El primer tsunami en directe
L'últim gran terratrèmol que va patir el Japó es va registrar el 1995 a la ciutat de Kobe. A la catàstrofe d'ahir s'hi va sumar l'efecte d'un tsunami. Les imatges van recordar el desastre del 2004 a Indonèsia.
BARCELONA.El Japó, i per extensió la resta del planeta, es va esglaiar ahir en comprovar que la Terra havia tornat a tremolar. El sisme, acompanyat d'un tsunami que va inundar la costa nipona, es va viure en directe. Les imatges dels helicòpters de la televisió pública japonesa, exportades a les cadenes internacionals, van permetre seguir un tsunami en viu per primera vegada. El Japó és el país del món que amb més freqüència ha d'afrontar l'amenaça de tsunamis. El primer episodi de què es té documentació data del 1896. Hi va haver 22.000 víctimes. Aquestes són les claus per entendre l'amenaça que representen les onades que es creen després d'un terratrèmol.
Quines causes poden provocar un tsunami? El món va redescobrir el 2004 un fenomen natural
Un tsunami és un grup d'onades que es poden generar per diferents reaccions de la naturalesa. Angelo Camerlenghi, expert en geologia marina i professor de la Universitat de Barcelona (UB), recorda que els terratrèmols són la causa principal de l'aparició de tsunamis: "Un 60% dels tsunamis es formen a partir de terratrèmols", recorda l'investigador italià. Els esllavissaments marins -semblants a les allaus de neu que es produeixen a la muntanya- provoquen un 20% dels tsunamis que es registren a escala mundial. L'activitat volcànica, els fenòmens atmosfèrics o els meteorits també podrien causar un tsunami. Aquest fenomen natural no ens és tan desconegut des que el desembre del 2004 una gran massa d'aigua va inundar la costa de Sumatra i bona part del sud d'Àsia. La catàstrofe va provocar una allau de víctimes mortals, més de 300.000.
Hi ha diferències entre el d'Indonèsia i el del Japó? La vulnerabilitat del territori explica l'abast dels danys
Si analitzem la violència del fenomen, no hi ha hagut grans diferències entre el tsunami del 2004 i el que ahir va devastar la costa del Japó. De fet, serien bastant equiparables. La diferència més important és la vulnerabilitat del territori que l'ha rebut. Un tsunami no es pot preveure, però un sistema ràpid i eficient d'avisos pot evitar moltes víctimes. Per exemple, el govern del Japó va utilitzar els missatges a telèfons mòbils per alertar que s'estaven a punt de produir rèpliques del sisme. Els escassos mitjans utilitzats el 2004 a Indonèsia expliquen que aquell tsunami sigui recordat per una devastació més gran. Des de llavors, Indonèsia ha millorat la seva preparació. Amb ajuda externa en sis anys s'hi han construït 300 estacions amb sismòmetres, estacions de GPS, mareògrafs i sistemes de boies. "El terratrèmol del 2004 va servir perquè molts territoris de l'Índic i del Pacífic s'espavilessin", detalla Angelo Camerlenghi.
Hi pot haver un tsunami al mar Mediterrani? Ja n'hi va haver un fa vuit anys, però molt menys fort
El maig del 2003, un terratrèmol a Algèria va provocar un petit tsunami a les illes Balears. Es va produir al vespre i fora de temporada de platja. Miquel Canals, catedràtic en geologia marina de la UB, creu que si hagués passat en temporada alta de vacances hauria pogut generar més riscos per a la població. Tot i que l'activitat sísmica del Mediterrani no és equiparable a la del Pacífic o l'Índic, el nostre mar reuneix tots els condicionants que permetrien la creació d'un tsunami. "És un espai d'altíssima vulnerabilitat", recorda Camerlenghi.
Fins on es pot endinsar l'onada d'un tsunami? La topografia d'un territori pot mitigar l'entrada de les onades
Canals explica que el recorregut d'un tsunami un cop ha trepitjat la costa depèn de l'orografia del territori. "Terra endins, moltes vegades l'onada és més devastadora per tot el material que ha arrossegat, que actua com si fos metralla", detalla Canals. Si el territori que resulta afectat és pla, l'aigua es pot endinsar diversos quilòmetres endins", apunta Carmelenghi. La inclinació del terreny és clau.
Per què l'onada és més alta a la costa? El fenomen arriba a la màxima violència en tocar terra
L'onada d'un tsunami podria no enfonsar un vaixell en alta mar, i en canvi el destrossaria a la costa. Mentre es propaguen, les onades dels tsunamis són molt allargades i de poca alçada. És en arribar a la costa, quan el fons marí es fa més estret, que la part posterior de l'onada empeny i arriba al seu nivell màxim.
Per què no fan tant mal les onades d'un temporal? El llevant aixeca onades de 8 metres sense aquests efectes
Les onades que provoca el vent són molt més curtes i, per més altura que agafin, no poden penetrar amb la força i la violència de les d'un tsunami. A més, el vent empeny en una sola direcció, i un tsunami es propaga concèntricament.
