30 anys de carrera en 20 cançons: Ben Harper conquereix la Ciutadella de Roses

Roses“És realment un plaer poder tocar en un lloc tan bonic i especial com aquest”, va admetre Ben Harper al principi del seu concert al festival Sons del Món. Tot i estar acostumat a fer gires per tota mena d’escenaris d’arreu del planeta, no cada dia es pot oferir un recital sobre els 25 segles d’història que es conserven sota la Ciutadella de Roses. L'antiga fortificació militar va ser testimoni aquest dissabte de l’actuació de l’artista, que, acompanyat de la banda The Innocent Criminals, va fer gala del seu virtuosisme multiinstrumentista amb una vintena de cançons que van viatjar pels seus trenta anys de carrera.

Tan bon punt va sortir a l’escenari, el públic es va emocionar: Harper i els seus aliats van donar-los la benvinguda amb Below sea level cantada a cappella, que tot seguit va donar pas a Jah work amb tots els membres als peus dels instruments. Al principi, els assistents semblaven aclaparats per la timidesa, i va ser amb la tercera cançó, Burn one down, que es van sentir els primers xiulets d'aprovació i ovacions, que va despertar especialment el percussionista de la banda, Leon Moble: amb un djembé penjat del coll, anava creuant l’escenari a banda i banda animant tothom a seguir el seu frenètic ritme. 

Al llarg de les dues hores que va durar el concert, Harper no va parar de canviar d’instrument: ara agafava les maraques, ara la guitarra acústica o l’elèctrica, i les anava combinant: unes les interpretava dret i d’altres assegut, amb una guitarra amb steel slide recolzada horitzontalment, que tocava com si fos un piano. “És interessant perquè no paro de moure’m amunt i avall. En canvi, antigament no passava: no hi ha fotos de Robert Jonhson tocant dret, o no hi ha fotos de Paco de Lucía ara dret i ara assegut”, va dir de broma quan es va aixecar i un cable se li va enganxar.

Ovació final drets

Des que el 1994 va publicar el seu primer àlbum, Welcome to the cruel world; Harper suma una vintena de discos que barregen folk, blues, soul, funk i rock. Tota una varietat d’estils que ahir van delectar Roses gràcies al repertori divers que el músic va presentar, format en gran part pels nous temes que acaba de publicar aquest juliol a l’àlbum Bloodline maintenance. També n’hi va afegir d’antics com Faded, Steal my kisses o l’aclamat Diamonds on the inside, que tothom va corejar de dalt a baix. La majoria de les cançons les interpretava amb la banda, però també en va oferir ell sol, en format acústic, cosa que li va permetre improvisar i afegir un parell de temes que no estaven previstos inicialment, com Walk away i Waiting on an angel.

“T’estimo, Ben!!”, va cridar una fan des del públic. “Jo també t’estimo molt, moltes gràcies! Com et dius? Jo sóc en Ben!”, va respondre fent broma i agraït davant les múltiples floretes que no paraven de llançar-li des de les grades. I és que malgrat que d'entrada semblava que els aplaudiments anaven cars, el públic va acabar dret i ovacionant Harper i tota la banda, després de Fly on time i Two hands, que van posar el punt final a un concert que va fer tremolar tot el jaciment arqueològic.