El veredicte reobre la batalla interna al PP

VALÈNCIA.L'absolució de Francisco Camps obre un nou horitzó (també un autèntic dilema) al PP valencià: trobar la fórmula per restituir "el sacrifici" que en el seu moment, al juliol, va fer Camps "per Espanya i per Rajoy" quan va dimitir com a president de la Generalitat. Ara se li ha de buscar una sortida. A ell i als seus partidaris. I no serà fàcil.

A banda de les repetides mostres de caliu que des del govern valencià han enviat a Camps durant el mes i mig de judici pel cas dels vestits, l'expresident ha comptat amb dos valedors dins la formació que són els que realment podrien obrir la porta al seu eventual retorn a la primera línia de la direcció del PP valencià. Es tracta de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que no s'han cansat en tot el procés de defensar l'honorabilitat de "Paco" -com l'anomenen- i han criticat el perjudici que se li ha ocasionat en haver hagut de posar fi a la carrera política per acudir als tribunals tot just dos mesos després de revalidar la majoria absoluta.

Barberá i Rus vs. Fabra

Que Barberá i Rus defensarien la tornada de Camps per a algun lloc de rellevància en el partit era una obvietat, i més tenint en compte la freda relació amb l'actual president, Alberto Fabra. En el cas de Barberá, és un distanciament motivat per la comissió d'investigació que van obrir les Corts pel cas de corrupció a l'empresa pública Emarsa, amb representació majoritària de l'Ajuntament de València. També hi influeix que Fabra qüestionés la rendibilitat dels grans esdeveniments com la Fórmula 1, que va portar Barberá a aventurar que "els embolics han tornat" al PP. I Rus està convençut que el partit el menysté. Ell mateix ha reconegut que sovint s'ha d'assabentar de les decisions importants per la premsa.

Al govern Camps encara té el favor de molts consellers heretats del seu mandat. En aquest cas, però, han optat per la cautela i per mantenir-se a l'expectativa dels moviments interns que vinguin del PP. Són pocs, per contra, els que creuen que l'etapa Camps ja ha passat. Entre ells, el vicepresident, José Ciscar, mà dreta de Fabra, que aposta clarament pel lideratge del castellonenc. Un cas aïllat en un entorn de càrrecs majoritàriament fidels a Camps. A més, l'expresident podrà recuperar la força perduda els últims mesos des de l'escó a les Corts que, encara que no ha ocupat ni un sol dia des de la dimissió, segueix mantenint.

Des que Fabra va assumir la presidència valenciana al juliol, ha evitat obrir una batalla interna al PP. No haver situat els seus en l'organigrama del partit pot acabar sent la seva condemna: Camps comptaria amb més suports si s'arribés al punt d'haver de mesurar forces. Aquest moment té data: el congrés del PP valencià de l'abril.