El règim sirià envia Els tancs per esclafar la revolta popular

Damasc.Un grup de joves s'arrepleguen davant la pantalla d'un ordinador en un cibercafè de Damasc. "Això passa a casa nostra?", pregunta un d'ells, incrèdul, davant la possibilitat que l'infanteria s'hagi desplegat realment a Daraa, la població on el 18 de març van tenir lloc els primers enfrontaments entre dissidents i forces de seguretat. "Això no és l'Afganistan i tampoc no és l'Iraq, és Daraa", se sent dir a l'activista que grava en vídeo diversos tancs i tropes sirianes desfilant i obrint foc als carrers d'aquesta població agrícola de 75.000 habitants, a prop de la frontera jordana.

"Estic molt preocupat", comenta un comerciant de Daraa que prova de tornar a casa des de divendres. "Els telèfons no funcionen, no hi ha electricitat i sembla que han tancat la frontera amb Jordània". Aprofitant l'aixopluc de la nit, l'exèrcit sirià ha desplegat a Daraa centenars de soldats amb tancs i vehicles blindats. "Des dels minarets de les mesquites es demana ajuda. Les forces de seguretat estan entrant a les cases, hi ha toc de queda i disparen a tot el que es mou. Fins i tot disparen contra els dipòsits d'aigua de les terrasses", explica un testimoni recollit per les agències de notícies.

Segons altres veïns, els cadàvers i els ferits eren visibles als carrers pròxims a la mesquita Al-Omari després que vuit tancs i dos vehicles armats es despleguessin al cor de la ciutat vella de Daraa. "Ningú no pot acostar-se per arrosegar-los".

També a Duma, una població de 600.000 habitants 15 quilòmetres al nord de Damasc, la situació sembla "dramàtica". Segons testimonis recollits per France Press, les patrulles de les forces de seguretat "han impedit que la gent sortís de casa ni que fos per comprar pa". Les escoles, les botigues i les oficines estan tancades i les comunicacions telefòniques pràcticament tallades. No es poden celebrar ni els funerals. També arribaven testimonis semblants d'altres llocs del país, com Jableh, a la costa Mediterrània, i al barri de Harasta, a Damasc, s'ha denunciat la presència de franctiradors.

Detencions massives

Paral·lelament, les autoritats duen a terme onades de detencions en aquestes i altres poblacions sirianes on hi ha hagut mobilitzacions les últimes setmanes. Segons Wissam Tarif, de l'organització local Insan a favor dels drets humans, almenys 221 persones haurien estat detingudes ahir a tot el país.

Davant la cruesa dels fets, un ampli grup de 102 intel·lectuals i altres personalitats sirianes han posat la seva firma en un document de condemna. "Hem trencat la barrera de la por per fer una declaració clara i concisa: condemnem la violència i les pràctiques opressives del règim sirià contra els manifestants, i alhora plorem els màrtirs de l'aixecament". Entre els signataris del text hi ha personalitats sirianes destacades, com l'expres polític Loay Hussein, les escriptores Samar Yazbek i Hala Mohammad o el director de cinema Mohammad Ali al-Attassi.

La màxima responsable de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, ha demanat contenció al govern sirià i ha sol·licitat una investigació per esclarir la mort de prop d'un centenar d'opositors divendres. Mentrestant, el govern i la presidència de Síria continuen culpant grups armats de la mort dels manifestants.

Aliè a les crítiques, el règim de Baixar al-Assad sembla haver canviat de tàctica i haver pres la iniciativa per tallar de soca-rel una revolució que ja ha causat més de 350 morts en les últimes sis setmanes. "Això no és Egipte, no és Tunísia, l'equilibri de forces aquí és molt més delicat i cal un govern fort que eviti que ens matem els uns als altres", justifiquen els simpatitzants baasistes. "Ja ho veureu. La situació estarà controlada com a màxim en un mes", vaticinen.