La sagnia del PSC alimenta totes les opcions
Tots els partits s'han beneficiat de la pèrdua de suport del PSC, que ha caigut de manera similar arreu. Qui més ha capitalitzat la caiguda ha estat CiU, tot i que no ha tret un resultat històric en termes absoluts.
BARCELONA.Que diumenge el PSC baixés en vots no va sorprendre ningú -és diferent la magnitud de la caiguda i la pèrdua del primer lloc- i de fet tots els partits van encarar la campanya amb la intenció d'esgarrapar-los el màxim de votants possibles. La crida, amb diversos accents, als "socialistes desencisats" era un element quotidià de tots els candidats. I qui ha tingut més èxit en aquesta subhasta ha estat CiU, que ha trencat la creença d'un constant intercanvi de suports entre els dos partits estatals (PSC-PSOE i PP) i s'ha endut gairebé un terç dels exvotants socialistes. El PP, per contra, no n'ha seduït ni una setena part. Unes xifres, però, que cal mirar amb prudència, atès que el nombre d'electors que s'abstenen intermitentment qüestionen que el transvasament entre partits sigui directe.
L'evolució de CiU i PSC, a més, és molt similar en totes les demarcacions. Mentre que els socialistes pateixen una davallada arreu d'entre el 45% i el 40%, els nacionalistes pugen entre el 30% i el 33% en uns moviments força homogenis en les quatre circumscripcions. Per la seva banda, el PP creix especialment a Girona i a Tarragona -un 22%- i de manera més moderada a Barcelona i a Lleida -un 16%-. ICV-EUiA, al seu torn, concentra el 84,4% dels seus nous votants a Barcelona, tot i que a Girona i a Tarragona també creix molt. El PSC, per tant, reparteix exvotants en proporció similar arreu i sense variacions substancials entre partits i entre l'àrea metropolitana i la resta de Catalunya.
Tanmateix, malgrat haver-se alimentat abundantment de la font socialista, el resultat en nombre total de vots no és històric per a ningú: CiU va obtenir més vots entre el 1989 i el 1996, el PP s'ha quedat per sota dels del 2000 i ICV rebia més suports a mitjans dels 90. Bona part de culpa la tenen els 161.211 nous abstencionistes o la reducció del cens respecte a anteriors convocatòries. La baixada del vot vàlid a candidatures i la falta d'un PSC fort expliquen uns resultats molt bons en termes relatius per a CiU, PP i ICV -que és qui percentualment creix més-, però no tant en xifres absolutes.
La federació, de fet, acostuma a obtenir aproximadament 0,8 vots a unes estatals per cada vot a les autonòmiques del mateix cicle. Aquest cop, l'equivalència ha estat de 0,84, una xifra que queda per la franja alta de la normalitat, però no trenca la tradicional caiguda de CiU en unes eleccions respecte de les altres.
De la mateixa manera, les opcions contestatàries en forma de vots nuls o -en menor mesura- en blanc han crescut molt, així com el suport a formacions minoritàries. La necessitat de presentar avals per formalitzar una candidatura i que hi hagi menys llistes no ha reduït el pes dels extraparlamentaris, sinó tot el contrari, ja que han doblat el nombre de vots. La meitat de les 216.798 paperetes sense veu al Congrés, però, se les reparteixen Plataforma per Catalunya i Escons en Blanc. Els xenòfobs, que han perdut desenes de milers de vots respecte a les eleccions del 28-N, concentren gairebé tot el suport a l'àrea metropolitana.
ERC resisteix a Barcelona
El cas d'ERC és més complex, ja que es tracta d'una formació amb electors molt volàtils i que, des del 2008, s'han mogut molt. Ha perdut gairebé 50.000 vots, però s'ha mantingut sobretot a la demarcació de Barcelona, on ha reduït tan sols un 8,28% els suports. Per contra, a les de Girona i Tarragona ha caigut un 22% i a Lleida s'ha enfonsat amb un 40% menys d'electors. Les poques opcions que, d'entrada i a diferència del que es preveia el 2008, tenien d'obtenir-hi representació els han llastrat. Sectors de SI defensaven introduir a l'urna el dibuix d'una estelada, però és difícil atribuir-los l'increment del nul. On més ha crescut aquest és a Barcelona -un 208%-, on qui havia de sortir-ne perjudicat, ERC, ha aguantat més.
El repte del PSC de recompondre el partit, per tant, és complicat perquè fa aigües per tots costats. Serà complex bastir una estratègia per recuperar de cop electors seduïts per CiU, PP, ICV, l'abstenció o fins i tot Plataforma per Catalunya.