Sebastià Jovani: "El món en què vivim és tan esotèric com absurd"

La traducció al castellà d'Emet... (Duomo) ens serveix d'excusa per conèixer-nos. Jovani és tan complex i difícil de catalogar com la seva última novel·la, en què dibuixa un món tan ridícul que s'assembla perillosament a la realitat.

Com estàs?

Content. La segona vida d'aquesta novel·la m'està donant molta alegria. A més, el fet d'haver-la traduït jo és com haver escrit una tercera novel·la, m'ha fet redescobrir-la des d'altres angles. I m'ha entusiasmat escriure en castellà: fa dos anys m'hauria semblat impossible, perquè sóc procliu a escriure en català.

Tret del cas d'alguns autors de molt èxit, traduir una obra catalana al castellà és pràcticament un miracle. Com t'ho has fet?

Si t'he de ser sincer, no m'ho he fet gaire. Va ser arran d'un encadenament boca-orella que va començar amb una ressenya que va fer l'escriptor Xavi Calvo. L'editorial es va posar en contacte amb mi i en uns dos mesos la cosa estava embastada. El millor de tot plegat és que si la sort et somriu pots acabar sent un autor llegit a Llatinoamèrica.

Seguiràs escrivint en català?

I tant, és la meva llengua materna i és la llengua amb què m'expresso amb més normalitat. El que passa és que escriure en castellà, com a repte literari, em sembla molt interessant, perquè la perspectiva respecte al que estàs explicant és diferent, perquè estableixes una alteritat respecte a tu mateix que és molt interessant de cara a escriure una ficció. Escrivint en català no ets tu, però encara ets una mica tu. En canvi, quan penses en castellà, ets molt menys tu i, per tant, l'enfocament és diferent, és molt més aventurer.

No t'agraden gaire les etiquetes, oi?

Crec que el mercat editorial català té alguns tics de comportament que de vegades et fan sentir una mica encotillat. Quan surt un fenomen literari en català d'unes certes característiques, hi ha una necessitat d'ubicar-lo perquè tingui un sentit dins d'una mena de procés de normalització constant de la llengua, en la qual tothom ha de tenir el seu lloc dins d'una estructura, de l'estil: "Jove escriptor en català de novel·la negra ambientada a Catalunya, gracienc i simpàtic". Potser no fa falta, potser sóc escriptor i ja està.

La principal sensació que he tingut llegint la teva novel·la és que fas el que et dóna la gana.

No sé escriure de cap altra manera. Ja vaig passar la meva etapa d'enclaustrament estilístic quan vaig estudiar filosofia i després vaig decidir que faria el que em rotés. Si no pots fer el que et roti amb la literatura... A més, escrivint d'aquesta manera m'ho passo molt bé i com que necessito passar-m'ho bé per escriure, segueixo per aquesta via.

El llibre és una barreja espectacular de gèneres. Per què?

La meva primera novel·la estava molt circumscrita al gènere negre. Per aquests automatismes editorials que et deia abans, potser em veia etiquetat com a autor de novel·la negra, i em venia molt de gust fer una cosa que fos de tot. La novel·la és molt polièdrica: el que hi passa té tant d'esotèric com d'humorístic, com d'intrigant. Al cap i a la fi, igual com el món en què vivim, que és tan esotèric com absurd.

També té elements de ciència- ficció. N'hi ha poca, en català.

Des que va tornar la democràcia sembla que hi hagi una mena d'urgència per establir un cànon de literatura que normalitzi el català i que, abans que cultivar tots els gèneres, faci que tinguem aspirants al Nobel.

Ets molt caòtic escrivint, oi?

He intentat ser rutinari, però quan ho intento m'estic autoimposant una dinàmica d'escriure que fa que la meitat de vegades no em vingui de gust escriure perquè m'ho estic imposant. I com que l'escriptura és una cosa que em surt molt de manera epidèrmica, depèn molt d'estats d'ànim i de fins a quin punt estàs en disposició de gratar la realitat. Si un dia no em ve de gust, ja escriuré l'endemà.

Per curiositat: com eres d'ado-lescent?

Ara se'n diria nerd , en aquella època en deien empollón . Socialment vaig ser bastant autista, fins que va arribar un moment en què vaig veure que escrivint podia tenir èxit social. Llavors em vaig sentir una miqueta més realitzat, vaig anar perdent les pors i vaig sentir que formava part del món. Però des de primer de bàsica fins a la universitat va ser una cosa bastant dura de pelar.

També formes part de Gràcia Territori Sonor. Parla-me'n una mica.

Treballem en la difusió i la promoció de l'experimentació sonora i artística. Intentem que aquesta experimentació, que és un fenomen basat en la llibertat de l'intèrpret i del receptor, pugui servir per vertebrar un territori i establir ponts amb altres associacions de cultura popular: l'experimentació no deixa de ser la cultura popular abans que es popularitzi. També organitzem el Festival Internacional Lem. Vivim molt de subvencions i cada any que s'ensuma a l'aire que hi haurà retallades tremolem, però per la tasca que hem fet, reconeguda institucionalment i històricament, ens en acabem sortint.