Txernòbil encara és una amenaça després de 25 anys

KÍEV (UCRAÏNA)Enlloc d'Europa com aquí el silenci és tan impressionant. I l'escenari tan inquietant. Una enorme estructura grisosa, rovellada pel pas dels anys, enterra dins seu, sota tones de plom i morter, el nucli del reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil. Un 26 d'abril de 1986, avui fa 25 anys, es va registrar en aquest punt una violenta explosió nuclear d'una potència mai vista. I encara avui el rastre de la radiació és ben visible.

L'accident va tenir lloc la matinada del dia 26 d'abril a la 1 i 23 minuts. Feia temps que els operadors de la central investigaven com millorar les condicions de seguretat en cas d'un tall del corrent elèctric que alimentava la planta. Una temerària prova de resistència del reactor en el marc d'aquesta investigació, amb les alarmes de seguretat desactivades, va acabar de la pitjor manera. El nucli del reactor va saltar pels aires i va escampar un núvol de radioactivitat que, durant dies, va recórrer mig Europa.

El reactor va estar cremant 10 dies. Conscients de la imprudència comesa i de les conseqüències fatals que tot allò podia tenir, les autoritats soviètiques van amagar en un primer moment l'accident. No es va alertar la població ni es va decidir evacuar cap de les ciutats que envoltaven la central.

No va ser fins que els detectors de radioactivitat d'una central sueca no es van disparar, un parell de dies després, que el món va començar a saber que havia passat alguna cosa grossa. I Moscou va haver d'acabar reconeixent que un dels reactors de la central nuclear de Txernòbil havia explotat.

Les escenes que es van viure els dies següents recorden molt les que s'han viscut aquests últims mesos arran de l'accident de la central nuclear de Fukushima. Evacuacions massives, pànic per l'arribada de les radiacions i incapacitat humana de sufocar una catàstrofe atòmica. A Txernòbil, com a Fukushima, es va intentar de tot. I finalment només el llançament des d'helicòpters de plom i morter va acabar reduint les emanacions de radiació a l'exterior.

Els 'bombers radioactius'

De seguida es va posar en marxa un operatiu en què van participar 800.000 persones provinents de tota l'antiga URSS, que van ser enviades a lluitar contra la radiació. Mesurant amb cura el temps d'exposició de cadascuna d'elles a la radioactivitat, en alguns casos només entre quaranta segons i un minut, aquests bombers radioactius van netejar les restes radioactives que l'explosió havia escampat.

En només vuit mesos, les autoritats soviètiques van aconseguir aixecar un sarcòfag que va segellar la immensa runa nuclear en què s'havia convertit l'edifici del reactor 4 de Txernòbil. La vida útil d'aquesta estructura estava calculada en 30 anys, i ja està en marxa la construcció d'un segon sarcòfag amb el generós finançament de la comunitat internacional.

Els efectes que va tenir aquella explosió nuclear són, encara avui, motiu de disputa, i a cada informe d'experts mundials en la matèria el segueix un altre, també amb investigadors de renom, que diu tot el contrari.

L'última entrega d'aquest parti cular rosari d'avaluacions de la catàstrofe, l'informe fet públic fa dos mesos per un comitè científic de l'ONU, fixa que 134 persones, treballadors de la central i equips d'emergència, van rebre dosis de radiació letal els dies de l'accident. D'aquestes, 28 van morir els mesos posteriors i 19 més ho han fet fins a l'any 2006, tot i que no sempre per causes directament imputables a l'explosió.

Segons aquest informe, l'única evidència dels efectes de la catàstrofe sobre la població en general ha estat un augment dels casos de càncer de tiroides al voltant de Txernòbil. Entre Ucraïna, Bielorússia i Rússia s'han registrat fins a un total de 6.000 casos d'aquesta malaltia entre les persones que aleshores eren nens i adolescents, 15 de les quals han mort. "La majoria de la població dels tres principals països afectats no està sotmesa a cap conseqüència de salut preocupant de resultes de l'explosió de Txernòbil", conclou aquest últim informe de l'ONU sobre la catàstrofe.

"És un disbarat", assegura Carlos Bravo, responsable a Madrid de la campanya antinuclear de Greenpeace. "Només pels nivells acumulats de cesi-134 a terra ja hi ha milions de persones perillosament sotmeses a nivells de radiació nocius per a la salut". Aquesta organització ecologista fixa en 200.000 els morts per malalties relacionades amb l'explosió de Txernòbil arreu del món i basa el seu recompte en diferents informes que va recopilar l'any 2006.

Ucraïna manté l'aposta nuclear

Com si fos aliè al debat de les conseqüències i a les víctimes, el govern d'Ucraïna manté l'aposta per l'energia nuclear. De fet, els reactors de la temuda central nuclear de Txernòbil que no van quedar afectats per l'explosió van continuar funcionant com si res no hagués passat des de l'endemà mateix de la tragèdia. "Ens van dir que no podíem parar, que havíem de produir més electricitat per suplir el que no feia el reactor que havia explotat", recorda un operari de la central durant la catàstrofe.

"Deixar de banda l'energia nuclear seria fer un pas enrere", va assegurar la setmana passada el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, que acaba de signar amb Rússia un acord per aixecar nous reactors a Ucraïna. Una enquesta d'una televisió ucraïnesa indicava aquests dies que un 80% de la població està en contra de l'energia nuclear. Els ucraïnesos no obliden la catàstrofe i viuen conscients que a només un centenar de quilòmetres de Kíev les restes del reactor 4 segueixen sota un inestable sarcòfag. "Potser haurem de marxar d'aquí", sospira un ucraïnès de mitjana edat després d'una conversa sobre Txernòbil. L'amenaça, el pànic, encara és latent.