Com en els vells bons temps
ValènciaLa manifestació d'ahir a València era la culminació de més de 60 actes públics realitzats tot al llarg del País Valencià en protesta per la decisió de Francisco Camps d'obligar a tallar el senyal de TV3. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària de la xarxa de reemissors, es va veure obligada a clausurar-los el 17 de febrer davant l'amenaça de multes milionàries. Ara -després de 4 anys de persecució econòmica i política- arribava el moment de la revenja. Ahir a la vesprada, el que s'aplegà fou el bo i millor de la societat valenciana, aquells sectors que han mantingut viva la llengua contra vent i marea (sindicats, associacions, moviments cívics) i que veien en TV3 un salconduit de modernitat i de dignitat nacional.
La jornada començava, en realitat, a les 12 del matí. A aquesta hora, els escassos però obsessius dinosaures del grupuscle anticatalanista Coalició Valenciana es manifestaven a la plaça de Sant Agustí sota els lemes " Contra el ZParo ", "Contra la corrupció" i "Contra el catalanisme". A les sis de la vesprada, desenes de milers de persones s'aplegaven a les Torres de Quart -en el límit oest de la Ciutat Vella- per tres motius molt diferents (i molt més positius): en favor de la llengua catalana, en favor de TV3 i en favor d'un País Valencià sense corrupció ni autoritarisme.
L'Ajuntament de Rita Barberà, com no podia ser altrament, posà obstacles per a la realització de l'acte fins a l'últim moment. Per començar, no deixà alçar una tarima des d'on es pogués realitzar amb normalitat el concert de Lluís Llach. El cantant de Verges tornava després de quatre anys de retir a dalt d'un escenari exclusivament per protestar contra "una maniobra legal, que no legítima" (en les seues pròpies paraules) que busca destruir la infraestructura del valencianisme progressista. Llach es veié obligat a fer-se escoltar a dalt d'un camió, un robust DAF XF que posà la nota brasilera a la circumstància. El vehicle, amb el piano a dalt, precedí els manifestants -com una estranya metàfora mòbil- fins al final del recorregut, al davant de les torres de Serrans. Aquesta imatge, digna dels bons vells temps del franquisme o d'alguna de les performances de Carles Santos, ens retornava a un estat de coses que es creia superat amb la democràcia. Però tot és possible al país de Camps.
Gentada impressionant
La manifestació, fet i fet, es desenvolupà amb normalitat. Els participants, amb pancartes i senyeres, feren el seu camí i passejaren la seua indignació, mentre els timbals de Carles Santos, obrint la marxa, hi posaven el ritme amb les seues marxes mores. A l'altura de l'estàtua de Cervantes, al carrer Guillem de Castro, s'hi incorporà Josep-Lluís Carod-Rovira, que novament tornava a poder passejar per València (però no sol). Quan la plaça al davant de les torres de Serrans ja era plena, la multitud omplia tota l'avinguda que hi condueix.
Una gentada impressionant: molta gent jove, però també vells militants, avesats a mil batalles. Aviat van començar les actuacions i els parlaments. Feliu Ventura feia de teloner. Les seues melodies tristes van donar pas al manifest de l'organització, llegit per Pepa López. Contra els que volen convertir el País Valencià en "una platja bruta al servei de Madrid", l'actriu va clamar: "Ens han tancat TV3 però la tornarem a obrir".
El plat fort, naturalment, fou l'actuació de Llach. Només cantà tres cançons: Abril 74 , No abarateixis el somni i Silenci . Com va remarcar, foren creades per lluitar contra els fatxes de llavors, però tenen plena vigència en la lluita contra els d'avui. Quan acabà, l'aire de les "primaveres lliures" planava en el cel net de València.