Tants caps tants barrets: sis casos
"Sitges no és Moià". Així de rotunda s'expressa una portaveu del municipi sitgetà per subratllar la diferència de situacions que es viuen als ajuntaments en zona crítica d'endeutament.
Barcelona.Cadascun té els seus plans de sanejament financer engegats o a punt de posar en marxa. I cadascun té les seves solucions. Sis casos ajuden a explicar la sortida a la crisi municipal.
Igualada. Un pla de xoc amb augments de l'IBI i de l'impost de circulació
L'Ajuntament d'Igualada, segons explica el regidor d'Hisenda, Jordi Segura (CiU), presentarà al setembre un pla de sanejament que perseguirà la reducció del 105% de nivell d'endeutament que obliga que cada préstec que demana l'hagi d'autoritzar la direcció general de Política Financera. "S'ha de reduir despesa, sobretot en contractes de manteniment, estalviar el que sigui i veure si es poden augmentar ingressos", diu Segura. A l'espera de la concreció del pla, el regidor d'Hisenda apunta que hi haurà un augment d'impostos, i l'IBI en té tots els números: "A Igualada suposa un 40% dels ingressos corrents", diu. També es veurà afectat l'impost de vehicles de tracció mecànica, congelat des de fa 10 anys. Igualada assumeix la nul·la inversió del Govern però no sap què passarà amb subvencions concedides i de les quals ells han de posar una part, com per exemple la llei de barris.
Tossa de Mar. Mesures que no afecten l'impost sobre construcció però sí d'altres
La regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Tossa de Mar, Maria Àngels Pujals (TU), precisa que Tossa té els "deures fets" sobre les recomanacions de la Generalitat i que ja es troben en fase de negociació amb els bancs per reduir en quatre anys els 728.224 euros fins als 528.890. El nou pla de sanejament 2011-2014 és la redefinició de l'anterior (2009-2011) i preveu apujar l'IBI en l'exercici 2012 fins a guanyar cinc milions d'euros; també incrementarà un 3% les taxes "perquè estan per sota del cost real"; mantindrà l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres per no castigar la poca iniciativa que hi ha ara, i té en estudi un augment de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
Cambrils.Activitats d'estiu a la baixa i fusió de societats municipals
L'Ajuntament de Cambrils presentarà en els pròxims dies l'estudi econòmic que ha encarregat el nou equip de govern a Efial Consultora per comprovar l'estat de les finances municipals. Però les pitjors estimacions situen el deute en 70 milions d'euros. Un portaveu del consistori ha afirmat que "les dades no són bones" i que les mesures que proposa el Govern són "més tècniques que pràctiques"; per això l'alcaldessa, Mercè Dalmau (CiU), ha començat a aplicar una retallada en les despeses que evita tot el que no sigui salaris ni serveis, però que ja s'ha notat en les activitats d'estiu que promou el municipi. De fet, Cambrils ja té mancomunada una part d'aquesta oferta amb Salou, Vila-seca i Reus. Altres mesures més fortes són la fusió de societats municipals amb l'objectiu de reduir gerències i càrrecs de confiança.
Sitges. Eixugar les factures petites i crear la taxa d'escombraries
El regidor d'Hisenda i Innovació Pública de l'Ajuntament de Sitges, Jordi Mas (CiU), especifica tres grans reptes per sortir dels nivells d'endeutament crítics: la remuntada en ingressos corrents, la reducció del deute a llarg termini amb bancs i caixes, i sobretot l'augment del romanent de tresoreria. "Tenim factures per pagar per valor de 22 milions d'euros que són inabastables a curt termini, quan tens uns ingressos de 18 milions", apunta. Per això, l'Ajuntament planteja dos plans de sanejament concatenats 2012-2015 i 2016-2019. Les primeres mesures han estat pagar les factures inferiors a 500 euros amb els 120.000 euros que s'han estalviat de càrrecs de confiança. "I amb això hem passat de 2.500 proveïdors que no havien cobrat a només mil", diu Mas. També han pagat factures de fins a 1.500 euros (160.000 euros) aprofitant els compromisos a llarg termini amb grans empreses, i ara apostaran per crear una taxa d'escombraries domèstiques. "Ja existeix a altres municipis i guanyarem 1,2 milions d'euros".
Argentona. Irritació a l'Ajuntament per haver estat inclosos en la zona crítica
L'alcalde d'Argentona, Ferran Armengol (CiU), que ja s'ha significat en aquests primers compassos de mandat per promoure una recollida de signatures contra les retallades en sanitat pública, ara està encara més indignat. Va ser convidat a la reunió de Govern tot i que el deute viu del consistori està per sota del límit de l'Estat, un 72%. Dimarts va fer una carta pública en què manifestava: "En cap cas ens trobem en la delicada situació d'altres ajuntaments". Armengol deia rotundament a la carta: "Complim els compromisos amb els nostres proveïdors amb menys de 45 dies, no tenim dificultats de tresoreria i estem al corrent de les nòmines dels treballadors i de les nostres obligacions amb Hisenda i Seguretat Social".
Moià. La fallida: una retallada del 40% global i del 67% en sous dels edils
Molt probablement Moià no pagarà nòmines a l'agost, tal com va anunciar el seu alcalde, Dionís Guiteras (ERC), en la mediàtica aparició en què va anunciar la fallida de l'Ajuntament. L'endemà tots els treballadors es van presentar a la feina en solidaritat amb la situació. Però el cert és que serà molt difícil eixugar 25,5 milions d'euros que representen un deute per càpita de 4.470 euros. Malgrat els dos plans de sanejament que ha fet la Diputació al municipi, no hi ha hagut prou amb la reducció de despeses de personal en un 8%, de subvencions en un 30% i l'augment de taxes i preus en un 15%. Ara la Diputació proposa una retallada global del 40% i Guiteras ha anunciat una reducció de retribucions a l'equip de govern del 67%, la renegociació de convenis, trenta línies menys de telèfon i la reivindicació de la comarca del Moianès.