Santiago Dexeus: "Refuso frivolitats mèdiques com triar el sexe del nadó"

Vostè ha ajudat a néixer el fill de Mariano Rajoy.

Té una ironia molt fina, és un home molt agradable. Recordo que el dia del part ja hi havia, com sempre, la controvèrsia entre CiU i el PP, i una de les meves residents era neboda d'Artur Mas, ens vam fer la fotografia tots rient.

Quants parts ha fet?

Moltíssims, diuen que 10.000, diuen que sóc el que n'ha fet més, no ho sé. Quan vaig començar a ser resident de la Maternitat tot eren crits, dolor, la família demanant que s'acabés. El part actual és una meravella. A vegades, de manera demagògica i populista, diuen que es fan massa cesàries, se'n fan perquè el control de l'embaràs i del part és tan perfecte que al mínim patiment fetal es recomanen.

Fa més de mig segle que exerceix. Ha viscut una transformació total.

El meu pare ja va ser un pioner de la lluita contra el dolor del part, amb el pentotal. L'epidural és meravellosa perquè l'anestèsia no va a la sang, és local. I un avenç increïble ha estat el control prenatal del part, la monitorització, la cardiotocografia. L'obstetrícia abans era molt dura. Les dones morien de part, però actualment això és molt difícil que passi.

De les males notícies que dóna el ginecòleg, quina és la pitjor?

Una de les més tristes és quan es perd un embaràs en el setè o vuitè mes. Per sort, ara és molt poc freqüent.

Vostè està a favor que es pugui triar el sexe del nadó?

Hi estic en contra. Refuso les frivolitats en medicina, les coses superficials. Només ho trobo vàlid si hi ha una malaltia que es transmet només a un sexe. Sempre he estat obert a tot, i he estat conseqüent. Em vaig equivocar cap als vuitanta dient que no estava d'acord amb les mares de lloguer, i si m'ho preguntés ara, m'hi manifesto a favor, perquè en alguns estats nord-americans està ben vigilat i no ha portat cap problema. Els costums canvien, l'ètica no.

I l'avortament?

La idea d'aturar un embaràs no m'agrada, tinc objecció de consciència, però cal legislar-ho perquè no hi hagi turisme abortiu, com va passar fa uns anys, al qual accedien certes classes socials i les altres no. Cal donar informació correcta als joves perquè no tinguin embarassos no desitjats. El percentatge d'avortaments en adolescents s'ha aturat, però fins fa un any encara hi havia una corba ascendent molt alarmant.

I en fecundació assistida queda camp per recórrer?

Si es conserva el cordó per a algunes finalitats, ¿per què no conservar els ovòcits de dones perquè puguin ser mares més endavant? És una manera indirecta de trasplantament, en aquest cas, d'autotrasplantament d'unes cèl·lules pensant en el futur. Ara bé, en casos de dificultat per l'embaràs, la informació ha de ser absolutament correcta, malgrat que sigui dura, no enganyar la gent perquè no se senti després amb una gran frustració que crea depressió.

Vostè coneix millor les dones que els altres homes?

Segur, almenys en l'aspecte físic. I en el psíquic també, l'avantatge de la medicina és que fas de psicòleg en tot moment. La millor propaganda d'un metge és que els pacients estiguin contents amb ell.

Fa d'educador sexual també?

És necessari, hem d'explicar la píndola del dia després, o la vacuna del virus del papil·loma humà, que farà que vegem desaparèixer aquest tumor.

En sabem més de sexe, en aquests moments?

Jo encara havia vist capellans dient que si t'entrava la passió, t'havies d'agenollar al costat del llit i resar uns rosaris, això ara fa riure. El que no fa riure és que la llibertat absoluta d'ara porta a una espècie de sexe mecanitzat en els adolescents, que el practiquen com una activitat més, com qui pren una coca-cola, i això els fa molt mal.

Vostè ha estat de la Gauche Divine? Se'n sent part?

Jo em sento part d'aquest moviment, el que no acabo d'entendre és perquè es deia gauche , divine sí que ho érem, però gauche ... poca. El que jo he estat sempre és progressista.

Catalunya serà independent d'Espanya?

Si ara féssim una votació popular es perdria el referèndum per la independència, no és el sentiment general de la població.

És monàrquic?

No especialment. Si la monarquia es vol mantenir, ha de fer-ho amb dignitat, sense escàndols ni problemes.

Com és que treballa tant als 71 anys?

Moltes persones deixen de treballar perquè pensen que seran felices, i es troben mirant com cauen les fulles, i el que és pitjor, com cauen els amics, i al final es troben sols. La feina t'obliga a estar connectat i al dia de tot. No penso en la jubilació. No hi ha res que m'interessi més que la feina.

Pensa en la mort?

Sí, esclar. No vull donar cap problema als altres. Tinc el meu testament vital i demano que no es prolongui la meva existència inútilment. Vull una mort tranquil·la, una incineració i poc soroll.

Li treu la son el conflicte legal que li impedeix que la seva clínica porti el seu nom?

No em puc dir Santiago Dexeus, ¿què volen, que em digui Santiago Carrillo? ¿Santiago de Compostel·la? Això dels plets a mi no em va gens. M'agradaria no tenir problemes d'aquest tipus i, sobretot, amb coses que són de llei natural, d'ètica. Jo no voldria treure el nom a cap metge, i no m'agrada que m'ho facin.

Damian, vostè que és la quarta generació de metges a can Dexeus, ha triat ser metge o s'hi ha trobat?

D.D.: El meu pare no m'ho va aconsellar mai, però en el moment de triar no em vaig veure fent cap altra cosa.

Veu més el seu pare ara que treballen junts que quan era petit?

D.D.: Indiscutiblement. Els pares es van divorciar, i a ell el vèiem un cap de setmana cada quinze dies, però si el volíem veure, podíem anar a la clínica. Els meus fills també vénen a la clínica, sobretot pels bombons que els hi regalen les pacients.

És un bon avi?

D.D.: Quan van néixer els bessons es va passar uns quatre mesos que els confonia, fins que li vam dir que es fixés en les arracades...

En què discrepen?

D.D.: Jo sóc fill de mare anglesa, i no puc suportar arribar tard, i ell no suporta arribar puntual.

Què pensen de les dones que ara trien parir a casa?

S.D.: No puc dir el que penso, perquè s'enfadaran. Això bíblic de "pariràs amb dolor" ho hauríem de deixar de pensar, i penso que fer el hippie en el moment del part no és el més correcte.

D.D.: Espero que tornem al punt mitjà. Es van passar de rosca traient el part de casa i posant-lo a un hospital, i amb un excés d'instrumentalització. Ara estem en el corrent oposat, cal recuperar la calidesa i fer-ho tan pròxim com sigui possible, però en l'àmbit hospitalari.

Damian, no li pesa el cognom?

D.D.: No és el meu objectiu emular el meu pare, no ho aconseguiré mai. Ell és feliç no tenint ni un minut lliure, i en això som diferents, però m'ha transmès una autèntica passió per la feina.

S.D.: Tinc una relació amb el meu fill que em sembla que és el meu germà. És un diàleg fantàstic, ningú no imposa el seu criteri.