Una vida de compromís

L'Heribert era un bon amic. Un químic brillant, faceta eclipsada per la seva incansable activitat política. De gran compromís, fins a l'últim dia. Primer, defensor de la República, després l'autonomia, per acabar abraçant l'independentisme. Sempre treballant pels drets i les institucions del país. És precisament com a primer president del Parlament després del franquisme, en nom d'ERC, que va fer una feina extraordinària, gens fàcil, indispensable: la construcció, des de zero, d'una arquitectura institucional parlamentària com la de qualsevol país que es vol normal. I ho va fer molt bé. Vam discrepar políticament, però ens vam retrobar en l'únic lloc on podíem trobar-nos, en la defensa a ultrança de la independència nacional, l'únic camí. Ara se n'ha anat. No ho podrà veure realitzat. Però la seva lluita quedarà ja per sempre. Gràcies i a reveure, Heribert.