BARCELONA10
El segle XX va començar amb una de les xacres de les dècades precedents ben viva: fins que Ralph Ellison va publicar L'home invisible l'any 1952, cap escriptor no havia exposat la discriminació de la població negra als Estats Units. Publicada ara per Quaderns Crema mig segle després d'haver vist la llum, l'única novel·la d'Ellison publicada en vida seva explica la història d'un protagonista anònim que a principis de segle, després de ser expulsat de la universitat per a negres on estudia decideix traslladar-se a Nova York. Allà comença una carrera vibrant com a portaveu de la seva comunitat. El llibre és ple de discursos abrandats -així i tot, carregats de matisos- que Dolors Udina ha traduït amb cura i parant molta atenció als diversos registres dels protagonistes. Ètnies i estrats socials són determinats pel llenguatge que uns i altres fan servir.
20
Els estralls de la Primera Guerra Mundial (1914-1919) van donar lloc a uns anys de disbauxa estètica, moral i econòmica -els happy twenties -, vistos amb nostàlgia sobretot després de la gran crisi que sacsejaria l'economia nord-americana a partir del crac del 29. Jed Rubenfeld, que es va donar a conèixer amb La interpretació del crim (Edicions 62, 2010), s'ha decidit a investigar les arrels de la desfeta borsària a partir de l'atemptat terrorista que el setembre del 1920 sacsejaria Wall Street. Expert a situar thrillers neguitosos en moments històrics fàcilment comparables amb l'actualitat, Rubenfeld torna a desplegar la seva artilleria narrativa addictiva per embolicar els seus personatges en un viatge que passa per París, Praga i Viena. Pulsió de mort (Edicions 62 / Anagrama) combina realitat i ficció amb ganes d'explorar les pulsions més salvatges.
30
A Espanya, el quinquenni de la Segona República (1931-1936) va ser dinamitat pel cop d'estat dels generals colpistes. Explorada en centenars de novel·les, la Guerra Civil no ha deixat de ser present durant les últimes set dècades. L'exploració pot deformar la realitat fins al punt de permetre's la inclusió de vampirs i autòmats -com ha passat amb l'última guanyadora del premi Sant Jordi, Crim de sang (Proa)- o fer una aproximació més propera a les convencions realistes, com fa Valentí Puig a Barcelona cau (Proa), centrada a encaminar la tensió narrativa cap a l'entrada de les tropes franquistes el 26 de gener del 1939. El personatge principal de la novel·la fluctua entre les tasques al Servei d'Intel·ligència Militar republicana i la Cinquena Columna del bàndol nacional . El doble agent furga en els racons més foscos d'una societat decadent, preludi d'una postguerra encara més negra.
40
Neus Català és l'última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va passar quinze mesos tancada a Ravensbrück i Holleschein, i allà va ser testimoni de les atrocitats més terribles, que set dècades després no només recorda sinó que ha pogut explicar a la biografia novel·lada que n'ha escrit Carme Martí. A Un cel de plom (Amsterdam/Roca) recorda la dolorosa experiència. "Les dones vam ser doblement oblidades, com a dones i com a espanyoles", deia Català durant la presentació del llibre. Quan el 5 de maig del 1945 el camp de Holleschein va ser alliberat i les presoneres van ser repatriades, Català no es va voler treure l'uniforme que havia hagut de portar durant l'empresonament al camp i va tornar a França amb l'estigma ben visible. Amb 96 anys fets, Català segueix defensant l'humanisme i afirma que "s'ha estimat les persones" per sobre de tot.
50
Chuck Palahniuk és un dels representants més ben valorats de la novel·la postmoderna nord-americana. Després de donar-se a conèixer amb Club de lluita (Empúries, 2005), Palahniuk s'ha dedicat a construir una obra tan robusta com controvertida. Té l'estranya habilitat de repugnar i divertir al mateix temps, percepcions que el lector de la seva última novel·la, Al desnudo (Mondadori, 2012), tornaran a experimentar. El llibre observa el món del Hollywood de la dècada dels 50 sense gaire optimisme -l'actriu protagonista pren tota mena d'ansiolítics i antidepressius, regats generosament amb alcohol- amb una prosa nerviosa que recorre exhaustivament l' star system nord-americà. L'esplendor dels estudis i l'esponerositat dels negocis contrastaven tot sovint amb carreres arruïnades per l'egolatria i les addiccions múltiples. El mite fatal de Marilyn Monroe encara cueja.
60
Ni guerres, ni dictadors, ni ideologies són capaços de doblegar l'enigmàtic Allan Karlsson, protagonista de la primera novel·la del suec Jonas Jonasson, L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (La Campana / Salamandra). L'home centenari es passeja per alguns dels escenaris més conflictius del segle XX de bracet de personatges com el Caudillo, Harry S. Truman, Chiang Kai Shek, Iosif Stalin i el germà d'Albert Einstein. Una de les millors parts de la novel·la -que ja ha venut tres milions d'exemplars a tot el món- passa a la ciutat de París el 1968. Karlsson hi viatja per fer d'intèrpret de l'ambaixadora francesa, i no es pot estar de ficar cullerada durant la trobada entre els presidents Charles de Gaulle i Lyndon B. Johnson. La neguitosa capital francesa, escenari d'una de les revoltes populars més importants del segle XX, és el teló de fons d'una inquietant revelació.
70
Sergei Dovlàtov va ser un dels escriptors russos més ingovernables de la segona meitat del segle XX. Les seves experiències com a vigilant en un camp de presoners o les reflexions sobre l'emigració van ser recollides en llibres com La zona i La maleta . A El compromís (LaBreu) recorda els anys en què es va dedicar al periodisme (1973-1976) a la llavors república socialista d'Estònia. Ho fa a partir d'una dotzena de narracions crues, desmanegades i divertides en què l'ombra de la censura es projecta fins als racons des dels quals escriu el desmesurat Dovlàtov. Entre glop i glop de vodka, a l'escriptor exiliat li toca escriure sobre temes tan controvertits com el naixement del primer nadó estonià el dia que es commemora l'alliberament de Tallinn per l'exèrcit soviètic. Ni el nadó negre ni el jueu són acceptats per l'editor del diari. Un magnífic exemple de construcció de la realitat.
80
Terenci Moix es va convertir ràpidament en un dels enfants terribles de les lletres catalanes de la dècada dels 70 amb llibres com Món mascle (1971), La caiguda de l'imperi sodomita i altres històries herètiques (1976) i Lilí Barcelona i altres travestís (1978). Seria en la dècada següent, gràcies a la concessió del premi Planeta el 1986 per No digas que fue un sueño , que Moix es convertiria en un fenomen de vendes en bona part gràcies a la pirotècnia del seu personatge. El sueño de Alejandría (1988) confirmaria que la popularitat del llibre precedent no havia estat casual. De tot això en parla l'interessant estudi biogràfic de Juan Bonilla El tiempo es sueño pop. Vida y obra de Terenci Moix (RBA). Els luxes i excessos de la dècada dels 80 hi queden molt ben retratats, així com l'inici de la decadència fulletonesca, que començaria amb Garras de astracán (1991).
90
Barcelona va renovar la seva imatge gràcies a les olimpíades del 1992. Dos anys després de l'esdeveniment esportiu, la ciutat perdia un dels seus espais emblemàtics, el Gran Teatre del Liceu. El drama del 31 de gener del 1994 és el punt de partida d' Homes d'honor (Proa), la nova novel·la de Xavier Bosch, que arriba dos anys després de Se sabrà tot , premi Sant Jordi 2009. "Les coses no van anar com s'han explicat. Tot aquell judici va ser una farsa", llegim en la novel·la. Dani Santana fa servir la trobada amb un desconegut que li revela detalls de l'incendi com a punt de partida del llibre, que combina la investigació amb dos fils argumentals més: la descoberta que un dels herois nacionals, pare de l'alcalde de Barcelona, no ho ha explicat tot sobre el seu exili, i la visita de Tuzza Talese, una escriptora supervendes que desemmascara les activitats de la màfia siciliana a la capital catalana.
00
Immigració i ecologia, dos dels temes més candents dels últims anys, han motivat l'eurodiputat Raül Romeva a escriure la seva primera novel·la, Sayonara sushi (Rosa dels Vents / Plaza & Janés). La protagonista del llibre és la periodista de TV3 Paula Ramos, que viatja fins a l'illa de Malta atreta per un teletip en què llegeix que una trentena d'immigrants africans, després de quedar-se sense la pastera amb què intentaven arribar a Europa, han pogut salvar la vida enfilant-se a una gàbia transportadora de tonyines. La periodista s'ensuma que rere l'accident hi pot haver una bona història, que de seguida s'encamina cap a la pròxima extinció de la tonyina vermella, sempre que la política pesquera dels principals països del món no es decideixi a canviar de manera imminent.