La UE ignora Espanya i rebutja el corredor central pels Pirineus
Fracàs del govern espanyol. La ministra de Foment va intentar ahir sense èxit que la UE acceptés incloure tot l'eix ferroviari central en el mapa d'infraestructures prioritàries. Brussel·les s'hi va negar.
BRUSSEL·LESEl govern espanyol ha perdut la seva primera batalla a Europa. La ministra de Foment, Ana Pastor, es va quedar sola rebutjant ahir el mapa que recull totes les infraestructures de transport considerades prioritàries per a la Unió Europea (UE). En una reunió de ministres dedicada a estudiar la proposta de Brussel·les per impulsar la xarxa europea de transports, tots els estats membres excepte Espanya van donar el vistiplau al mapa, que inclou el corredor ferroviari mediterrani -des d'Algesires fins a França passant per València, Tarragona, Barcelona i Girona-, el corredor atlàntic i el corredor central només fins a Saragossa.
L'executiu espanyol defensava la inclusió de l'últim tram del central, el que connecta l'Aragó amb França a través del túnel pirinenc de Canfranc. Però la Comissió Europea, com ja havia advertit, ho va rebutjar de ple per l'elevat cost econòmic i mediambiental que suposaria foradar els Pirineus. L'executiu comunitari també posa sobre la taula un altre argument de pes: totes les infraestructures que inclou el mapa han d'estar acabades, a tot estirar, el 2030. I per acabar les obres de la connexió amb França del corredor central caldria més temps.
La visió de l'Espanya radial que vol imprimir el govern popular -i de la qual es va intentar allunyar l'anterior govern socialista- no ha colat a Brussel·les. El comissari europeu de Transports, Siim Kallas, va defensar ahir davant Pastor i la resta de ministres europeus del ram deixar fora del mapa l'últim tram del corredor central. Kallas va deixar clar que a cada canvi de govern no es poden reobrir les negociacions per incloure un projecte o un altre. "Hem estat negociant durant dos anys. Les negociacions no poden començar de zero en cada moment. És impossible", va raonar el comissari.
L'anterior govern de Rodríguez Zapatero va decidir apostar pel corredor mediterrani i l'atlàntic en detriment de l'últim tram del central perquè va considerar els altres eixos ferroviaris més estratègics per al transport de mercaderies. L'eix ferroviari mediterrani concentra la meitat de la població de l'Estat i representa el 40% del producte interior brut espanyol. A més a més, el govern espanyol -que ha de finançar gran part de les obres- no té prou diners per invertir en tots els corredors. Brussel·les finançarà com a màxim el 20% del cost de les infraestructures considerades prioritàries. La resta l'haurà de pagar l'Estat.
Pla inicial del PP
El govern popular de José María Aznar ja va intentar el 2003 incloure tot el corredor central en el mapa d'infraestructures prioritàries europees i deixar fora el mediterrani, però va ser l'executiu socialista l'encarregat de tancar les negociacions amb Brussel·les i va decidir fer-ho al revés seguint criteris estratègics i econòmics. Ara la ministra Ana Pastor s'ha entestat a tornar als plans inicials del PP, per bé que l'acord entre Madrid i Brussel·les ja estava tancat. El rebuig d'Espanya al mapa, però, no tindrà cap conseqüència. Ara comencen les negociacions amb el Parlament Europeu, que també l'ha d'aprovar.