Sisena hora: només als centres amb fracàs

Barcelona.Després de cent dies d'incertesa i anuncis genèrics, amb l'ombra de la retallada pressupostària planant sobre l'escola pública, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha començat a ensenyar les seves cartes. En una reunió ahir amb els sindicats de mestres, la consellera va confirmar finalment l'eliminació de la sisena hora a les aules de primària, però no a totes. Les escoles "amb entorns més desafavorits" la mantindran; uns centres que la consellera, segons va explicar en una entrevista a l'ARA, ja té identificats, però que no concretarà fins a fer-ne una avaluació amb els serveis territorials. A la resta d'escoles la sisena hora desapareixerà, però s'obre la possibilitat de reconvertir-la, si cal, en una hora de reforç per als alumnes que més ho necessitin.

La consellera va refermar el seu compromís de mantenir tots els llocs de treball, de manera que, segons els plans de Rigau, bona part dels quasi 4.000 mestres que van entrar fa cinc anys per cobrir la sisena hora passarien a atendre l'increment de nous alumnes (el curs vinent s'esperen 15.000 matrícules més que l'anterior), però també a reforçar el final de l'ESO (que haurà de dividir-se en itineraris professionals) i els estudis postobligatoris. "Intentarem que la mobilitat d'aquests mestres d'un centre a un altre i d'una etapa educativa a una altra sigui sempre dins la mateixa població", va apuntar Rigau.

A més de la reubicació dels mestres alliberats de la sisena hora, Rigau va proposar altres mesures per "reorganitzar" la jornada laboral del professorat, amb les quals, va dir, "no hi ha cap estalvi però tampoc augmenta la despesa". Així, s'assumeix l'augment d'alumnes i es combat el fracàs escolar sense gastar ni un euro més en contractacions. Entre altres coses, Rigau proposa augmentar en una hora setmanal la jornada dels mestres de primària i de secundària.

Comença ara el procés de negociació d'aquestes mesures, que es preveu feixuc per l'oposició ja declarada dels sindicats, que ahir es van reunir amb la consellera. Tots van sortir convençuts que les propostes suposen una reducció de plantilla encoberta. CCOO calcula que l'hora de més que Rigau vol que faci cadascun dels 60.000 ensenyants de la pública, a més de les que faran els que fins ara feien la sisena hora, li estalviaran haver de contractar els 2.500 mestres que farien falta per assumir els nous alumnes i li permetran no cobrir les 1.700 jubilacions previstes, "i encara li sobrarien 2.800 mestres". "Estem parlant d'una reducció de plantilla important", diu la secretària general d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros. També la portaveu d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell, veu "una retallada de plantilla" en els plans de Rigau. Creu que "perilla la feina dels substituts i potser ni els interins faran falta". "No és just que es faci pagar la crisi al professorat dels centres públics", afegeix Cañadell. Des del sindicat d'ASPEC-SPS, Xavier Massó comparteix aquesta valoració perquè, diu, "en números absoluts l'any que ve hi haurà menys docents" i reclama "mesures compensatòries" per als mestres. La secretària general d'UGT, Roser Font, també veu "molt difícil l'acord" amb la consellera partint d'aquestes propostes. Però sobre la taula queda l'advertiment de Rigau, que a la reunió d'ahir va esgrimir l'article de l'estatut bàsic de l'empleat públic que permet al Govern saltar-se els pactes amb els sindicats quan hi ha "una alteració substancial de les circumstàncies econòmiques" del país.