Una vintena de querelles a l'any contra Salut per negligències

BARCELONA.Els pacients dels hospitals i centres mèdics de la xarxa pública interposen una vintena de querelles penals a l'any, segons dades de la conselleria de Salut. La majoria, una quinzena, són contra l'Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona vuit hospitals públics, i la resta contra el Servei Català de la Salut. A més, la xarxa pública rep unes 600 reclamacions per la via contenciosa administrativa. En la via penal, la denúncia recau sobre un facultatiu en concret que, segons el denunciant, podria haver comès una imprudència greu tipificada al Codi Penal, mentre que en la via administrativa es reclama contra el centre en general per una mala praxi. Segons el departament, les xifres es mantenen i no han augmentat en els últims anys.

Vies diferents

Els usuaris que creuen que han patit una mala praxi per part d'algun centre públic tenen, a grans trets, tres possibilitats a l'hora de fer una reclamació, segons explica l'advocat Carles Franco, especialitzat en la defensa de pacients. Així, les presumptes víctimes que volen portar a judici un centre mèdic poden recórrer, en primer lloc, a la via penal interposant una querella -si consideren que podria arribar a ser un delicte i es pot individualitzar en un facultatiu o uns quants-, com és el cas de la família de la pacient de Tossa que va morir a la Vall d'Hebron d'un aneurisma després d'anar a quatre hospitals. Tot i que fonts de l'hospital diuen que no en tenen constància, la família assegura que s'ha querellat contra el gerent i el cap del servei de neurocirurgia per haver denegat l'assistència a la pacient, una versió que el centre nega.

La segona possibilitat es reclamar contra l'administració per la via contenciosa administrativa. Aquest és el cas de dues sentències que condemnen el Servei Català de la Salut i que es van fer públiques ahir: haurà de pagar 70.000 euros a un nen per una mala intubació durant una operació, que li va suposar mesos de complicacions, i 6.000 euros a la família d'una dona que va morir, en considerar que no es va fer a temps un TAC que podria haver "avançat el diagnòstic" d'una isquèmia intestinal.

Finalment, una tercera opció és anar per la via civil i denunciar directament l'asseguradora, que en el cas de la xarxa pública és Zurich. "El procediment civil dóna més garanties perquè el pacient està d'igual a igual, però corre el risc que, en cas de perdre, el condemnin a costes, cosa que normalment suposa un 20% del cost del procés", es lamenta Franco. Per tant, si un pacient reclama per un valor de 100.000 euros i perd, haurà de pagar 20.000 euros, un fet que, segons el lletrat, tira enrere molta gent. A més, des de fa pocs dies, la condemna a costes és també possible en els processos administratius.

Relació de causalitat

"El més difícil per als pacients és demostrar la relació de causalitat entre els danys que han patit i l'actuació del centre", es lamenta Franco, que destaca que la gent del carrer no té tanta facilitat d'accés als perits com la que pot tenir la defensa d'un hospital o d'una asseguradora. "A més, l'administració no posa les coses fàcils i sempre desestima les reclamacions", diu. El cas de la Vall d'Hebron, que va tenir lloc el 10 de setembre, i el de l'Hospital de Sant Pau, on una dona va morir el 29 de setembre d'una hemorràgia -segons els familiars, havia esperat durant 9 hores a urgències-, han fet saltar l'alarma sobre si les retallades faran augmentar els casos de negligències mèdiques, tot i que encara és aviat per veure si tindrà conseqüències reals.