Turquia desafia Xipre per l'explotació de jaciments de gas

Al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, no li ha tremolat el pols a l'hora de respondre al que considera una provocació en tota regla del govern greco xipriota, que va autoritzar la setmana passada l'inici de prospec cions de gas a la zona costanera del sud de l'illa. Com que la sobirania de Xipre, dividida en una part grega i una altra de turca, està en disputa i no estan clarament delimitades les aigües de cada territori, la confrontació és més que probable si una de les parts pretén explotar les riqueses del subsòl.

Tot i que en un principi va amenaçar d'impedir les prospeccions per la força, finalment Erdogan ha optat per pagar Nicòsia amb la mateixa moneda: enviar un vaixell a la zona perquè també dugui a terme perforacions. Per si de cas, el ministre turc d'Energia, Taner Yildiz, va advertir ahir que la nau disposaria d'"escorta militar". Divendres la televisió turca mostrava les imatges del vaixell Piri Reis , que salpava del port d'Izmir. El dia abans greco xipriotes i turcs ja s'havien enfrontat en una batalla dialèctica a la seu de les Nacions Unides denunciant provocacions mútues.

Desafiament a Brussel·les

De moment la Unió Europea ha donat suport al govern grecoxipriota perquè Xipre és un dels seus estats membres, però caldrà veure quina serà la seva reacció si continua l'escalada d'aquest conflicte.

La confrontació turca passarà factura. Malgrat el desig declarat d'Erdogan d'incorporar Turquia a la Unió Europea, des de la seva elecció el 2002, el primer ministre turc s'ha mostrat inflexible respecte a la petició de Brussel·les perquè reconegui Xipre, i no sembla disposat a canviar d'opinió abans del juliol del 2012, quan aquest país assumirà la presidència de torn de la UE. Fa mesos que les negociacions d'adhesió entre Brussel·les i Ankara estan bloquejades i el govern turc ha assegurat que no reconeixerà la presidència xipriota quan li arribi el torn d'encapçalar el semestre europeu. Erdogan s'enfronta a Europa mentre s'enforteix a la Mediterrània.

Els enemics d'Erdogan

Reforçat per una puixança de l'economia turca i per l'atracció que suscita el seu model per combinar Islam i democràcia, Recep Tayyip Erdogan ha esgrimit el diàleg entre adversaris com a mecanisme de resolució dels conflictes de Líbia i Síria, així com també en el dossier nuclear iranià.

No obstant això, el líder turc no ha dubtat a utilitzar un discurs més agressiu en els assumptes en què hi ha en joc interessos nacionals centrals del país, com la qüestió de Xipre i el conflicte amb la guerrilla independentista kurda del PKK. En aquests casos el discurs de confrontació és sempre popular entre una opinió pública turca que abraça majoritàriament un nacionalisme exacerbat.

Durant dècades la política turca ha tingut com a eix la batalla entre l'islamisme polític i el nacionalisme turc d'arrel laica imposat per Kemal Ataturk. Erdogan, en la seva voluntat de convertir-se en una mena de nou sultà del segle XXI -en la seva campanya es va fixar com a horitzó el 2023-, ha teixit amb èxit una síntesi entre les dues ideologies. Això implica visualitzar una actitud bel·ligerant amb els seus enemics tradicionals: Xipre, el na cio nalisme kurd i Israel.

Després de les últimes eleccions legislatives a Turquia, alguns analistes van creure que s'obria una finestra d'oportunitat excel·lent per arribar a un final negociat amb la insurgència del PKK i reconduir així el "problema kurd". Els bons resultats del BDP, el partit nacionalista kurd, i de l'AKP d'Erdogan podrien haver facilitat una modificació de la Constitució que atorgués l'autonomia als kurds. Però després dels últims incidents fronterers amb militants del PKK, el líder turc ha recuperat el seu to més agressiu i ha negat qualsevol possibilitat de negociació amb "terroristes", enterrant tota perspectiva de pau.