2020 pot ser un any perdut per a la cultura

BarcelonaA mesura que passen les setmanes de confinament s’obre pas en el sector cultural la possibilitat que el 2020 acabi sense concerts, teatre ni estrenes de cinema en sala. El degoteig de cancel·lacions de festivals (Bayreuth, Edimburg, Roskilde, Montreux, Glastonbury, Canes...) ja dibuixa un estiu sense cites multitudinàries que es podria prolongar a la tardor i estendre als esdeveniments de mida mitjana si s’acaben decretant mesures de reducció d’aforaments per mantenir la distància social. En aquest sentit, Adetca, que agrupa les empreses de teatre catalanes, ja va alertar divendres que no consideren “viable cap mena de reducció d’aforament” per a teatres, sales de concert i carpes de circ.

La situació als cinemes és una mica diferent, com apunta Camilo Tarrazón, del Gremi d’Exhibidors de Catalunya: “Els cinemes tenen la possibilitat de fer més d’una funció i ajustar els horaris per escalonar l’assistència”. Tanmateix, les limitacions d’aforament tindrien efectes dramàtics en la taquilla ja que un 70% de la recaptació es concentra en dues o tres sessions del cap de setmana.

Però quin seria el preu d’una aturada llarga en el cinema? Tono Folguera, productor d’Els dies que vindran i vicepresident de la federació de productors audiovisuals Proa, creu que “algunes empreses hauran de tancar” per la falta continuada d’ingressos. “Però tenim una sort relativa i és que l’audiovisual català està molt atomitzat: el 90% de productores són molt petites i això fa més fàcil sobreviure a set o vuit mesos d’aturada”.

A l'atur i sense prestacions

Folguera no pateix per la seva productora perquè només hi ha tres sous fixos. “Però si en fossin 30, tindria un problema greu”, diu. Alguns treballadors del cinema com la sonidista Anna Rajadell ja el tenen, el problema. A l’atur i sense prestacions, assumeix que no hi haurà rodatges “com a mínim fins a la tardor” i ja està buscant feina “a tot arreu”: botigues, gasolineres, supermercats... “I m’he apuntat a la recollida de fruita”, diu. La seva companya, la Bertha, que també treballa en cinema però fent vestuari, està en la mateixa situació. “Al nostre sector és habitual tenir al cap un pla B i conec gent que està aprofitant per fer cursos a distància i reciclar-se”, diu.

En el cas dels teatres privats, la presidenta d’Adetca, Isabel Vidal, alerta que si no poden obrir fins a finals d’any serà “una catàstrofe total”. Vidal assenyala que ja es necessiten ajudes “en l’escenari de poder obrir al setembre”, de manera que si la situació s’allarga fins al desembre “caldrà posar diners al sistema perquè els teatres puguin aguantar”. És una realitat compartida amb la indústria de la música en directe. Tots dos sectors també són conscients que un dels focus sobre el desconfinament està posat en els grans esdeveniments, però demanen “coherència” respecte altres espais públics. “Si tota l’activitat del país funciona i hi ha aglomeracions al transport públic, no tindrà sentit que els teatres i les sales de concerts seguim tancats”, diu Vidal, que aposta per instaurar protocols per garantir que són “espais segurs” i “no estigmatitzar-los”.

El músic Albert Costa, així com altres associats al Sindicat de Músics i Activistes, demana a les administracions que tinguin “mirada llarga i que no vagin a remolc”. Costa també qüestiona que es parli constantment “d’ajornar i reprogramar”: “Cal deixar d’enganyar la gent, no tenim prou teixit cultural per assumir-ho”. I no descarta un escenari sense activitat laboral fins a finals d’any. “Per tant, les mesures que s’apliquin hauran de seguir més enllà de la fi del decret d'alarma”, diu, i hauran de contemplar realitats com la dels treballadors intermitents de la cultura, que ara a com ara no poden accedir a cap ajuda.

L’artista de circ Joan Ramon Graell utilitza el conte d’Els tres porquets com a metàfora dels efectes que provocaria l’aturada dels espais escènics fins a finals d’any. “Nosaltres som els que hem perdut la casa de palla, i no de maons, de manera que no hem caigut de tan amunt. Però hem perdut casa nostra, encara que sigui de palla”, diu Graell, que ha vist com totes les actuacions fins al setembre se li anul·laven. La vulnerabilitat del circ en el món de les arts escèniques –“en el qual sempre se l’ha discriminat", segons Graell– fa que, com més s’allarguin les restriccions, més profund serà l’impacte al sector. “Moltes companyies desapareixeran perquè no hi ha manera de sobreviure. L’hostaleria era la sortida de socors per a molts de nosaltres, però també pinta malament”, subratlla Graell.

Sense activitat arreu del món

Cada país té la seva agenda de desconfinament, però tots coincideixen a assenyalar que el turisme i els esdeveniments esportius i culturals seran els últims sectors econòmics a reactivar-se. En el cas cultural, l'estiu comença a ser un horitzó impossible. De moment ni Catalunya ni l'Estat han fixat una data per a la reobertura cultural, o una data límit de la prohibició, tot i que la consellera de presidència, Meritxell Budó, va dir que veia difícil que hi hagués festivals d'estiu, i la consellera de Cultura considera que "en aquests moments ningú sap si es podrà celebrar Sant Jordi el 23 de juliol".

Malgrat que l'evolució de la pandèmia és dinàmica, i per tant admet variacions, altres països han fixat un calendari, la qual cosa ajuda a preveure les ajudes que cal posar sobre la taula. El govern francès ha decretat la prohibició d'esdeveniments fins a mitjans de juliol, i això ha comportat la cancel·lació del Festival de Teatre d'Avinyó i l'ajornament (encara sense data) del Festival de Cinema de Canes. Àustria, que ja ha autoritzat la reobertura de les botigues de menys de 400 metres quadrats, en canvi ha prorrogat la prohibició dels esdeveniments culturals fins al 31 de juliol. L'austríaca és una situació semblant a la de Dinamarca, on el govern ha iniciat el desconfinament gradual però no autoritza els esdeveniments culturals fins al setembre; per això es va cancel·lar el Festival de Roskilde, una de les cites musicals més importants de l'estiu europeu.

Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, no descarta que a Espanya "el turisme, l'oci i els esports" no puguin activar-se fins al 2021. Aquest horitzó, que també s'inclou en les previsions italianes, és l'escenari que comencen a preveure als Estats Units. Els alcaldes de Los Angeles i Nova York, Eric Garcetti i Bill de Blasio, respectivament, consideren que no hi haurà concerts fins al 2021. "És difícil imaginar quan podrem ajuntar-nos milers de persones", ha dit Garcetti, que fins i tot suggereix que potser caldrà tenir la vacuna o la immunitat de grup abans d'autoritzar grans esdeveniments culturals i esportius amb públic. Alguns artistes ja han reaccionat en aquesta línia, i Taylor Swift ha ajornat tots els concert al 2021.