Els 10 títols imprescindibles de la Festa del Cinema

BarcelonaAmb l'edició de tardor de la Festa del Cinema tornen les rebaixes en el preu de les entrades. Fins dimecres, les entrades dels cinemes adscrits a la promoció costaran només 2,90 euros. L'onzena edició d'aquesta iniciativa manté la mecànica de les edicions anteriors: el públic s'ha d'acreditar al web per poder gaudir de la reducció del preu (excepte els més petits de 14 anys i els més grans de 60). Les entrades es poden adquirir després a través dels sistemes habituals.

Fem una tria de 10 pel·lícules entre l'àmplia oferta de la cartellera:

'Elle'

La gran sensació de l'últim Festival de Canes és el retorn a la grandesa de Paul Verhoeven. La història, mai previsible, sempre sorprenent, d’una dona que és violada diverses vegades a casa seva per un intrús, es converteix en una fita del cinema retorçat, malaltís i enverinat que hauria encantat als nostres cineastes pervertits de capçalera: Hitchcock, Chabrol, Buñuel, Polanski, Fassbinder i De Palma... I el treball d'Isabelle Huppert és de traca i mocador: capaç de comunicar amb absoluta autoritat i claredat tot un ventall d’emocions i reflexions només torçant el llavi, esperant més del compte a parpellejar o encongint lleugerament les espatlles.

'La propera pell'

Isaki Lacuesta i Isa CampoIsaki LacuestaIsa Campoparteixen del retrobament d’un nen desaparegut fa 8 anys -convertit ja en un adolescent (Àlex Monner)- amb la seva mare (Emma Suárez) i el seu oncle (Sergi López) per llançar preguntes a l'espectador. Què ha passat en aquests anys? Per què no recorda res? Premiada al Festival de Màlaga, la pel·lícula uns cossos que busquen el contacte d'altres pells

'Verano en Brooklyn'

Gestionar l’herència material i emocional dels que ja no hi són no és fàcil. Sobre aquesta reflexió treballa Ira Sachs en el seu nou film. Amb el cinema del gran Yasujiro Ozu com a guia, 'Verano en Brooklyn' parla dels ritus de pas a la pubertat -traumes que creen identitats, assimilació de sentiments complicats...-, però també de dignitats crepusculars i del descobriment dels pares, no només com a pares, sinó com a persones. En aquest últim punt, Sachs demostra tenir tant talent com a observador i gamma de grisos com a narrador com Alexander Payne a 'Els descendents' o 'Nebraska'.

'El porvenir'

Al nou film de Mia Hansen-Løve hi tornem a trobar una protagonista enfrontada a un trasbals que sacseja la seva existència i que ha de superar per tirar endavant. Però al contrari del que passava a 'Un amor de juventud' o 'Eden', aquí la protagonista no és jove sinó una dona madura de vida estable interpretada per una Isabelle Huppert que es confirma com a actriu majúscula del cinema contemporani. La direcció de Hansen-Løve, premiada al Festival de Berlín, ressegueix les tribulacions amarades de tristesa de la protagonista sense recrear-se en les seves misèries.

'Historia de una pasión'

A 'Història de una pasión', el britànic Terence Davies no només reconfigura en clau poètica les regles del 'biopic' en la seva aproximació a la vida i mort d'Emily Dickinson, sinó que també elabora el seu film més confessional, tant a nivell personal com artístic. En mans de Davies, la lluita de Dickinson contra el fonamentalisme religiós i masclista del seu temps, així com el seu enclaustrament a la casa familiar, es converteixen en els fonaments d'una estremidora meditació sobre el preu de la rebel·lió, el misteri de la creació artística, la finitud de la vida i el somni de l'eternitat.

'La fiesta de las salchichas'

Què passaria si s’estrenés un film en què tots els acudits de baix to (verds, negres, cafres, tronats, 'carajilleros'...) tinguessin cabuda? Doncs passaria 'La fiesta de las salchichas'. Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un 'blockbuster' d’animació infantil és un reguitzell d’acudits de polles. ¿Provocació gratuïta? I tant! Però també un test molt divertit perquè cada espectador es replantegi on posa ell les línies vermelles de l’humor i es qüestioni què és i què no és el mal gust.

'Un monstre ve a veure'm'

El nou treball de J. A. Bayona s'alinea clarament amb les pel·lícules fantàstiques que fan de l'element monstruós un símbol que materialitza les angoixes dels personatges. 'Un monstre ve a veure'm' és una història de caire simbòlic sobre el poder de la ficció per superar els pitjors tràngols i la necessitat d’acceptar la veritat, per incòmoda que sigui. Un conte terapèutic en què les llàgrimes són una anècdota i que esdevé el millor film del seu director.

'El hombre de las mil caras'

Alberto Rodríguez ofereix el contraplà de la molt mediatitzada fuga i posterior detenció deLuis Roldán a mitjans dels anys 90, un relat dominat per la figura tèrbola de Francisco Paesa, espia i peça clau en la lluita contra ETA, que va orquestrar la desaparició de Roldán. Tan desassossegant com entretingut, el film s’entrega a la fascinació pel protagonista i les seves mentides.

'Después de nosotros'

La Marie i el Boris (Bérénice Bejo i Cédric Kahn) són un matrimoni obcecat a autodestruir-se fins i tot després d’haver decidit que ja n’hi ha prou, amants transformats en enemics a causa d’una casa magnífica que, per picabaralles personals, no volen deixar anar tan fàcilment ni l’un ni l’altre. El director Joachim Lafosse és un brillant observador de les contradiccions d’aquestes exparelles que, a part de l’amor, també perden el control.

'Cuando tienes 17 años'

20 anys després d''Els joncs salvatges', André Techiné torna a demostra el seu talent per copsar aquell moment adolescent en què el desig despunta encara de manera amorfa, com una energia que s'aboca sense control. Amb més de 70 anys, el cineasta encara transmet millor que ningú la vitalitat, l'angoixa i la fragilitat de l'amor als 17.