Unanimitat contra la dispersió de presos
Un dels debats que haurà d'afrontar el nou president espanyol, Mariano Rajoy, és el dels presos etarres. Els partits bascos -fins i tot el PP- saben que l'acostament és bàsic per facilitar el procés de pau.
BILBAO."Euskal presoak, Euskal Herrira" [Presos bascos, al País Basc] és el lema de la campanya més intensa i de més llarga durada de totes les que ha impulsat l'esquerra abertzale. Una campanya iniciada a principis dels anys 90 que arriba al final perquè la dispersió penitenciària, segons defensen, ja no té raó de ser, ara que ETA ha cessat definitivament la seva activitat armada. Tots els partits bascos, sense excepció, creuen que ha arribat l'hora d'acabar amb aquesta estratègia, que va ser dissenyada en la dècada dels 80 pel llavors ministre de Justícia, el socialista Enrique Múgica, en col·laboració amb el PNB.
Amb la dispersió, els governs de Felipe González buscaven trencar el col·lectiu de reclusos d'ETA, provocar esquerdes i contradiccions en aquest món i facilitar el penediment. El resultat d'aquesta política de mà dura contra els reclusos, després d'aplicar-la durant més de 30 anys tant el PSOE com el PP, ha estat pobra: només una minoria dels militants d'ETA empresonats s'han acollit als beneficis i a les sortides personals que ha ofert l'Estat a canvi de renegar públicament de l'organització armada. Durant el temps que ha durat la dispersió, però, han mort 21 reclusos -9 per suïcidi i 12 per malaltia- i hi ha hagut més de 300 accidents de trànsit que han provocat 16 víctimes mortals i un centenar de ferits, tots familiars de presos d'ETA obligats a realitzar viatges quilomètrics per visitar els centres penitenciaris cada setmana. En l'actualitat, són més de 700 els bascos que compleixen penes disseminats per Espanya i França, lluny dels seus respectius llocs d'origen.
PSE i PNB pressionen el PP
La nova fase oberta, ja sense la violència d'ETA, requereix noves polítiques, segons els partits bascos. I això és el que independentistes, socialistes i penabistes reclamen al futur president espanyol. En les últimes hores l'esquerra abertzale ha advertit que és "imprescindible" posar fi a la dispersió si es vol avançar cap a la pau. El secretari general del PSE a Biscaia, José Antonio Pastor, creu que "Rajoy repensarà la seva política penitenciària per fer les coses bé", i el PNB ofereix "cobertura" al PP si decideix posar en marxa mesures de distensió.
Els populars, per la seva banda, saben que la dispersió té els dies comptats i que seran els encarregats de desactivar-la, però van amb peus de plom i no volen precipitar-se. Iñaki Oyarzábal, secretari general del PP basc, confirma que "Rajoy és conscient del moment important que vivim i ho farà [acabar amb la dispersió] des de la llei, defensant l'estat de dret i buscant actuacions conjuntes" amb la resta de formacions. Això no és cap problema. El consens existeix i la llei també permet acabar amb la dispersió.
De fet, aquesta estratègia no es preveu en la normativa espanyola. La llei orgànica general penitenciària determina que correspon a l'administració designar el lloc on el reclús ha de complir la condemna, però també aposta per "evitar el desarrelament social dels penats", ja que l'objectiu final no és el càstig, sinó "la reeducació i la reinserció" dels presos. Rajoy haurà de superar pressions internes i fer front a la incomprensió de les associacions de víctimes del terrorisme, però serà del tot legal acostar els interns d'ETA a les províncies basques. Podrà també emparar-se en una moció del Congrés de Diputats, aprovada per unanimitat el 10 de novembre del 1998, a favor d'una "nova orientació consensuada, dinàmica i flexible de la política penitenciària de la manera que propiciï millor la fi de la violència".
El precedent d'Aznar
I encara més: el nou president espanyol podrà escudar-se en el fet que un govern del PP -presidit aleshores per José María Aznar- va traslladar a Euskadi i a Navarra, o a comunitats veïnes, gairebé dos centenars de presos d'ETA. Ho va fer com a gest de bona voluntat en el marc de la treva de Lizarra, que va estar en vigor entre el setembre del 1998 i el novembre del 1999.
Mentre Rajoy s'ho repensa, ETA ja fa passos en aquest sentit. Ahir el col·lectiu de reclusos de l'organització va anunciar des del diari Gara que cadascun dels seus membres sol·licitarà a Institucions Penitenciàries el seu retorn al País Basc com "un exercici democràtic urgent", i també la llibertat dels presos malalts i dels que ja han complert tres quartes parts de la condemna. Avui 400 exreclusos llegiran un manifest contra la dispersió a la localitat guipuscoana d'Azpeitia.