològics que es van aplicar a l’hospital gironí al llarg de més de 300 anys.