Rússia i Geòrgia recorden la seva guerra amb les ferides obertes
Tres anys després de l'anomenada guerra dels cinc dies entre Rússia i Geòrgia pel control de la regió separatista d'Ossètia del Sud, els dos països continuen enfrontats en un conflicte de quasi vint anys.
MoscouHan passat tres anys des de la breu guerra entre Rússia i Geòrgia, i les relacions diplomàtiques entre les dues nacions continuen en punt mort. Sense negociacions reals i sense intencions de cap de les dues bandes de buscar la reconciliació, les perspectives de millora semblen improbables a curt termini. El primer ministre rus, Vladímir Putin, especulava la setmana passada amb la possibilitat que Ossètia del Sud s'adherís a Rússia. En una entrevista amb mitjans russos i georgians, el president del país, Dmitri Medvédev, era menys explícit però deixava la porta oberta a la regió separatista. "Encara no s'ha previst cap condició legal, però és impossible saber què ens té preparat el futur", va dir el cap del Kremlin.
Tot i així, les postures d'ambdós països són clares: Moscou ha reconegut Abkhàzia i Ossètia del Sud com a països independents i Tbilissi insisteix que són part de Geòrgia. Des del començament del conflicte el 8 d'agost del 2008, Rússia ha consolidat el seu control sobre Abkhàzia i Ossètia del Sud comprant negocis claus als territoris i traslladant-hi milers de tropes. Ho ha fet violant l'alto el foc de la Unió Europea, que Moscou va signar per posar fi a la guerra. I la situació sembla que no canviarà aviat.
De fet, Medvédev va enviar ahir al Parlament els projectes de llei de ratificació dels acords amb Ossètia del Sud i Abkhàzia per instal·lar bases militars russes a les regions separatistes. Medvédev també va dir que no negociarà amb Tbilissi mentre el president Mikhaïl Saakaixvili continuï al capdavant del govern georgià.
El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, va ser més explícit i va assenyalar que Moscou no mantindrà converses amb "la persona que va donar l'ordre criminal de matar membres de les forces de pau (russes) i civils, incloent-hi ciutadans de la Federació de Rússia".
Després del conflicte, Geòrgia va trencar les relacions diplomàtiques amb Rússia i va abandonar la Comunitat d'Estats Independents perquè l'organització postsoviètica no va condemnar les accions de Moscou. Aquestes tensions continuen vigents en nombroses esferes: per exemple, Geòrgia bloqueja des del 2008 l'ingrés de Rússia a l'Organització Mundial del Comerç (OMC). En un intent d'aconseguir el vistiplau georgià, Medvédev va demanar la setmana passada l'eliminacióp d'aquest bloqueig per reprendre les transaccions. "Seria un punt de partida des del qual podríem començar a restablir els vincles comercials", va dir Medvédev divendres.
El presdident rus va considerar que per restablir les relacions diplomàtiques primer cal reprendre els intercanvis comercials. Però per acabar amb el bloqueig, Geòrgia exigeix el control conjunt en dos punts fronterers entre Abkhàzia i Ossètia del Sud i el territori rus. "Si sota la concessió d'ingrés a l'OMC s'intenten introduir canvis en l' statu quo polític, no ho acceptarem", va afegir el líder rus.
Per la seva banda, el govern georgià va anunciar que al setembre els dos països intentarien restablir les negociacions. Seria el cinquè intent des del març d'aquest any.
Segons les autoritats georgianes, el conflicte armat va costar la vida a 170 militars, 11 policies i 219 civils georgians com a conseqüència dels atacs i bombardejos russos. Rússia, que va acusar Tbilissi d'intentar reconquistar a la força el territori separatista i va presentar l'entrada de les seves tropes a Geòrgia com una operació d'"imposició de la pau", va perdre 67 uniformats i al bàndol d'Ossètia del Sud van morir 162 militars i civils.
Encara hi ha 280.000 desplaçats interns a Geòrgia -gairebé el 6% de la població del país-, la majoria dels quals van fugir de la guerra de secessió de principis dels 90.