Zapatero obre el meló del relleu al PSOE
El líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, ha actuat de pressa i ha fixat per al febrer el congrés. No sembla disposat a mullar-se però la cúpula, que dóna suport a Alfredo Pérez Rubalcaba, s'intenta blindar.
MADRID.Molts temien que el PSOE tornés a l'escenari del 2000. No ha passat. És pitjor: 110 escons i no 125. L'herència de José Luis Rodríguez Zapatero serà molt més discutida que la de Felipe González -que va deixar la presidència el 1996-, la pluralitat del Congrés farà que la veu del PSOE s'atenuï i el partit ja no té palanques territorials. I les que li queden, com Andalusia i Euskadi, han esdevingut autèntiques emergències. En aquest context, l'encara secretari general i president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va obrir ahir el meló de la renovació del lideratge. El PSOE celebrarà el primer cap de setmana de febrer un congrés ordinari (farà més de tres anys de l'últim) per dissenyar el full de ruta a l'oposició i triar nova cúpula. L'actual pretén sobreviure.
El mateix Zapatero va comparèixer per donar comptes de les decisions de l'executiva a la seu de Ferraz. Va assumir la responsabilitat en la derrota i va descarregar Alfredo Pérez Rubalcaba, a qui va entronitzar pressionat per l'aparell i els barons, de tota culpa. A l'executiva, el candidat va rebre el reconeixement dels dirigents i va afirmar que el PSOE té encara "un projecte sòlid".
Sense un tracte "injust"
El PSOE, va dir Zapatero, ha afrontat les eleccions amb "un fort vent en contra" per la marxa de l'economia que ha obligat a prendre unes decisions tan necessàries com "impopulars" a ulls dels més de quatre milions de votants que han desertat del PSOE en quatre anys. Tot i això, va assegurar que no se sentia "injustament tractat" ni pels votants ni pels seus companys.
La prioritat ara és salvar Andalusia, el cor del PSOE, el graner que diumenge va rendir-se al PP i que té autonòmiques al març. Euskadi esperarà al març del 2013 si Patxi López no avança. El desig de la direcció és salvar-se i assegurar l'estabilitat, encara que sembli increïble. El comitè federal de dissabte convocarà el congrés i Rubalcaba no descarta presentar-s'hi. Dirigents com el madrileny Tomás Gómez o el castellanomanxec José María Barreda, partidaris de Carme Chacón (debilitada després de la derrota del PSC però que no abandona la idea de liderar el PSOE), exigeixen que plegui, però altres, com el president del partit i vicepresident del govern Manuel Chaves o el socialisme basc, volen que Rubalcaba aguanti.
L'avançament del congrés el va demanar diumenge Rubalcaba i és compartit pel president andalús, José Antonio Griñán, que ahir recordava la importància de la seva comunitat per al PSOE "a escala nacional". Però pot perjudicar Carme Chacón que, com va avançar l'ARA, ja comptava amb l'avançament fa unes setmanes. Ella pot ser víctima de la prescripció de consens, com va passar al mes de març, quan Zapatero va anunciar que no repetiria i a les portes del 22-M va veure's forçada a renunciar a unes primàries que Rubalcaba mai hauria acceptat.
Els 'barons' ja no controlen
En tot cas, un pacte entre els barons i la direcció ja no garanteix res. A diferència del 2000, quan alguns controlaven les seves federacions, ara els dirigents del PSOE al territori són tots uns perdedors i ja no poden respondre pels seus militants i delegats al congrés. D'aquí que tots extremin la prudència.
Rubalcaba vol ser secretari general i cap de l'oposició i, si no, triar qui ho és. Zapatero no va donar pistes de les seves preferències (i cada cop sembla més difícil que ho faci) i tampoc va confirmar que Rubalcaba planti cara a Rajoy al debat d'investidura de mitjans de desembre. A l'executiva no en van parlar. En tot cas, el mal resultat i una negociació amb Chacón o algun altre candidat podria acabar convertint en moneda de canvi la secretaria general o el portaveu al Congrés. Tot és obert i caldrà mesurar suports, però el mal resultat ha disparat la pulsió conservadora de la cúpula.