Les 111 obres d'art sacre de la Franja conservades al Museu de Lleida hauran de marxar a l'Aragó

BarcelonaEls litigis entre Catalunya i l'Aragó per l'art sacre no els aturen ni una pandèmia ni la proximitat del Nadal, i aquest divendres s'ha fet públic un nou revès judicial per a la part catalana: el jutjat número 1 de Barbastre ordena lliurar a l'Aragó abans del 15 de febrer les 111 obres de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu de Lleida, segons una intelocutòria emesa dijous recollida per l'ACN. El jutge accepta la petició de la part aragonesa que reclamava l'execució provisional de la sentència del 10 de desembre de 2019. També alerta que si s'incompleix aquesta ordre es podrien imposar multes mensuals i que es podria incórrer en responsabilitat penal. Ni el Museu de Lleida ni el departament de Cultura han volgut valorar la interlocutòria perquè el Plenari del Consorci del Museu de Lleida convocarà una reunió extraordinària urgent, dilluns o dimarts, per decidir quines accions es prenen. Tot i que la decisió no es pot recórrer, el jutge els dona cinc dies perquè la part catalana hi mostri la seva oposició.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reaccionat a la interlocutòria amb contundència i afirma que el jutjat ordena "un expoli al Museu de Lleida". "Defensem la unitat del museu i ens conjurem contra un nou atac a la identitat lleidatana", subratlla. El conseller d'Educació del govern de l'Aragó, Felipe Faci, ha reconegut que "esperaven" que el jutjat de Barbastre ordenés que les 111 peces d'art de la Franja que estan al Museu de Lleida es lliuressin a l'Aragó perquè "és un acte de justícia" que els béns "torni d'on no haurien d'haver sortit mai".

La denúncia del bisbat de Barbastre-Montsó al de Lleida es remunta al febrer de 2018 i va ser vista com una prolongació de l’aplicació de l’article 155 en el cas Sixena. Després de precipitar el retorn a l’Aragó de 44 béns del monestir de Sixena del Museu de Lleida l’11 de desembre de 2017, la part aragonesa va agafar embranzida tentint, a més, les sentències vaticanes del cas a favor. Malgrat tot, les obres estan protegides per la llei del patrimoni cultural català. Ara el titular del jutjat número 1 de Barbastre justifica la decisió tenint en compte que la part aragonesa "ha acreditat" la propietat de les peces. A més, explica que es fixa un termini, abans del 15 de febrer de 2021, tenint en compte la quantitat d'obres i per garantir que el trasllat es faci "garantint-ne la integritat" i seguint els "estàndards museístics" per evitar cap dany. De les 111 peces, el Museu de Lleida n'exposa una vintena, entre les quals destaquen el frontal de Tresserra, un retaule de la parròquia de Vilanova de Sixena, una arqueta de pastillatge catalana i un frontal d’altar romànic esculpit, aquests dos últims provinents de la parròquia de Buira.

El jutjat força l'execució de la sentència

El Bisbat de Barbastre-Montsó i la Diputació General d'Aragó (DGA) van presentar el 24 de novembre escrits al jutjat número 1 de Barbastre per demanar l'execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les 111 peces d'art que hi ha al Museu de Lleida a les parròquies de la diòcesi Barbastre-Montsó. Es tractava d'un pas similar a la que es va fer amb les peces de Sixena, quan es van lliurar al 2017, en base a una execució provisional d'una sentència, amb l'entrada al Museu de la Guàrdia Civil en ple 155.

La petició judicial del Bisbat de Barbastre-Montsó i la DGA es feia després que tant el Bisbat de Lleida com la Generalitat i el Consorci del Museu de Lleida presentessin els recursos respectius davant l'Audiència Provincial d'Osca contra la sentència que va sortir publicada el 10 de desembre de 2019. L'Audiència encara no s'ha pronunciat sobre el recurs a la sentència però el jutjat de Barbastre sí que ho ha fet pel que fa a la petició d'execució provisional de la sentència.

La sentència del jutjat de Barbastre del 10 de desembre de 2019 conclou que la propietat de les 111 obres d'art de la Franja en litigi són propietat de 43 parròquies aragoneses com les de Zaidí, Tamarit de Llitera, Torrent de Cinca o Ballobar. Dóna així la raó al bisbat de Barbastre-Montsó en entendre que les obres es van cedir en dipòsit al Bisbat de Lleida, qui posteriorment les va dipositar al Museu de Lleida, sense el consentiment del bisbat de Barbastre-Montsó i sense els requisits canònics. El Consorci del Museu de Lleida, el Bisbat i la Generalitat la van recórrer a l'Audiència d'Osca.

Al judici els advocats del bisbat de Barbastre-Montsó i del govern de l'Aragó van insistir que Catalunya no tenia cap contracte de compravenda, mentre que la part catalana va al·legar que el Codi Civil "no exigeix cap contracte de compravenda com a tal" i va basar la seva defensa en els nous documents aportats. La causa ocupava 36 volums, més de 25.500 folis i més de 4.000 documents. En els nous documents que va aportar la part catalana al judici s'especifiquen transaccions econòmiques firmades per mossens de parròquies de la Franja per justificar l'entrega de peces artístiques a particulars i també al bisbe de Lleida a canvi d'inversions en obres i millores a les seves esglésies, com el rebut de la taula de Sant Joan Baptista de Saidí.

Una disputa des de fa 25 anys

El conflicte per l'art sacre de la Franja va començar el 1995, quan la Congregació dels Bisbes vaticana decretava la segregació de 111 parròquies del bisbat de Lleida administrativament aragoneses, moltes de la Franja de Ponent. Tres anys més tard es completava l’operació amb 27 més. Totes passaven al transformat bisbat de Barbastre-Montsó. Durant uns anys es va intentar resoldre la reclamació de les obres d'aquelles parròquies, que es conservaven al Museu de Lleida, per la via eclesiàstica. Com que no es va arribar a cap acord, el 13 de febrer del 2018 el bisbat de Barbastre-Montsó va denunciar el de Lleida al jutjat de Barbastre per reclamar el retorn a l’Aragó de les obres, que estan protegides per la llei del patrimoni català.