Mentre creix l'adhesió a l'acampada de Barcelona i a les de tot l'Estat, analitzem qui hi ha darrere d'aquest moviment espontani i quins objectius tenen.
Qui són les persones que estan acampades?
Ells mateixos es defineixen com "un moviment espontani, apartidista, asindicalista, pacífic i obert". Molts mitjans de comunicació han dit que el grup Democràcia Real Ja era al darrera de les acampades, però ahir Clàudia Álvarez, portaveu d'aquest moviment, ho va negar explicant que simplement donen "suport a les acampades". Altres associacions i partits que hi donen suport són la CUP, el Consell de la Joventut de Barcelona i Joventut Sense Futur, entre d'altres. Segons Esther Vivas, que és a l'acampada de Barcelona des de dilluns, la gent que ha impulsat aquesta iniciativa té un perfil "molt heterogeni" i són "molts dels que eren al darrere de la manifestació de diumenge".
Quines són les seves reivindicacions?
El moviment és divers però amb un punt en comú: la indignació davant l'actual context econòmic polític i social. Això i la necessitat de fer alguna cosa per canviar la situació és el que els uneix. Se'ls acusa de no tenir propostes concretes. No obstant, sí que en proposen, però són molt heterogènies, ja que cada acampat pot fer les seves i després s'han de consensuar. La base són, entre d'altres, els manifestos de Democràcia Real Ja, Joventut Sense Futur i de Catalan Revolution que circulen per la xarxa. En aquest últim cas, les reivindicacions són en clau catalana i es demana l'aturada de les retallades, la sobirania fiscal i respectar el que el poble català decideixi en referèndum.
I les seves crítiques principals?
Els polítics i el sistema financer són el blanc de les crítiques dels acampats. Molts creuen que "els polítics ens han venuts als poders financers i ara ens està tocant pagar la crisi que han causat ells", diu Clàudia Álvarez. Consideren que els polítics no els representen.
Per què les acampades han anat a remolc de Madrid?
Alguns dels participants expliquen que la reacció de la policia en reprimir la primera concentració a la Puerta del Sol, el dilluns, va encendre els ànims per l'excés de violència. Això va fer que Madrid comencés a liderar el moviment d'acampades que ara s'ha estès per tot l'Estat i ha començat a estendre's per altres països. Tot i això, les acampades catalanes han adquirit personalitat pròpia perquè l'espectre polític català és més complex i força més fragmentat, mentre que a Madrid critiquen el bipartidisme.
Fins quan duraran les acampades?
Els participants de totes les acampades han acordat estar-hi fins al diumenge 22, i llavors avaluar els passos a seguir. "El que és clar és que la reivindicació no s'aturarà el dia 22", diu una altra de les acampades a Barcelona, Núria Comerma. "Tenim molt clar que això no és una cosa electoral i el que volem és un canvi social real".