El 'vell PSOE' surt al rescat de Rubalcaba

Dos hermanas (Sevilla)"Només la por a la destrucció total del PSOE els podia unir un altre cop". La frase és d'un exconseller de la Junta d'Andalusia que ahir, amb 25.000 ànimes més, omplia el velòdrom de Dos Hermanas. Felipe González i Alfonso Guerra, el president i el vicepresident sevillans que van acabar partint peres, grans exponents del socialisme fins a mitjans dels 90, van tornar a pedalar junts. I ho van fer compartint cartell, cosa que no passava des del 1996, també en una situació agònica per al PSOE, que acabaria cedint el govern al PP de José María Aznar en el que es va considerar una "dolça derrota" que va endarrerir quatre anys la urgent renovació en la figura de José Luis Rodríguez Zapatero, ahir absent en tots els aspectes.

Tots dos pedalaven pel necessitat Alfredo Pérez Rubalcaba i pel president andalús, José Antonio Griñán, que intentarà retenir l'amenaçada Junta a la primavera: "Al març en faré 70 i si no guanyem Andalusia, me'n vaig a Honolulu", va bromejar l'expresident. Tothom sap, però, que Felipe mai ho deixarà córrer. Ell i Guerra intenten preservar la seva obra receptant una ortodòxia d'esquerres de la qual ells es van apartar -ministres d'Economia com Miguel Boyer i Carlos Solchaga parlen per si sols- i que no ha caracteritzat el segon mandat de Zapatero, condicionat per Alemanya i França.

Els dos ex, com Rubalcaba i Griñán, van denunciar l'amenaça que representa el PP per al benestar del qual es consideren arquitectes, i van demanar més inversió i despesa pública per reactivar l'economia. "Només si creixem podrem pagar el deute", va aconsellar González.

González i Guerra, de 71 i 69 anys, estan implicats fins al moll de l'os en el rescat de Rubalcaba i Griñán, de 65 i 60. El vell PSOE intenta, "des del sud", aturar l'onada conservadora del nord. I no valen invents. Ni en forma de nous dirigents ni de dones. I, d'acord amb el tracte d'ahir, Zapatero ha estat un invent, o fins i tot un error històric que amenaça de deixar el PSOE en el punt més baix.

Potser per això cal "recuperar el rumb", segons va dir González abans d'evocar els moments dolços que el socialisme espanyol va cimentar a Andalusia, on el PP ja governa les vuit capitals amb majoria absoluta i el poder del PSOE es va limitar el 22-M a les diputacions de Sevilla i Huelva, l'Ajuntament de Dos Hermanas i poc més. El PSOE és un partit que es refugia en els entorns rurals i que ha perdut el favor d'unes classes mitjanes urbanes que cada cop tenen menys por de "la dreta".

Una dreta que, com sempre, Guerra va caricaturitzar vinculant-la als bisbes i que considera moguda per l'objectiu de "transferir diners dels pobres als rics" i imposar el dogmatisme pressupostari. "¿I per què en lloc de deixar el dèficit al 3% el 2013 no ho fem el 2018 o el 2020?", es va preguntar, i va afirmar que "molts nens grecs passarien menys angoixa". "Si va caure el mur de Berlín ara pot caure el de la infàmia del diner", va reblar enmig de grans aplaudiments.

La llengua més esmolada

El desplegament dialèctic de Guerra -que sense citar Zapatero li va reconèixer haver "tret les tropes de l'Iraq" en arribar i anar-se'n "amb la derrota d'ETA"- va servir per replicar els atacs al PER. Citava "la dreta" i també es referia a CiU. Barrejant les coses va etzibar que mentre el subsidi agrari "només" costa 700 milions per any a Andalusia i Extremadura, el de l'atur a Barcelona en val 4.000. De la despesa dels parats andalusos (més del 30% de la població activa), ni piu.

Guerra va tenir un gest presentant González, amb qui fa anys que ha perdut la relació personal, com un "torero d'èxit que torna a la plaça". Però de corrides no n'ha deixat de fer mai, i fins al 20-N en té una bona colla. Va deixar de ser diputat fa deu anys, mentre que Guerra, que ho és des del 1977, torna a encapçalar la llista per Sevilla: "I no em crec que no guanyis a Tontoro [Cristóbal Montoro]", va dir Felipe al seu antic número dos. Ara, quan Rubalcaba necessita tensionar els fidels, l'expresident es multiplica per impedir la debacle prevista pel CIS: divendres, l'Hospitalet; ahir, Dos Hermanas, i avui, València.

Allà on va reivindica la seva gestió i les seves profecies, sense "un minut de demagògia". Qui sap si es referia a Guerra... Ahir, amb els seus, l'home que va presidir Espanya entre el 1982 i el 1996 va explicar que fa dos anys ja va dir que de la crisi se'n sortia "amb polítiques de creixement i no només amb ajustos".

Un discurs al qual s'aferra Rubalcaba quan proposa incentius a la contractació o gravar les fortunes i la banca. El candidat del PSOE va lloar Griñán per incrementar un 1,2% el pressupost del 2012 de la Junta. Un fet "exemplar" que contrasta amb el que fan les autonomies del PP, a més de Catalunya.

Rubalcaba és del grup de Felipe, per ell "el millor president espanyol". En va recollir el testimoni i va assegurar que González i Guerra eren "com els Beatles". I els va tornar uns elogis que van contrastar amb els atacs que van fer els dos teloners de luxe a Mariano Rajoy, a qui van acusar de poc treballador i del qual van dubtar que sigui capaç de "donar batalla a Europa". El candidat va assenyalar com un fet "positiu" que a ell el va posar González i no Aznar, i que en rep "consells i no ordres".

Ahir, però, Felipe i Guerra li van trencar el guió de la generositat sobre ETA i no es van estar d'ajustar comptes amb Aznar, del qual van recordar que va anomenar "MVLN" (Moviment Basc d'Alliberament Nacional) a ETA durant el procés de pau del 1998.

La tinta del calamar

Ell i González van jugar fort per donar a entendre que el PP, si hagués pogut, hauria retardat el comunicat de cessament de la violència del dia 20. "Nosaltres hem fet molt més, i Rajoy ens acusava de trair els morts. Ara no ho suporten", bramava Guerra mentre l'expresident deixava anar tinta com un calamar i es preguntava si no haurien intentat frenar l'anunci. El PP va titllar-ho de "repugnant i insidiós".

Rubalcaba no va parlar d'ETA però va fer una defensa dels serveis socials, com la sanitat, que per Felipe no es poden retallar. Va donar a entendre que el PP, quan pugui, retallarà de veres, perquè l'estat del benestar "no és irreversible". Poques coses són irreversibles, com demostra la crisi del socialisme andalús, que s'aferra a velles glòries. Aquestes sí que són irreversibles.

2011, Sevilla