Tunísia: la revolta d'una joventut sense futur
Periodista tunisià / Director de radio kalimaMilers de persones van assistir dimecres al funeral de Mohamed Bouazizi, a la població tunisiana de Sidi Bou Saïd, a pocs quilòmetres de la capital. Bouazizi, de 26 anys, havia mort el dia abans després de calar-se foc el 17 de desembre al bell mig del carrer. L'acte de desesperació d'aquest titulat superior esdevingut venedor de llegums ambulant, cansat de l'assetjament de les autoritats locals, ha desencadenat un aire de revolta a tot el país. Des de fa tres setmanes, les manifestacions i les concentracions se succeeixen. La situació ratlla fins i tot la insurrecció, amb barricades, pneumàtics cremats i llançament de còctels molotov en algunes poblacions.
Molts locals, destacaments de la policia o seus del partit al poder a Tunísia han estat saquejats o incendiats. A Siliana (al nord-oest, a 120 quilòmetres de Tunis), una multitud va calar foc a l'Ajuntament. La policia no va poder controlar la situació, tot i l'ús intensiu de gasos lacrimògens. A Thala, a la frontera amb Algèria, el cap de la policia va replegar els seus efectius fora de la ciutat mentre grups de manifestants anaven pels carrers cantant i cridant consignes. Ahir mateix, a la ciutat de Makthar (a l'oest), es van viure més saquejos i enfrontaments. També hi va haver tensió i càrregues policials a la població minera de Jerissa (a l'oest).
Amb la immolació per foc, l'electrocució (escalant les línies d'alta tensió) o l'ofegament, els casos de joves que han intentat públicament acabar amb la seva vida s'han multiplicat a les zones desafavorides del país. En l'últim intent, el jove Mosbah El Jaouhari, un aturat de trenta anys, es va immolar públicament a Metlaoui (al sud-oest), just dimecres passat. El sacrifici de Mohamed Bouazizi, que els mitjans de comunicació europeus qualifiquen de "Jan Palach tunisià" (l'estudiant que es va immolar a Praga el 1969 en contra de l'ocupació soviètica), desmunta del tot la tesi oficial del "perill jihadista" que ha justificat l'empresonament i la tortura de milers de joves "preventivament" i ha permès el suport occidental al govern de Ben Ali. Però la cultura del "cinturó d'explosius" no és la pròpia dels costums tunisians.
La repressió del govern
Sorpreses i més tard desbordades, les autoritats van fer ús de les armes de foc a Menzel Bouzaiene (al centre), el 25 de desembre, i van provocar diversos morts i ferits. Però els escorcolls i els setges policials a diverses poblacions així com les detencions massives no han aconseguit aturar l'ira sinó tot el contrari, l'han alimentat. Per abaixar la tensió, la majoria dels detinguts ja han estat posats en llibertat.
Als periodistes no se'ls ha deixat cobrir les protestes i els mitjans nacionals han silenciat completament aquests fets dramàtics. Els dos setmanaris de l'oposició ( Al Mawkif i Attariq Aljadid ) no han estat distribuïts l'última setmana de desembre, com una mesura tradicional de censura indirecta. Els mitjans alternatius que són a l'estranger (webs, facebook o les televisions per satèl·lit) van informant hora a hora del que passa sobre el terreny, desafiant la censura a internet. Dijous, diversos blogaires van ser detinguts en relació amb l'atac informàtic que el 2 de gener van patir diferents webs oficials a càrrec del grup internacional Anonymous.
El president Ben Ali es va referir als fets deu dies després que comencessin. Va rebre la mare de Bouazizi i va anunciar una subvenció de 8 milions d'euros per al desenvolupament de la regió. Una xifra insignificant si tenim en compte que el mateix dia es va anunciar que el gendre de Ben Ali, Sakhr Matri, prenia el control del segon operador telefònic del país per 400 milions d'euros. Ben Ali va estigmatitzar "la dimensió exagerada que havien pres aquests esdeveniments a causa de la instrumentalització política que fan alguns partits que no volen el bé de la pàtria i recorren a determinades cadenes de televisió estrangeres que difonen mentides sense verificació i es basen en la dramatització i la difamació mediàtica hostil a Tunísia", abans de prometre "l'aplicació de la llei amb tot el seu rigor".
Advocats maltractats
Els advocats també han patit la còlera presidencial. L'aparell de seguretat va ser mobilitzat el 31 de desembre contra una "amenaça greu": una jornada d'acció dels advocats per protestar contra la detenció a la força de dos col·legues seus el dia abans. Policies de paisà van iniciar la caça dels que lluïen un braçalet roig, símbol de la protesta. Molts van ser maltractats i van convocar una vaga per dijous que van seguir més d'un 95 per cent dels membres de la professió. La UGTT, la central sindical única, ha deixat enrere la prudència que li havia suposat acusacions d'estar alineada amb el règim en el passat. Els seus locals han acollit nombroses accions de suport als manifestants i molts dels seus dirigents han participat a les protestes.
La joventut, ben formada i ambiciosa, s'ha revoltat contra un sistema que l'ha exclòs sobretot a les zones més desafavorides del centre i el sud del país, on l'atur arriba a nivells rècord. Però aquest moviment té més dimensió que no pas una simple retallada dels ajuts socials a l'alimentació. Un lema ha estat protagonista totes aquestes setmanes d'agitació i ha ressonat molt fort a les orelles del poder: "els llocs de treball són una prioritat, colla de saquejadors", fent referència a la voracitat de la família del president Ben Ali.
El "miracle econòmic" tunisià tan lloat per nombrosos dirigents europeus s'ha mostrat finalment com una estratègia de màrqueting més que no pas una realitat tangible pels tunisians. L'estabilitat del país, llargament confosa pels governs occidentals amb l'omnipotència d'un règim autoritari, està sotmesa a una prova de força. Gràcies a unes eleccions poc transparents, Ben Ali va assegurar la continuïtat de la seva hegemonia. Alguns mesos després d'haver estat confirmat l'octubre del 2009 per a un cinquè mandat presidencial va començar, l'agost del 2010, una impressionant campanya mediàtica per a una sisena reelecció el 2014.
