Que es parli a les botigues i al metge: els 10 reptes del català, segons els experts

Barcelona"El català no és una llengua amenaçada d'extinció imminent, però sí que mostra tendències preocupants i s'han de prendre mesures", afirma el secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que esquiva l'alarmisme però mostra una determinació acadèmica. El català és una de les prioritats, segons ha anunciat el Govern des del principi de la legislatura: cal recuperar-ne l'ús social i incrementar-ne els parlants, però això només passarà si abans "es recupera el consens lingüístic" que s'ha erosionat en les darreres dècades des d'algunes opcions polítiques.

Aquest dimarts s'ha presentat en la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua –on hi ha representants del Govern, de les entitats i dels partits polítics excepte Ciutadans, PP i Vox– una diagnosi elaborada per set acadèmics que descriu la situació d'inferioritat del català a tots els nivells. Aquest informe serà el punt de partida del procés participatiu que es durà a terme els pròxims quatre mesos, que implicarà entitats i ciutadans, i ha de servir per "acumular forces" per poder implementar noves mesures, inclòs un nou marc normatiu, de cara al curs vinent. Pere Aragonès vol un full de ruta "el més ampli possible" davant els "reptes" i les "amenaces" que pateix el català.

L'Informe Acadèmic del Pacte per la Llengua

Aquests són els deu reptes que es poden extreure de l'informe que han elaborat els experts:

El català té una massa de parlants que no només es manté estable, sinó que en guanya més en la transmissió de la llengua de pares a fills. Però aquest procés d'aprenentatge del català s'ha vist superat per una allau migratòria que ha fet reduir el percentatge de coneixement i ús del català. En poc temps, les dues últimes dècades, han arribat 1,5 milions de persones d'orígens molt diversos –la mateixa quantitat de persones que van arribar d'Espanya entre 1950 i 1980–. Aquest fenomen se superposa al procés inacabat d'aprenentatge de la llengua que existia de l'onada migratòria precedent, i que fa que els nouvinguts aterrin en entorns sovint castellanoparlants i no detectin el català com a llengua d'ús habitual i d'integració. Només un 36% dels ciutadans tenen el català com a llengua habitual.

La major part dels adults que aprenen català ho fan en els graus inicials o bàsics. Després es produeix una caiguda abrupta de l'aprenentatge de la llengua. Això converteix aquestes persones en aptes per entendre'l, però no per parlar-lo. Amb un volum migratori tan alt, és crucial que les persones en millorin les competències perquè en creixi també l'ús social. Només un 4,6% dels nascuts a l'estranger fan servir el català de forma habitual. A més, les polítiques lingüístiques estan aïllades de les polítiques d'integració, quan s'haurien de veure com una política social que promou l'equitat. "Volem fer avançar la llengua catalana com a eina de cohesió i progrés social del país", diu Aragonès.

L'estructura jurídica del català dista molt de ser igualitària i en els darrers anys hi ha hagut una interpretació cada vegada més restrictiva del que significa l'oficialitat del català. I no només hi ha exemples en les recents sentències sobre educació, sinó en molts àmbits que en teoria regula l'Estatut d'Autonomia però que s'han vist retallats per la jurisprudència. "Si l'Estat no juga el paper d'estat propi i propici, la llengua queda desprotegida", diu Francesc Xavier Vila. A aquesta desprotecció estatal s'hi suma que el català no sigui oficial a la Unió Europea. Això fa que la relació dels ciutadans amb l'administració supranacional sempre sigui en castellà.

La regulació del marc socioeconòmic no garanteix que el català sigui present en les interaccions amb el públic. El fet que en un establiment no estigui garantida l'atenció en català, l'anomenat "principi de disponibilitat lingüística", fa que perdi presència social i, per tant, la possibilitat de guanyar parlants. "Cal que la societat, les institucions i els parlants demanin a les empreses que siguin llocs d'integració lingüística", diu Vila. Caldria que les empreses valorin el coneixement de català i que es compti com a millor servei.

Hi ha situacions de context que no afavoreixen el català. Una d'elles és el model econòmic del país, que "descansa en la precarietat dels sous i en la productivitat baixa", diu l'informe. Això ofereix més riscos de segregació social i, per tant, lingüística, perquè es tracta de persones que tenen grans dificultats d'accés als cursos de català i a les quals tampoc se'ls demana. Al seu torn, tampoc l'escolten en el seu entorn proper, de manera que es tanca "un cercle viciós". D'altra banda, en un context de globalització, hi ha una dinàmica mundial d'afavoriment de les llengües majoritàries, com ara l'anglès, convertit en llengua franca mundial.

El mercat espanyol es veu com un mercat únic. La manca de presència normalitzada a les xarxes fa que una part dels usuaris acabi assumint que el català no és una llengua d'ús a les xarxes socials i l'abandoni. "Cal superar la diglòssia digital", diu el secretari de Política Lingüística. I afegeix que les administracions han de liderar el català en el món de la intel·ligència artificial i les tecnologies de la veu. En l'audiovisual, també calen continguts pensats per als joves.

A l'atenció sociosanitària ha caigut l'ús del català. Els processos de formació, selecció i assignació dels llocs de treball no asseguren la competència del personal. Dels 1.600 metges que venen cada any a fer el MIR, el 21% són de la resta de l'Estat i el 16% de l'estranger. A aquestes persones se'ls exigeix el castellà, no el català. Això té un impacte molt directe: les persones no poden parlar català amb els seus metges i, per tant, no es garanteix el principi d'igualtat.

L'estudi constata que el model d'immersió lingüística ha donat millors resultats que altres sistemes i que encara té potencialitats. Tanmateix, a les escoles i instituts hi ha hagut un retrocés en l'ús a les aules i als patis. Sumat a això, hi ha el fet que l'educació està en un moment de canvi. Avui els estudiants aprenen de forma horitzontal, multiplataforma i multilingüe, cosa que ha fet que sigui més difícil de definir què és la llengua vehicular, que en el passat passava exclusivament pel docent i el llibre de text. Per això, segons Vila, no té sentit la sentència del 25% de castellà. "La judicialització ha desplaçat l'eix del debat en els drets individuals quan hauríem de discutir sobre els millors models educatius", diu. L'objectiu que s'han marcat que l'estudiant "domini de les llengües rellevants".

Tant el procés de mercantilització de l'educació superior com la inclusió en l'espai europeu han tingut resultats nocius per al català. A la major part d'universitats el català ha retrocedit, tant en els graus com sobretot en els màsters. Cal buscar estratègies per abordar el plurilingüisme, sobretot mantenint nínxols d'ús prioritari del català i assegurant les capacitats multilingües dels docents.

La fragmentació política entre els territoris de parla catalana fa que sigui més difícil fer servir els beneficis de l'economia d'escala. "Que Catalunya i el País Valencià no es puguin comunicar amb la llengua compartida perquè es determina amb noms diferents no té cap mena de sentit", diu Vila. La proposta de l'informe és implementar organismes de cooperació que permetin salvar les fronteres territorials.

Els sociolingüistes, lingüistes del dret i professors que han elaborat l'informe són Maria Corominas (UAB), Avel·lí Flors-Mas (UB), Isidor Marí (IEC), Maite Melero (UPF i Barcelona Supercomputing Center), Eva Pons Parera (UB), Miquel Àngel Pradilla (IEC i URV) i Natxo Sorolla (URV). A partir d'aquest document de 120 pàgines caldrà recollir propostes i idees per proposar polítiques concretes i, previsiblement, noves lleis, normatives i campanyes publicitàries.